La Nova York dels setanta conquereix Girona

El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Nova York dels setanta conquereix Girona

El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Paula Bonet pinta i novel·la la violència que exerceix l’home contra la dona a ‘L’anguila’

Molt abans de convertir-se en un fenomen popular per les seves il·lustracions, Paula Bonet pintava i llegia molta literatura. Ara ha plasmat aquestes dues pulsions en un singular projecte creatiu amb dos vessants: el literari i el pictòric.D’una banda, acaba de publicar la novel·la L’anguila (a l’editorial Univers) i, de l’altra, aquest dimarts va presentar a la Nau de la Universitat de València 158 obres que conformen l’exposició del mateix títol amb l’apòstrofe d’Això és un quadre, no una opinió.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat