Etiqueta: finances

L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel manté que la intervenció de l’entitat va ser forçada per membres de la policia patriòtica espanyola per aconseguir informació dels fons que polítics independentistes, entre ells la família Pujol, creien que havien de tenir al Principat. En les primeres declaracions a un mitjà de comunicació des de l’esclat de l’afer el 2015, ha relatat com va ser pressionat per Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. L’explicació és compartida per Josep Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat, que ha parlat obertament de “xantatge”.

Miquel ha estat un dels protagonistes del reportatge ‘Pujol: els secrets d’Andorra’, emès aquest diumenge al programa ‘30 minuts’ de TV3. Al llarg de prop d’una hora, es desgrana tot l’afer que afecta el polític català i la seva família. Al tram final, i amb el testimoni de qui fou màxim responsable de BPA, es posa el focus en com la policia espanyola hauria traspassat tots els límits legals per buscar dades sobre diners que poguessin tenir tant l’exlíder de Convergència com altres polítics independentistes a l’entitat.

L’àntic màxim responsable executiu del banc ha relatat les amenaces rebudes de part de Martín Blas: “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme; volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”

Qui fou conseller delegat del banc, ha explicat com es va rebre una trucada des de l’ambaixada demanant que es reunís amb l’inspector Celestino Barroso, també conseller de seguretat a l’ambaixada espanyola al Principat i agregat d’Interior. “El vaig atendre en qüestió d’un quart d’hora i em va dir que el seu encàrrec era traslladar-nos un missatge”, ha relatat. L’advertència, reforçada amb la gravació, feta al mòbil, d’aquella conversa és clara: s’amenaçava que es podia sotmetre Banco Madrid, la filial a Espanya de BPA a una inspecció i que “se’l carregaran”. Això sí, “a les seves mans està aturar-ho”.

Miquel ha continuat explicant com va viatjar a Madrid per trobar-se amb un home anomenat en primer lloc com a Fèlix. La trobada va tenir lloc a l’hotel Villa Magna i la sorpresa va ser quan va descobrir l’autèntica identitat del seu interlocutor: el comissari Marcelino Martín Blas. Llavors, ha reconegut l’exconseller delegat de BPA, “jo no identifico tot el que ara s’ha dit [en referència a la policia patriòtica]; jo el que veig és l’Estat”.

Els detalls d’aquella trobada són, com a mínim, inquietants. “Dona a entendre que coneix els teus hàbits, les teves residències, si tens una família més o menys nombrosa; sap on t’agrada passar l’estiu”, ha recordat. Això, ha admès, va generar “una sensació incòmoda que et coneixen i que saben qui ets”. La petició, ha indicat, era clara. “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme”, ha explicat, tot concloent que “volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”.

Miquel admet que, després de tres reunions més, se’ls va facilitar certa informació que, remarca, no era pas la captura de pantalla apareguda a ‘El Mundo’. “Aquí acaba la meva relació”, afirma.

Josep Pujol, fill de qui fou president de la Generalitat també parla obertament de “xantatge” als banquers andorrans per “obtenir informació que no era certa”

Mesos després, com ja se sap, es va produir, malgrat tot, la nota del Fincen i la intervenció per part del Govern de BPA. El programa de TV3 també explica un altre fet, ja posterior a la pressa de control per part de l’executiu de l’entitat financera: el buidatge a l’ambaixada espanyola de dades dels discos durs del banc sense cap control de la Justícia.

“De les nou a les tres de la tarda, van treballar sense autorització judicial”, ha posat en relleu Miquel, que no dubta a l’hora de parlar “d’una celeritat inaudita” que, al seu entendre, “demostra com el fi últim de la policia era l’obtenció de les dades”. I “com el banc no els va facilitar la informació, van forçar la intervenció; tot això ho fan sense tutela judicial efectiva”. Evidentment, té clar que “la policia ha obtingut això il·legalment”.

L’únic membre de la família Pujol que fa declaracions al reportatge és Josep Pujol. I el fill de l’expresident català ha deixat clar que comparteix la sensació de l’exconseller delegat de BPA. “Amb xantatges a banquers andorrans aconsegueixen una informació que és certa”, ha indicat.

L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel manté que la intervenció de l’entitat va ser forçada per membres de la policia patriòtica espanyola per aconseguir informació dels fons que polítics independentistes, entre ells la família Pujol, creien que havien de tenir al Principat. En les primeres declaracions a un mitjà de comunicació des de l’esclat de l’afer el 2015, ha relatat com va ser pressionat per Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. L’explicació és compartida per Josep Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat, que ha parlat obertament de “xantatge”.

Miquel ha estat un dels protagonistes del reportatge ‘Pujol: els secrets d’Andorra’, emès aquest diumenge al programa ‘30 minuts’ de TV3. Al llarg de prop d’una hora, es desgrana tot l’afer que afecta el polític català i la seva família. Al tram final, i amb el testimoni de qui fou màxim responsable de BPA, es posa el focus en com la policia espanyola hauria traspassat tots els límits legals per buscar dades sobre diners que poguessin tenir tant l’exlíder de Convergència com altres polítics independentistes a l’entitat.

L’àntic màxim responsable executiu del banc ha relatat les amenaces rebudes de part de Martín Blas: “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme; volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”

Qui fou conseller delegat del banc, ha explicat com es va rebre una trucada des de l’ambaixada demanant que es reunís amb l’inspector Celestino Barroso, també conseller de seguretat a l’ambaixada espanyola al Principat i agregat d’Interior. “El vaig atendre en qüestió d’un quart d’hora i em va dir que el seu encàrrec era traslladar-nos un missatge”, ha relatat. L’advertència, reforçada amb la gravació, feta al mòbil, d’aquella conversa és clara: s’amenaçava que es podia sotmetre Banco Madrid, la filial a Espanya de BPA a una inspecció i que “se’l carregaran”. Això sí, “a les seves mans està aturar-ho”.

Miquel ha continuat explicant com va viatjar a Madrid per trobar-se amb un home anomenat en primer lloc com a Fèlix. La trobada va tenir lloc a l’hotel Villa Magna i la sorpresa va ser quan va descobrir l’autèntica identitat del seu interlocutor: el comissari Marcelino Martín Blas. Llavors, ha reconegut l’exconseller delegat de BPA, “jo no identifico tot el que ara s’ha dit [en referència a la policia patriòtica]; jo el que veig és l’Estat”.

Els detalls d’aquella trobada són, com a mínim, inquietants. “Dona a entendre que coneix els teus hàbits, les teves residències, si tens una família més o menys nombrosa; sap on t’agrada passar l’estiu”, ha recordat. Això, ha admès, va generar “una sensació incòmoda que et coneixen i que saben qui ets”. La petició, ha indicat, era clara. “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme”, ha explicat, tot concloent que “volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”.

Miquel admet que, després de tres reunions més, se’ls va facilitar certa informació que, remarca, no era pas la captura de pantalla apareguda a ‘El Mundo’. “Aquí acaba la meva relació”, afirma.

Josep Pujol, fill de qui fou president de la Generalitat també parla obertament de “xantatge” als banquers andorrans per “obtenir informació que no era certa”

Mesos després, com ja se sap, es va produir, malgrat tot, la nota del Fincen i la intervenció per part del Govern de BPA. El programa de TV3 també explica un altre fet, ja posterior a la pressa de control per part de l’executiu de l’entitat financera: el buidatge a l’ambaixada espanyola de dades dels discos durs del banc sense cap control de la Justícia.

“De les nou a les tres de la tarda, van treballar sense autorització judicial”, ha posat en relleu Miquel, que no dubta a l’hora de parlar “d’una celeritat inaudita” que, al seu entendre, “demostra com el fi últim de la policia era l’obtenció de les dades”. I “com el banc no els va facilitar la informació, van forçar la intervenció; tot això ho fan sense tutela judicial efectiva”. Evidentment, té clar que “la policia ha obtingut això il·legalment”.

L’únic membre de la família Pujol que fa declaracions al reportatge és Josep Pujol. I el fill de l’expresident català ha deixat clar que comparteix la sensació de l’exconseller delegat de BPA. “Amb xantatges a banquers andorrans aconsegueixen una informació que és certa”, ha indicat.

L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel manté que la intervenció de l’entitat va ser forçada per membres de la policia patriòtica espanyola per aconseguir informació dels fons que polítics independentistes, entre ells la família Pujol, creien que havien de tenir al Principat. En les primeres declaracions a un mitjà de comunicació des de l’esclat de l’afer el 2015, ha relatat com va ser pressionat per Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. L’explicació és compartida per Josep Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat, que ha parlat obertament de “xantatge”.

Miquel ha estat un dels protagonistes del reportatge ‘Pujol: els secrets d’Andorra’, emès aquest diumenge al programa ‘30 minuts’ de TV3. Al llarg de prop d’una hora, es desgrana tot l’afer que afecta el polític català i la seva família. Al tram final, i amb el testimoni de qui fou màxim responsable de BPA, es posa el focus en com la policia espanyola hauria traspassat tots els límits legals per buscar dades sobre diners que poguessin tenir tant l’exlíder de Convergència com altres polítics independentistes a l’entitat.

L’àntic màxim responsable executiu del banc ha relatat les amenaces rebudes de part de Martín Blas: “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme; volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”

Qui fou conseller delegat del banc, ha explicat com es va rebre una trucada des de l’ambaixada demanant que es reunís amb l’inspector Celestino Barroso, també conseller de seguretat a l’ambaixada espanyola al Principat i agregat d’Interior. “El vaig atendre en qüestió d’un quart d’hora i em va dir que el seu encàrrec era traslladar-nos un missatge”, ha relatat. L’advertència, reforçada amb la gravació, feta al mòbil, d’aquella conversa és clara: s’amenaçava que es podia sotmetre Banco Madrid, la filial a Espanya de BPA a una inspecció i que “se’l carregaran”. Això sí, “a les seves mans està aturar-ho”.

Miquel ha continuat explicant com va viatjar a Madrid per trobar-se amb un home anomenat en primer lloc com a Fèlix. La trobada va tenir lloc a l’hotel Villa Magna i la sorpresa va ser quan va descobrir l’autèntica identitat del seu interlocutor: el comissari Marcelino Martín Blas. Llavors, ha reconegut l’exconseller delegat de BPA, “jo no identifico tot el que ara s’ha dit [en referència a la policia patriòtica]; jo el que veig és l’Estat”.

Els detalls d’aquella trobada són, com a mínim, inquietants. “Dona a entendre que coneix els teus hàbits, les teves residències, si tens una família més o menys nombrosa; sap on t’agrada passar l’estiu”, ha recordat. Això, ha admès, va generar “una sensació incòmoda que et coneixen i que saben qui ets”. La petició, ha indicat, era clara. “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme”, ha explicat, tot concloent que “volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”.

Miquel admet que, després de tres reunions més, se’ls va facilitar certa informació que, remarca, no era pas la captura de pantalla apareguda a ‘El Mundo’. “Aquí acaba la meva relació”, afirma.

Josep Pujol, fill de qui fou president de la Generalitat també parla obertament de “xantatge” als banquers andorrans per “obtenir informació que no era certa”

Mesos després, com ja se sap, es va produir, malgrat tot, la nota del Fincen i la intervenció per part del Govern de BPA. El programa de TV3 també explica un altre fet, ja posterior a la pressa de control per part de l’executiu de l’entitat financera: el buidatge a l’ambaixada espanyola de dades dels discos durs del banc sense cap control de la Justícia.

“De les nou a les tres de la tarda, van treballar sense autorització judicial”, ha posat en relleu Miquel, que no dubta a l’hora de parlar “d’una celeritat inaudita” que, al seu entendre, “demostra com el fi últim de la policia era l’obtenció de les dades”. I “com el banc no els va facilitar la informació, van forçar la intervenció; tot això ho fan sense tutela judicial efectiva”. Evidentment, té clar que “la policia ha obtingut això il·legalment”.

L’únic membre de la família Pujol que fa declaracions al reportatge és Josep Pujol. I el fill de l’expresident català ha deixat clar que comparteix la sensació de l’exconseller delegat de BPA. “Amb xantatges a banquers andorrans aconsegueixen una informació que és certa”, ha indicat.

L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel manté que la intervenció de l’entitat va ser forçada per membres de la policia patriòtica espanyola per aconseguir informació dels fons que polítics independentistes, entre ells la família Pujol, creien que havien de tenir al Principat. En les primeres declaracions a un mitjà de comunicació des de l’esclat de l’afer el 2015, ha relatat com va ser pressionat per Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. L’explicació és compartida per Josep Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat, que ha parlat obertament de “xantatge”.

Miquel ha estat un dels protagonistes del reportatge ‘Pujol: els secrets d’Andorra’, emès aquest diumenge al programa ‘30 minuts’ de TV3. Al llarg de prop d’una hora, es desgrana tot l’afer que afecta el polític català i la seva família. Al tram final, i amb el testimoni de qui fou màxim responsable de BPA, es posa el focus en com la policia espanyola hauria traspassat tots els límits legals per buscar dades sobre diners que poguessin tenir tant l’exlíder de Convergència com altres polítics independentistes a l’entitat.

L’àntic màxim responsable executiu del banc ha relatat les amenaces rebudes de part de Martín Blas: “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme; volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”

Qui fou conseller delegat del banc, ha explicat com es va rebre una trucada des de l’ambaixada demanant que es reunís amb l’inspector Celestino Barroso, també conseller de seguretat a l’ambaixada espanyola al Principat i agregat d’Interior. “El vaig atendre en qüestió d’un quart d’hora i em va dir que el seu encàrrec era traslladar-nos un missatge”, ha relatat. L’advertència, reforçada amb la gravació, feta al mòbil, d’aquella conversa és clara: s’amenaçava que es podia sotmetre Banco Madrid, la filial a Espanya de BPA a una inspecció i que “se’l carregaran”. Això sí, “a les seves mans està aturar-ho”.

Miquel ha continuat explicant com va viatjar a Madrid per trobar-se amb un home anomenat en primer lloc com a Fèlix. La trobada va tenir lloc a l’hotel Villa Magna i la sorpresa va ser quan va descobrir l’autèntica identitat del seu interlocutor: el comissari Marcelino Martín Blas. Llavors, ha reconegut l’exconseller delegat de BPA, “jo no identifico tot el que ara s’ha dit [en referència a la policia patriòtica]; jo el que veig és l’Estat”.

Els detalls d’aquella trobada són, com a mínim, inquietants. “Dona a entendre que coneix els teus hàbits, les teves residències, si tens una família més o menys nombrosa; sap on t’agrada passar l’estiu”, ha recordat. Això, ha admès, va generar “una sensació incòmoda que et coneixen i que saben qui ets”. La petició, ha indicat, era clara. “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme”, ha explicat, tot concloent que “volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”.

Miquel admet que, després de tres reunions més, se’ls va facilitar certa informació que, remarca, no era pas la captura de pantalla apareguda a ‘El Mundo’. “Aquí acaba la meva relació”, afirma.

Josep Pujol, fill de qui fou president de la Generalitat també parla obertament de “xantatge” als banquers andorrans per “obtenir informació que no era certa”

Mesos després, com ja se sap, es va produir, malgrat tot, la nota del Fincen i la intervenció per part del Govern de BPA. El programa de TV3 també explica un altre fet, ja posterior a la pressa de control per part de l’executiu de l’entitat financera: el buidatge a l’ambaixada espanyola de dades dels discos durs del banc sense cap control de la Justícia.

“De les nou a les tres de la tarda, van treballar sense autorització judicial”, ha posat en relleu Miquel, que no dubta a l’hora de parlar “d’una celeritat inaudita” que, al seu entendre, “demostra com el fi últim de la policia era l’obtenció de les dades”. I “com el banc no els va facilitar la informació, van forçar la intervenció; tot això ho fan sense tutela judicial efectiva”. Evidentment, té clar que “la policia ha obtingut això il·legalment”.

L’únic membre de la família Pujol que fa declaracions al reportatge és Josep Pujol. I el fill de l’expresident català ha deixat clar que comparteix la sensació de l’exconseller delegat de BPA. “Amb xantatges a banquers andorrans aconsegueixen una informació que és certa”, ha indicat.

L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel manté que la intervenció de l’entitat va ser forçada per membres de la policia patriòtica espanyola per aconseguir informació dels fons que polítics independentistes, entre ells la família Pujol, creien que havien de tenir al Principat. En les primeres declaracions a un mitjà de comunicació des de l’esclat de l’afer el 2015, ha relatat com va ser pressionat per Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. L’explicació és compartida per Josep Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat, que ha parlat obertament de “xantatge”.

Miquel ha estat un dels protagonistes del reportatge ‘Pujol: els secrets d’Andorra’, emès aquest diumenge al programa ‘30 minuts’ de TV3. Al llarg de prop d’una hora, es desgrana tot l’afer que afecta el polític català i la seva família. Al tram final, i amb el testimoni de qui fou màxim responsable de BPA, es posa el focus en com la policia espanyola hauria traspassat tots els límits legals per buscar dades sobre diners que poguessin tenir tant l’exlíder de Convergència com altres polítics independentistes a l’entitat.

L’àntic màxim responsable executiu del banc ha relatat les amenaces rebudes de part de Martín Blas: “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme; volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”

Qui fou conseller delegat del banc, ha explicat com es va rebre una trucada des de l’ambaixada demanant que es reunís amb l’inspector Celestino Barroso, també conseller de seguretat a l’ambaixada espanyola al Principat i agregat d’Interior. “El vaig atendre en qüestió d’un quart d’hora i em va dir que el seu encàrrec era traslladar-nos un missatge”, ha relatat. L’advertència, reforçada amb la gravació, feta al mòbil, d’aquella conversa és clara: s’amenaçava que es podia sotmetre Banco Madrid, la filial a Espanya de BPA a una inspecció i que “se’l carregaran”. Això sí, “a les seves mans està aturar-ho”.

Miquel ha continuat explicant com va viatjar a Madrid per trobar-se amb un home anomenat en primer lloc com a Fèlix. La trobada va tenir lloc a l’hotel Villa Magna i la sorpresa va ser quan va descobrir l’autèntica identitat del seu interlocutor: el comissari Marcelino Martín Blas. Llavors, ha reconegut l’exconseller delegat de BPA, “jo no identifico tot el que ara s’ha dit [en referència a la policia patriòtica]; jo el que veig és l’Estat”.

Els detalls d’aquella trobada són, com a mínim, inquietants. “Dona a entendre que coneix els teus hàbits, les teves residències, si tens una família més o menys nombrosa; sap on t’agrada passar l’estiu”, ha recordat. Això, ha admès, va generar “una sensació incòmoda que et coneixen i que saben qui ets”. La petició, ha indicat, era clara. “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme”, ha explicat, tot concloent que “volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”.

Miquel admet que, després de tres reunions més, se’ls va facilitar certa informació que, remarca, no era pas la captura de pantalla apareguda a ‘El Mundo’. “Aquí acaba la meva relació”, afirma.

Josep Pujol, fill de qui fou president de la Generalitat també parla obertament de “xantatge” als banquers andorrans per “obtenir informació que no era certa”

Mesos després, com ja se sap, es va produir, malgrat tot, la nota del Fincen i la intervenció per part del Govern de BPA. El programa de TV3 també explica un altre fet, ja posterior a la pressa de control per part de l’executiu de l’entitat financera: el buidatge a l’ambaixada espanyola de dades dels discos durs del banc sense cap control de la Justícia.

“De les nou a les tres de la tarda, van treballar sense autorització judicial”, ha posat en relleu Miquel, que no dubta a l’hora de parlar “d’una celeritat inaudita” que, al seu entendre, “demostra com el fi últim de la policia era l’obtenció de les dades”. I “com el banc no els va facilitar la informació, van forçar la intervenció; tot això ho fan sense tutela judicial efectiva”. Evidentment, té clar que “la policia ha obtingut això il·legalment”.

L’únic membre de la família Pujol que fa declaracions al reportatge és Josep Pujol. I el fill de l’expresident català ha deixat clar que comparteix la sensació de l’exconseller delegat de BPA. “Amb xantatges a banquers andorrans aconsegueixen una informació que és certa”, ha indicat.

L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel manté que la intervenció de l’entitat va ser forçada per membres de la policia patriòtica espanyola per aconseguir informació dels fons que polítics independentistes, entre ells la família Pujol, creien que havien de tenir al Principat. En les primeres declaracions a un mitjà de comunicació des de l’esclat de l’afer el 2015, ha relatat com va ser pressionat per Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. L’explicació és compartida per Josep Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat, que ha parlat obertament de “xantatge”.

Miquel ha estat un dels protagonistes del reportatge ‘Pujol: els secrets d’Andorra’, emès aquest diumenge al programa ‘30 minuts’ de TV3. Al llarg de prop d’una hora, es desgrana tot l’afer que afecta el polític català i la seva família. Al tram final, i amb el testimoni de qui fou màxim responsable de BPA, es posa el focus en com la policia espanyola hauria traspassat tots els límits legals per buscar dades sobre diners que poguessin tenir tant l’exlíder de Convergència com altres polítics independentistes a l’entitat.

L’àntic màxim responsable executiu del banc ha relatat les amenaces rebudes de part de Martín Blas: “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme; volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”

Qui fou conseller delegat del banc, ha explicat com es va rebre una trucada des de l’ambaixada demanant que es reunís amb l’inspector Celestino Barroso, també conseller de seguretat a l’ambaixada espanyola al Principat i agregat d’Interior. “El vaig atendre en qüestió d’un quart d’hora i em va dir que el seu encàrrec era traslladar-nos un missatge”, ha relatat. L’advertència, reforçada amb la gravació, feta al mòbil, d’aquella conversa és clara: s’amenaçava que es podia sotmetre Banco Madrid, la filial a Espanya de BPA a una inspecció i que “se’l carregaran”. Això sí, “a les seves mans està aturar-ho”.

Miquel ha continuat explicant com va viatjar a Madrid per trobar-se amb un home anomenat en primer lloc com a Fèlix. La trobada va tenir lloc a l’hotel Villa Magna i la sorpresa va ser quan va descobrir l’autèntica identitat del seu interlocutor: el comissari Marcelino Martín Blas. Llavors, ha reconegut l’exconseller delegat de BPA, “jo no identifico tot el que ara s’ha dit [en referència a la policia patriòtica]; jo el que veig és l’Estat”.

Els detalls d’aquella trobada són, com a mínim, inquietants. “Dona a entendre que coneix els teus hàbits, les teves residències, si tens una família més o menys nombrosa; sap on t’agrada passar l’estiu”, ha recordat. Això, ha admès, va generar “una sensació incòmoda que et coneixen i que saben qui ets”. La petició, ha indicat, era clara. “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme”, ha explicat, tot concloent que “volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”.

Miquel admet que, després de tres reunions més, se’ls va facilitar certa informació que, remarca, no era pas la captura de pantalla apareguda a ‘El Mundo’. “Aquí acaba la meva relació”, afirma.

Josep Pujol, fill de qui fou president de la Generalitat també parla obertament de “xantatge” als banquers andorrans per “obtenir informació que no era certa”

Mesos després, com ja se sap, es va produir, malgrat tot, la nota del Fincen i la intervenció per part del Govern de BPA. El programa de TV3 també explica un altre fet, ja posterior a la pressa de control per part de l’executiu de l’entitat financera: el buidatge a l’ambaixada espanyola de dades dels discos durs del banc sense cap control de la Justícia.

“De les nou a les tres de la tarda, van treballar sense autorització judicial”, ha posat en relleu Miquel, que no dubta a l’hora de parlar “d’una celeritat inaudita” que, al seu entendre, “demostra com el fi últim de la policia era l’obtenció de les dades”. I “com el banc no els va facilitar la informació, van forçar la intervenció; tot això ho fan sense tutela judicial efectiva”. Evidentment, té clar que “la policia ha obtingut això il·legalment”.

L’únic membre de la família Pujol que fa declaracions al reportatge és Josep Pujol. I el fill de l’expresident català ha deixat clar que comparteix la sensació de l’exconseller delegat de BPA. “Amb xantatges a banquers andorrans aconsegueixen una informació que és certa”, ha indicat.

La irrupció de la pandèmia ha tingut un impacte important en els comptes de la CASS. Especialment en la branca general. Així, si bé la despesa sanitària reemborsada es va reduir pel fet que, durant el confinament, es va aturar gran part de l’activitat habitual, en canvi s’ha disparat de forma important el que s’ha hagut de pagar per baixes mèdiques. Hi ha un increment de gairebé el 30%. De retruc, també es va patir una important davallada en les cotitzacions cobrades a assalariats i autònoms.

Així es posa de manifest en la memòria amb la liquidació de comptes de la parapública per l’exercici 2020, un any clarament marcat pel coronavirus. Un dels principals impactes es va veure en el que es va haver de pagar en prestacions per les incapacitats temporals. És a dir, pels treballadors que han hagut d’agafar la baixa.

Així, el total ha ascendit a 50,154 milions d’euros. Si es compara amb l’abonat l’exercici 2019 -38,9 milions-, es constata un augment del 28,8%. Es tracta, de fet, d’una xifra rècord en la història de la parapública.

Des de la CASS es recorda que “la normativa de mesures excepcionals i urgents (Llei 3/2020, articles 7 i 8) desplega prestacions econòmiques en raó de la interrupció d’activitat laboral de les persones assalariades i per compte propi, perquè s’acorda el seu aïllament per evitar la propagació del virus o perquè han contret el SARS-CoV-2”. A la vegada, aquestes “s’assimilen a les del risc d’accident laboral, i per tant es presten amb  caràcter excepcional i limitat en el temps, segons les condicions que la llei de seguretat social disposa per les incapacitats per accident laborals o malaltia professional”.

Al llarg del 2020, la companyia va pagar fins a 50,15 millions en prestacions d’incapacitat temporal quan l’any anterior només havia abonat 38,9

Així, i segons les dades facilitades per la mateixa companya, dels 50,15 milions pagats, 5,91 van ser directament pel pagament de prestacions d’incapacitat temporada derivades de la pandèmia, a la qual se suma els 868.000 euros pel pagament de la part patronal de les cotitzacions. També hi ha un increment en els diners abonats per baixes per malaltia (de 22,377 a 25,82 milions) i en canvi es moderen lleugerament els vinculats a accidents de treball (de 6,66 a 6,58). 

L’evolució a l’alça d’aquesta despesa contrasta amb la davallada en els reemborsaments. Aquesta havia experimentat els darrers exercicis un creixement del 5,5% anual i, en canvi, ara s’ha vist frenada “amb motiu de la crisi sanitària que paralitza visites i intervencions de metges i centres mèdics arreu del país i dels principals proveïdors estrangers convencionats”. Dels 101 milions pagats el 2019 s’ha passat a 96, un 4,9% de reducció.

Per tant, en global, les despeses de la branca general es van disparar de forma important. Van ser de 169,2 milions d’euros, en comparació als 162,29 del 2019. És a dir, un 4,3% d’increment.

I, en canvi, els ingressos es van estancar. Tot just va créixer un 0,3% els ingressos de la branca provinents de les cotitzacions dels assalariats (105,64 milions) i un 2,5%  pel que fa als treballadors per compte propi (15,54).

El resultat és un dèficit molt important de la branca general. Fins a 38,48 milions d’euros en números vermells, en comparació als 33,93 del 2019 i els 36,9 que s’havien pressupostat. Un forat que, com ja és habitual, va haver de cobrir el Govern via transferències.

La irrupció de la pandèmia ha tingut un impacte important en els comptes de la CASS. Especialment en la branca general. Així, si bé la despesa sanitària reemborsada es va reduir pel fet que, durant el confinament, es va aturar gran part de l’activitat habitual, en canvi s’ha disparat de forma important el que s’ha hagut de pagar per baixes mèdiques. Hi ha un increment de gairebé el 30%. De retruc, també es va patir una important davallada en les cotitzacions cobrades a assalariats i autònoms.

Així es posa de manifest en la memòria amb la liquidació de comptes de la parapública per l’exercici 2020, un any clarament marcat pel coronavirus. Un dels principals impactes es va veure en el que es va haver de pagar en prestacions per les incapacitats temporals. És a dir, pels treballadors que han hagut d’agafar la baixa.

Així, el total ha ascendit a 50,154 milions d’euros. Si es compara amb l’abonat l’exercici 2019 -38,9 milions-, es constata un augment del 28,8%. Es tracta, de fet, d’una xifra rècord en la història de la parapública.

Des de la CASS es recorda que “la normativa de mesures excepcionals i urgents (Llei 3/2020, articles 7 i 8) desplega prestacions econòmiques en raó de la interrupció d’activitat laboral de les persones assalariades i per compte propi, perquè s’acorda el seu aïllament per evitar la propagació del virus o perquè han contret el SARS-CoV-2”. A la vegada, aquestes “s’assimilen a les del risc d’accident laboral, i per tant es presten amb  caràcter excepcional i limitat en el temps, segons les condicions que la llei de seguretat social disposa per les incapacitats per accident laborals o malaltia professional”.

Al llarg del 2020, la companyia va pagar fins a 50,15 millions en prestacions d’incapacitat temporal quan l’any anterior només havia abonat 38,9

Així, i segons les dades facilitades per la mateixa companya, dels 50,15 milions pagats, 5,91 van ser directament pel pagament de prestacions d’incapacitat temporada derivades de la pandèmia, a la qual se suma els 868.000 euros pel pagament de la part patronal de les cotitzacions. També hi ha un increment en els diners abonats per baixes per malaltia (de 22,377 a 25,82 milions) i en canvi es moderen lleugerament els vinculats a accidents de treball (de 6,66 a 6,58). 

L’evolució a l’alça d’aquesta despesa contrasta amb la davallada en els reemborsaments. Aquesta havia experimentat els darrers exercicis un creixement del 5,5% anual i, en canvi, ara s’ha vist frenada “amb motiu de la crisi sanitària que paralitza visites i intervencions de metges i centres mèdics arreu del país i dels principals proveïdors estrangers convencionats”. Dels 101 milions pagats el 2019 s’ha passat a 96, un 4,9% de reducció.

Per tant, en global, les despeses de la branca general es van disparar de forma important. Van ser de 169,2 milions d’euros, en comparació als 162,29 del 2019. És a dir, un 4,3% d’increment.

I, en canvi, els ingressos es van estancar. Tot just va créixer un 0,3% els ingressos de la branca provinents de les cotitzacions dels assalariats (105,64 milions) i un 2,5%  pel que fa als treballadors per compte propi (15,54).

El resultat és un dèficit molt important de la branca general. Fins a 38,48 milions d’euros en números vermells, en comparació als 33,93 del 2019 i els 36,9 que s’havien pressupostat. Un forat que, com ja és habitual, va haver de cobrir el Govern via transferències.

La irrupció de la pandèmia ha tingut un impacte important en els comptes de la CASS. Especialment en la branca general. Així, si bé la despesa sanitària reemborsada es va reduir pel fet que, durant el confinament, es va aturar gran part de l’activitat habitual, en canvi s’ha disparat de forma important el que s’ha hagut de pagar per baixes mèdiques. Hi ha un increment de gairebé el 30%. De retruc, també es va patir una important davallada en les cotitzacions cobrades a assalariats i autònoms.

Així es posa de manifest en la memòria amb la liquidació de comptes de la parapública per l’exercici 2020, un any clarament marcat pel coronavirus. Un dels principals impactes es va veure en el que es va haver de pagar en prestacions per les incapacitats temporals. És a dir, pels treballadors que han hagut d’agafar la baixa.

Així, el total ha ascendit a 50,154 milions d’euros. Si es compara amb l’abonat l’exercici 2019 -38,9 milions-, es constata un augment del 28,8%. Es tracta, de fet, d’una xifra rècord en la història de la parapública.

Des de la CASS es recorda que “la normativa de mesures excepcionals i urgents (Llei 3/2020, articles 7 i 8) desplega prestacions econòmiques en raó de la interrupció d’activitat laboral de les persones assalariades i per compte propi, perquè s’acorda el seu aïllament per evitar la propagació del virus o perquè han contret el SARS-CoV-2”. A la vegada, aquestes “s’assimilen a les del risc d’accident laboral, i per tant es presten amb  caràcter excepcional i limitat en el temps, segons les condicions que la llei de seguretat social disposa per les incapacitats per accident laborals o malaltia professional”.

Al llarg del 2020, la companyia va pagar fins a 50,15 millions en prestacions d’incapacitat temporal quan l’any anterior només havia abonat 38,9

Així, i segons les dades facilitades per la mateixa companya, dels 50,15 milions pagats, 5,91 van ser directament pel pagament de prestacions d’incapacitat temporada derivades de la pandèmia, a la qual se suma els 868.000 euros pel pagament de la part patronal de les cotitzacions. També hi ha un increment en els diners abonats per baixes per malaltia (de 22,377 a 25,82 milions) i en canvi es moderen lleugerament els vinculats a accidents de treball (de 6,66 a 6,58). 

L’evolució a l’alça d’aquesta despesa contrasta amb la davallada en els reemborsaments. Aquesta havia experimentat els darrers exercicis un creixement del 5,5% anual i, en canvi, ara s’ha vist frenada “amb motiu de la crisi sanitària que paralitza visites i intervencions de metges i centres mèdics arreu del país i dels principals proveïdors estrangers convencionats”. Dels 101 milions pagats el 2019 s’ha passat a 96, un 4,9% de reducció.

Per tant, en global, les despeses de la branca general es van disparar de forma important. Van ser de 169,2 milions d’euros, en comparació als 162,29 del 2019. És a dir, un 4,3% d’increment.

I, en canvi, els ingressos es van estancar. Tot just va créixer un 0,3% els ingressos de la branca provinents de les cotitzacions dels assalariats (105,64 milions) i un 2,5%  pel que fa als treballadors per compte propi (15,54).

El resultat és un dèficit molt important de la branca general. Fins a 38,48 milions d’euros en números vermells, en comparació als 33,93 del 2019 i els 36,9 que s’havien pressupostat. Un forat que, com ja és habitual, va haver de cobrir el Govern via transferències.

La irrupció de la pandèmia ha tingut un impacte important en els comptes de la CASS. Especialment en la branca general. Així, si bé la despesa sanitària reemborsada es va reduir pel fet que, durant el confinament, es va aturar gran part de l’activitat habitual, en canvi s’ha disparat de forma important el que s’ha hagut de pagar per baixes mèdiques. Hi ha un increment de gairebé el 30%. De retruc, també es va patir una important davallada en les cotitzacions cobrades a assalariats i autònoms.

Així es posa de manifest en la memòria amb la liquidació de comptes de la parapública per l’exercici 2020, un any clarament marcat pel coronavirus. Un dels principals impactes es va veure en el que es va haver de pagar en prestacions per les incapacitats temporals. És a dir, pels treballadors que han hagut d’agafar la baixa.

Així, el total ha ascendit a 50,154 milions d’euros. Si es compara amb l’abonat l’exercici 2019 -38,9 milions-, es constata un augment del 28,8%. Es tracta, de fet, d’una xifra rècord en la història de la parapública.

Des de la CASS es recorda que “la normativa de mesures excepcionals i urgents (Llei 3/2020, articles 7 i 8) desplega prestacions econòmiques en raó de la interrupció d’activitat laboral de les persones assalariades i per compte propi, perquè s’acorda el seu aïllament per evitar la propagació del virus o perquè han contret el SARS-CoV-2”. A la vegada, aquestes “s’assimilen a les del risc d’accident laboral, i per tant es presten amb  caràcter excepcional i limitat en el temps, segons les condicions que la llei de seguretat social disposa per les incapacitats per accident laborals o malaltia professional”.

Al llarg del 2020, la companyia va pagar fins a 50,15 millions en prestacions d’incapacitat temporal quan l’any anterior només havia abonat 38,9

Així, i segons les dades facilitades per la mateixa companya, dels 50,15 milions pagats, 5,91 van ser directament pel pagament de prestacions d’incapacitat temporada derivades de la pandèmia, a la qual se suma els 868.000 euros pel pagament de la part patronal de les cotitzacions. També hi ha un increment en els diners abonats per baixes per malaltia (de 22,377 a 25,82 milions) i en canvi es moderen lleugerament els vinculats a accidents de treball (de 6,66 a 6,58). 

L’evolució a l’alça d’aquesta despesa contrasta amb la davallada en els reemborsaments. Aquesta havia experimentat els darrers exercicis un creixement del 5,5% anual i, en canvi, ara s’ha vist frenada “amb motiu de la crisi sanitària que paralitza visites i intervencions de metges i centres mèdics arreu del país i dels principals proveïdors estrangers convencionats”. Dels 101 milions pagats el 2019 s’ha passat a 96, un 4,9% de reducció.

Per tant, en global, les despeses de la branca general es van disparar de forma important. Van ser de 169,2 milions d’euros, en comparació als 162,29 del 2019. És a dir, un 4,3% d’increment.

I, en canvi, els ingressos es van estancar. Tot just va créixer un 0,3% els ingressos de la branca provinents de les cotitzacions dels assalariats (105,64 milions) i un 2,5%  pel que fa als treballadors per compte propi (15,54).

El resultat és un dèficit molt important de la branca general. Fins a 38,48 milions d’euros en números vermells, en comparació als 33,93 del 2019 i els 36,9 que s’havien pressupostat. Un forat que, com ja és habitual, va haver de cobrir el Govern via transferències.