El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.
Etiqueta: Exposicions temporals
La Nova York dels setanta conquereix Girona
El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.
Paula Bonet pinta i novel·la la violència que exerceix l’home contra la dona a ‘L’anguila’
Molt abans de convertir-se en un fenomen popular per les seves il·lustracions, Paula Bonet pintava i llegia molta literatura. Ara ha plasmat aquestes dues pulsions en un singular projecte creatiu amb dos vessants: el literari i el pictòric.D’una banda, acaba de publicar la novel·la L’anguila (a l’editorial Univers) i, de l’altra, aquest dimarts va presentar a la Nau de la Universitat de València 158 obres que conformen l’exposició del mateix títol amb l’apòstrofe d’Això és un quadre, no una opinió.
El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.
El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.
El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.
El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.