Etiqueta: habitatge

El desnonament que no havia de ser

Rosario Bravo va tornar ahir dimecres al seu pis en un modest sobreàtic —que va llogar amb la seva família fa 60 anys— amb vista a les vies del tren del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. Bravo té 97 anys i el 19 de febrer va ser desnonada. No devia ni un cèntim del lloguer que paga, “religiosament”, des de sempre. Va ser desnonada perquè la comitiva judicial i els representants de la propietat es van equivocar de pis. De fet, havien de desnonar el veí de baix però van entrar a casa de la Rosario quan ella no hi era. Van canviar el pany i se li van endur els electrodomèstics, els llits i records de tota una vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El desnonament que no havia de ser

Rosario Bravo va tornar ahir dimecres al seu pis en un modest sobreàtic —que va llogar amb la seva família fa 60 anys— amb vista a les vies del tren del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. Bravo té 97 anys i el 19 de febrer va ser desnonada. No devia ni un cèntim del lloguer que paga, “religiosament”, des de sempre. Va ser desnonada perquè la comitiva judicial i els representants de la propietat es van equivocar de pis. De fet, havien de desnonar el veí de baix però van entrar a casa de la Rosario quan ella no hi era. Van canviar el pany i se li van endur els electrodomèstics, els llits i records de tota una vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El desnonament que no havia de ser

Rosario Bravo va tornar ahir dimecres al seu pis en un modest sobreàtic —que va llogar amb la seva família fa 60 anys— amb vista a les vies del tren del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. Bravo té 97 anys i el 19 de febrer va ser desnonada. No devia ni un cèntim del lloguer que paga, “religiosament”, des de sempre. Va ser desnonada perquè la comitiva judicial i els representants de la propietat es van equivocar de pis. De fet, havien de desnonar el veí de baix però van entrar a casa de la Rosario quan ella no hi era. Van canviar el pany i se li van endur els electrodomèstics, els llits i records de tota una vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El moviment per l’habitatge, a judici: entre la protesta i la coacció

La relació entre un propietari i el seu llogater pot acabar malament. O pot acabar molt malament. Esther Argelich ha fet seure al banc dels acusats el Juan i la Livia, la parella que va viure al seu pis durant 10 anys, per un delicte de coaccions. La dona denuncia que, quan la parella va rebutjar pagar 300 euros d’augment en el preu del lloguer, va iniciar una campanya d’assetjament amb el suport dels moviments per l’habitatge de Barcelona. El judici, que s’ha fet aquest dijous, ha transitat pels límits entre el dret a la protesta i el dret a la propietat.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El moviment per l’habitatge, a judici: entre la protesta i la coacció

La relació entre un propietari i el seu llogater pot acabar malament. O pot acabar molt malament. Esther Argelich ha fet seure al banc dels acusats el Juan i la Livia, la parella que va viure al seu pis durant 10 anys, per un delicte de coaccions. La dona denuncia que, quan la parella va rebutjar pagar 300 euros d’augment en el preu del lloguer, va iniciar una campanya d’assetjament amb el suport dels moviments per l’habitatge de Barcelona. El judici, que s’ha fet aquest dijous, ha transitat pels límits entre el dret a la protesta i el dret a la propietat.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Psicologia de catàstrofe contra els desnonaments: “El meu fill no vol dormir sense sabates”

A Ciutat Meridiana, la perifèria de la perifèria de Barcelona, continua havent-hi tants desnonaments que, quan la premsa en va a cobrir un, resulta que n’hi ha dos. Així va ser aquest dimarts. A les 9.50 del matí estava previst l’alçament de la Raquel, el David i els seus dos fills. El tercer desnonament, aquest per ocupació, al qual s’enfrontava Raquel: hondurenya, set anys a Espanya i cuidadora d’una dona i que tenia previst regularitzar la seva situació legal, però l’àvia va morir durant la pandèmia. La comitiva judicial va arribar puntualíssima, però la presència de menors i els serveis socials van aturar el desnonament. “Dos mesos més”, sospirava la Raquel abraçant-se a les 50 veïnes, sobretot dones, que es van apropar a fer-li costat davant del número 85 de l’avinguda Rasos de Peguera.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat