Etiqueta: finances

Fa temps que el Govern té entre els reptes -almenys els que s’afirmen de forma pública- l’impuls decidit de la digitalització de tota l’administració. En aquest objectiu, s’emmarca el projecte que ara s’ha tret a concurs: una modernització de l’actual sistema informàtic del cos de duana. Es considera clau poder dotar d’una major eficiència a tot el departament. Enguany, es preveu destinar fins a 400.000 euros.

El servei disposa d’un sistema informàtic des del 1993, que es va instal·lar i posar en marxa arran de la signatura de l’acord duaner amb la Unió Europea. Des del febrer del 2013, l’eix del mateix és una aplicació anomenada Viator, que al llarg dels darrers anys ha anat integrant les diferents evolucions legals que afecten el departament. També s’ha adaptat a les novetats tecnològiques.

Però el Govern té clar que ha d’anar més enllà. I ara vol implementar una potent millora de tot el sistema amb “un nou paquet de mesures evolutives”. L’objectiu és “potenciar l’ús de l’oficina virtual” per permetre que els ciutadans puguin fer des de casa o l’oficina el màxim nombre de tràmits”. També es vol “eliminar tant com sigui possible la generació de papers” i “automatitzar els processos”.

Un altre dels objectius dels treballs d’actualització fa referència a la base de dades del departament. Es vol recuperar la informació de la informació prèvia a la instal·lació del sistema Viator -és a dir, la prèvia al 2013- en l’actual. Per tant, la base de dades històrica quedarà integrada, fet que suposarà facilitar la feina quan s’hagi de buscar informació anterior al sistema informàtic actual.

El concurs s’ha licitat ara i les empreses interessades disposen de temps fins al 17 de juny per presentar les seves ofertes. Per tant, la implementació de les millores s’hauria d’efectuar durant el segon semestre de l’any. La partida pressupostària prevista pels treballs se situa entorn els 400.000 euros.

Fa temps que el Govern té entre els reptes -almenys els que s’afirmen de forma pública- l’impuls decidit de la digitalització de tota l’administració. En aquest objectiu, s’emmarca el projecte que ara s’ha tret a concurs: una modernització de l’actual sistema informàtic del cos de duana. Es considera clau poder dotar d’una major eficiència a tot el departament. Enguany, es preveu destinar fins a 400.000 euros.

El servei disposa d’un sistema informàtic des del 1993, que es va instal·lar i posar en marxa arran de la signatura de l’acord duaner amb la Unió Europea. Des del febrer del 2013, l’eix del mateix és una aplicació anomenada Viator, que al llarg dels darrers anys ha anat integrant les diferents evolucions legals que afecten el departament. També s’ha adaptat a les novetats tecnològiques.

Però el Govern té clar que ha d’anar més enllà. I ara vol implementar una potent millora de tot el sistema amb “un nou paquet de mesures evolutives”. L’objectiu és “potenciar l’ús de l’oficina virtual” per permetre que els ciutadans puguin fer des de casa o l’oficina el màxim nombre de tràmits”. També es vol “eliminar tant com sigui possible la generació de papers” i “automatitzar els processos”.

Un altre dels objectius dels treballs d’actualització fa referència a la base de dades del departament. Es vol recuperar la informació de la informació prèvia a la instal·lació del sistema Viator -és a dir, la prèvia al 2013- en l’actual. Per tant, la base de dades històrica quedarà integrada, fet que suposarà facilitar la feina quan s’hagi de buscar informació anterior al sistema informàtic actual.

El concurs s’ha licitat ara i les empreses interessades disposen de temps fins al 17 de juny per presentar les seves ofertes. Per tant, la implementació de les millores s’hauria d’efectuar durant el segon semestre de l’any. La partida pressupostària prevista pels treballs se situa entorn els 400.000 euros.

Fa temps que el Govern té entre els reptes -almenys els que s’afirmen de forma pública- l’impuls decidit de la digitalització de tota l’administració. En aquest objectiu, s’emmarca el projecte que ara s’ha tret a concurs: una modernització de l’actual sistema informàtic del cos de duana. Es considera clau poder dotar d’una major eficiència a tot el departament. Enguany, es preveu destinar fins a 400.000 euros.

El servei disposa d’un sistema informàtic des del 1993, que es va instal·lar i posar en marxa arran de la signatura de l’acord duaner amb la Unió Europea. Des del febrer del 2013, l’eix del mateix és una aplicació anomenada Viator, que al llarg dels darrers anys ha anat integrant les diferents evolucions legals que afecten el departament. També s’ha adaptat a les novetats tecnològiques.

Però el Govern té clar que ha d’anar més enllà. I ara vol implementar una potent millora de tot el sistema amb “un nou paquet de mesures evolutives”. L’objectiu és “potenciar l’ús de l’oficina virtual” per permetre que els ciutadans puguin fer des de casa o l’oficina el màxim nombre de tràmits”. També es vol “eliminar tant com sigui possible la generació de papers” i “automatitzar els processos”.

Un altre dels objectius dels treballs d’actualització fa referència a la base de dades del departament. Es vol recuperar la informació de la informació prèvia a la instal·lació del sistema Viator -és a dir, la prèvia al 2013- en l’actual. Per tant, la base de dades històrica quedarà integrada, fet que suposarà facilitar la feina quan s’hagi de buscar informació anterior al sistema informàtic actual.

El concurs s’ha licitat ara i les empreses interessades disposen de temps fins al 17 de juny per presentar les seves ofertes. Per tant, la implementació de les millores s’hauria d’efectuar durant el segon semestre de l’any. La partida pressupostària prevista pels treballs se situa entorn els 400.000 euros.

Fa temps que el Govern té entre els reptes -almenys els que s’afirmen de forma pública- l’impuls decidit de la digitalització de tota l’administració. En aquest objectiu, s’emmarca el projecte que ara s’ha tret a concurs: una modernització de l’actual sistema informàtic del cos de duana. Es considera clau poder dotar d’una major eficiència a tot el departament. Enguany, es preveu destinar fins a 400.000 euros.

El servei disposa d’un sistema informàtic des del 1993, que es va instal·lar i posar en marxa arran de la signatura de l’acord duaner amb la Unió Europea. Des del febrer del 2013, l’eix del mateix és una aplicació anomenada Viator, que al llarg dels darrers anys ha anat integrant les diferents evolucions legals que afecten el departament. També s’ha adaptat a les novetats tecnològiques.

Però el Govern té clar que ha d’anar més enllà. I ara vol implementar una potent millora de tot el sistema amb “un nou paquet de mesures evolutives”. L’objectiu és “potenciar l’ús de l’oficina virtual” per permetre que els ciutadans puguin fer des de casa o l’oficina el màxim nombre de tràmits”. També es vol “eliminar tant com sigui possible la generació de papers” i “automatitzar els processos”.

Un altre dels objectius dels treballs d’actualització fa referència a la base de dades del departament. Es vol recuperar la informació de la informació prèvia a la instal·lació del sistema Viator -és a dir, la prèvia al 2013- en l’actual. Per tant, la base de dades històrica quedarà integrada, fet que suposarà facilitar la feina quan s’hagi de buscar informació anterior al sistema informàtic actual.

El concurs s’ha licitat ara i les empreses interessades disposen de temps fins al 17 de juny per presentar les seves ofertes. Per tant, la implementació de les millores s’hauria d’efectuar durant el segon semestre de l’any. La partida pressupostària prevista pels treballs se situa entorn els 400.000 euros.

El ministre de Finances i portaveu de Govern, Eric Jover, ha reconegut que “l’increment de les cotitzacions de la CASS és ineludible en el mitjà termini”. El que cal determinar és “el ritme” d’aquest augment. És a dir, com i quan es fa. Jover també ha admès que l’executiu està treballant en la recerca de mesures financeres per poder augmentar el nivell de reserves de l’Estat fora d’Andorra seguint les recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI).

Jover ha rebut la primera dosi de la vacuna de Pfizer aquesta tarda de divendres. És el primer membre de Govern que és vacunat amb el vaccí de la farmacèutica americana. El titular de Finances, que ha recordat que ell ja va passar la Covid amb símptomes força lleus, ha mostrat la seva satisfacció perquè “la vacuna és l’element més efectiu que tenim” contra el virus i que serveix per autoprotegir-se però, també, per protegir la família i les amistats i estalviar-los “una malaltia greu o que fins i tot pot comportar la mort”.

El titular de Finances, que s’ha vacunat aquesta tarda, s’ha “felicitat” per “l’entrada de Trini Marín (al Govern), que com a escaldenc conec i com a company ja sé de les seves capacitats”

El portaveu governamental ha agraït la tasca feta per la sortint ministra de Turisme Verònica Canals i s’ha “felicitat” per “l’entrada de Trini Marín, que com a escaldenc conec i com a company ja sé de les seves capacitats”. Preguntat després sobre la necessitat detectada per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i tornada a explicitar aquest divendres per dos dels seus capitostos com Albert Font i Jordi Cinca, Jover ha admès que l’increment de cotització hi haurà de ser encara que el manteniment de la sostenibilitat de la Seguretat Social “no tot passa” per aquesta puja sinó que “hi haurà altres palanques”.

Eric Jover ha ressaltat la proposta d’acord dels grups parlamentaris de la majoria per crear un grup de treball transversal i en què el ministeri de Finances també hi serà representat per avaluar mesures efectives per ajudar al garantir la sostenibilitat del sistema de cobertura sanitària. Ha remarcat el ministre que hi ha un calendari “ambiciós” però alhora deslligat de qualsevol incidència pressupostària perquè un eventual increment de la cotització es pot fer òbviament modificant la llei de la CASS.

Jover ha reconegut que no podia respondre quan caldrà imposar l’augment de la cotització. Justament, s’ha de valorar d’introduir “increments progressius perquè sigui el menys traumàtics” per a tots els actors que componen el teixit socioeconòmic del Principat. Però que evidentment serà inevitable. De fet, fins i tot s’hauria exposat a l’FMI el compromís polític del Govern de procedir a una reforma del model de la Seguretat Social.

Informe FMI

El titular de Finances ha assegurat que en el seu primer informe sobre Andorra, l’FMI no aprova l’increment de la cotització sinó que el que beneeix és la voluntat política governamental de voler afrontar la reforma sense deixar “els deures per a la darrera hora”, sense “entrar a valorar” paràmetres numèrics. En canvi, l’organisme financer internacional sí que estableix paràmetres clars sobre les reserves o garanties que l’Estat andorrà hauria de tenir fora del país.

Relacionat

L’informe considera que dites garanties haurien d’equivaldre al 12% del PIB, és a dir, uns 275 milions, quan hores d’ara són del 2%, l’equivalent al cost d’adhesió del Principat a l’FMI. “Tradicionalment totes les reserves de l’Estat han estat internes” i l’FMI ve a dir que “seria un risc que totes les reserves siguin a nivell nacional”. Per tal de “millorar la nostra resiliència” s’haurien de diversificar aquestes reserves i constituir-ne fora “sense partit del zero absolut perquè remarca que ja tenim un 2%” gràcies a l’accés a l’FMI, que Jover ha tornat a destacar.

“Tradicionalment totes les reserves de l’Estat han estat internes” i l’FMI ve a dir que “seria un risc que totes les reserves siguin a nivell nacional”

El ministre ha tornat a llançar un petit dard enverinat als crítics recordant que “sense cost afegit” i pel ‘simple fet’ d’adherir-se a la institució internacional s’ha guanyat capacitat de resiliència però s’està treballant en la cerca de mesures financeres per poder constituir noves garanties internacionals. Jover ha preferit no donar detalls de per on van els trets però sí que ha descartat una de les possibilitats que el mateix FMI oferia: fer una emissió de deute internacional que servís simplement com a garantia forana.

El ministre no ha donat cap pista més enllà de deixar clar que les reserves han de tenir sempre un component de liquiditat -descartant, doncs, que una opció sigui que l’Estat inverteixi en béns immobles fora del país- i d’explicar que el possible acord d’associació amb la Unió Europea “ens dóna mecanismes” per poder treballar instruments concrets. Però que, en tot cas, les mesures detallades s’haurien de treballar igualment.

L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel manté que la intervenció de l’entitat va ser forçada per membres de la policia patriòtica espanyola per aconseguir informació dels fons que polítics independentistes, entre ells la família Pujol, creien que havien de tenir al Principat. En les primeres declaracions a un mitjà de comunicació des de l’esclat de l’afer el 2015, ha relatat com va ser pressionat per Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. L’explicació és compartida per Josep Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat, que ha parlat obertament de “xantatge”.

Miquel ha estat un dels protagonistes del reportatge ‘Pujol: els secrets d’Andorra’, emès aquest diumenge al programa ‘30 minuts’ de TV3. Al llarg de prop d’una hora, es desgrana tot l’afer que afecta el polític català i la seva família. Al tram final, i amb el testimoni de qui fou màxim responsable de BPA, es posa el focus en com la policia espanyola hauria traspassat tots els límits legals per buscar dades sobre diners que poguessin tenir tant l’exlíder de Convergència com altres polítics independentistes a l’entitat.

L’àntic màxim responsable executiu del banc ha relatat les amenaces rebudes de part de Martín Blas: “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme; volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”

Qui fou conseller delegat del banc, ha explicat com es va rebre una trucada des de l’ambaixada demanant que es reunís amb l’inspector Celestino Barroso, també conseller de seguretat a l’ambaixada espanyola al Principat i agregat d’Interior. “El vaig atendre en qüestió d’un quart d’hora i em va dir que el seu encàrrec era traslladar-nos un missatge”, ha relatat. L’advertència, reforçada amb la gravació, feta al mòbil, d’aquella conversa és clara: s’amenaçava que es podia sotmetre Banco Madrid, la filial a Espanya de BPA a una inspecció i que “se’l carregaran”. Això sí, “a les seves mans està aturar-ho”.

Miquel ha continuat explicant com va viatjar a Madrid per trobar-se amb un home anomenat en primer lloc com a Fèlix. La trobada va tenir lloc a l’hotel Villa Magna i la sorpresa va ser quan va descobrir l’autèntica identitat del seu interlocutor: el comissari Marcelino Martín Blas. Llavors, ha reconegut l’exconseller delegat de BPA, “jo no identifico tot el que ara s’ha dit [en referència a la policia patriòtica]; jo el que veig és l’Estat”.

Els detalls d’aquella trobada són, com a mínim, inquietants. “Dona a entendre que coneix els teus hàbits, les teves residències, si tens una família més o menys nombrosa; sap on t’agrada passar l’estiu”, ha recordat. Això, ha admès, va generar “una sensació incòmoda que et coneixen i que saben qui ets”. La petició, ha indicat, era clara. “S’asseuen al meu costat i em mostra un diari on posa que l’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme”, ha explicat, tot concloent que “volien els comptes de Mas, Junqueras i Pujol”.

Miquel admet que, després de tres reunions més, se’ls va facilitar certa informació que, remarca, no era pas la captura de pantalla apareguda a ‘El Mundo’. “Aquí acaba la meva relació”, afirma.

Josep Pujol, fill de qui fou president de la Generalitat també parla obertament de “xantatge” als banquers andorrans per “obtenir informació que no era certa”

Mesos després, com ja se sap, es va produir, malgrat tot, la nota del Fincen i la intervenció per part del Govern de BPA. El programa de TV3 també explica un altre fet, ja posterior a la pressa de control per part de l’executiu de l’entitat financera: el buidatge a l’ambaixada espanyola de dades dels discos durs del banc sense cap control de la Justícia.

“De les nou a les tres de la tarda, van treballar sense autorització judicial”, ha posat en relleu Miquel, que no dubta a l’hora de parlar “d’una celeritat inaudita” que, al seu entendre, “demostra com el fi últim de la policia era l’obtenció de les dades”. I “com el banc no els va facilitar la informació, van forçar la intervenció; tot això ho fan sense tutela judicial efectiva”. Evidentment, té clar que “la policia ha obtingut això il·legalment”.

L’únic membre de la família Pujol que fa declaracions al reportatge és Josep Pujol. I el fill de l’expresident català ha deixat clar que comparteix la sensació de l’exconseller delegat de BPA. “Amb xantatges a banquers andorrans aconsegueixen una informació que és certa”, ha indicat.