Entre elles

Va ser impressionant. Abans de començar el concert, un parell de músics van sortir a escena per posar les seves partitures als faristols i només allò va desencadenar una ovació. Quan, poc després, va aparèixer ella en escena, tot poder, les butaques del Palau van passar a ser trastos inútils amb una funció que ningú entenia, objectes superflus. El públic es va posar dret i, amb aquesta cridòria que commou el més distant dels mortals, va començar el concert. Galimaties, bogeria, passió, entrega, emoció, cossos en tensió, allau de somriures, mar de fotos, braços sobre el pit en senyal d’acolliment a qui ja començava a moure’s, ardorosa, a l’escenari. Ungles llargues com una pandèmia, translúcides, esculpida la seva forma pels focus que les travessaven des d’enrere de l’escenari, en un contrallum que els conferia vida pròpia, com cintes d’algues rígides unides als dits; maquillatge de purpurina a les conques, pantalons cenyits amb més serrells que Chewbakka. I “celebré y celebré y celebré”, cantava a la primera cançó. I amb raó. El concert de Nathy Peluso va ser exactament això, una celebració, una celebració en clau de dona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Manel torna el directe a la Monumental

Plaça de toros Monumental de Barcelona a una hora tan poc taurina com les 18.45 hores. El cel està ennuvolat, però les previsions dels meteoròlegs vaticinen que no plourà. Però que els antitaurins no tremolin: buides les graderies i la tribuna, desertes les llotges, abandonats els refugis, òrfena de sentit la porta gran, solitari el corredor, avui no hi haurà montera prenent vol, de la mateixa manera que peülla ni cap ‘manoletina’ trepitjaran l’alber. Inútil la porta de torils, l’arena no fa olor de sang i por. Al seu lloc hi ha una cosa tan prosaica com centenars de cadires plegables, en les quals 800 persones assistirien a una nova reinvenció dels espais per a la música en directe. I a la música en directe ha arribat el model que per als museus representa el Chillida Leku: tot a l’aire lliure i les obres exposades amb distància social entre elles. Això sí, mentre les sales de concerts segueixin tancades, per molt bonic que sigui l’entorn seguirem mig sords.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Johnny Depp i Isabelle Huppert, estrelles presencials del BCN Film Fest

El Festival Internacional de Cine de Barcelona-Sant Jordi (BCN Film Fest), que se celebrarà del 15 al 23 d’abril, rebrà la visita presencial de l’actor Johnny Depp, l’actriu Isabelle Huppert i els directors Fernando Trueba i Fernando Colomo, entre d’altres, segons ha confirmat el festival en un comunicat aquest dimecres. El certamen, que tradicionalment es clausura el dia de Sant Jordi, va ajornar les seves dates l’edició de l’any passat i va ser dels primers a Espanya que es va celebrar presencialment tot i la pandèmia, a principis de l’estiu. Aquesta cinquena edició es farà als cinemes Verdi, l’Institut Français, CaixaForum i Casa Seat de Barcelona i complirà totes les mesures sanitàries i de seguretat, així com d’aforament, vigents en aquest moment.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Nova York dels setanta conquereix Girona

El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Nova York dels setanta conquereix Girona

El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Caïm Riba: “Vaig acceptar que podia morir”

Podria haver estat un himne del confinament. A la ciutat és una cançó senzilla i tendra que en to íntim reflecteix les millors sensacions d’aquells dies en què l’atrafegament va donar pas a la calma, però s’ha publicat mesos després d’aquella frenada. “Estava sense discogràfica i fent el disc, a més m’agrada publicar discos més que cançons, així que no la vaig publicar”, diu l’autor, Caïm Riba (Formentera, 1974). Estava convalescent d’una operació que li va extirpar un tumor molt agressiu que el podia haver enviat a l’altre barri, i en plena recuperació va arribar el confinament. “Tot va coincidir a dir-me que m’agafés les coses amb calma, que és el que vaig fer. Em vaig emportar instruments a casa i vaig seguir treballant, però amb tranquil·litat”. El disc, Llunes de Plutó, tercer de la seva discografia, ja és al carrer i es presenta el dia 9 a Barcelona, el 10 a Fornells i l’11 a Tarragona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Caïm Riba: “Vaig acceptar que podia morir”

Podria haver estat un himne del confinament. A la ciutat és una cançó senzilla i tendra que en to íntim reflecteix les millors sensacions d’aquells dies en què l’atrafegament va donar pas a la calma, però s’ha publicat mesos després d’aquella frenada. “Estava sense discogràfica i fent el disc, a més m’agrada publicar discos més que cançons, així que no la vaig publicar”, diu l’autor, Caïm Riba (Formentera, 1974). Estava convalescent d’una operació que li va extirpar un tumor molt agressiu que el podia haver enviat a l’altre barri, i en plena recuperació va arribar el confinament. “Tot va coincidir a dir-me que m’agafés les coses amb calma, que és el que vaig fer. Em vaig emportar instruments a casa i vaig seguir treballant, però amb tranquil·litat”. El disc, Llunes de Plutó, tercer de la seva discografia, ja és al carrer i es presenta el dia 9 a Barcelona, el 10 a Fornells i l’11 a Tarragona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Google i Intel també cancel·len la seva assistència al Mobile World Congress per la covid-19

Dos gegants tecnològics més, Google i Intel, s’han afegit a la llista de grans noms del sector que han decidit absentar-se, a causa de la covid, de l’edició d’aquest any en format presencial del Mobile World Congress (MWC) de Barcelona, prevista del 28 de juny a l’1 de juliol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Paula Bonet pinta i novel·la la violència que exerceix l’home contra la dona a ‘L’anguila’

Molt abans de convertir-se en un fenomen popular per les seves il·lustracions, Paula Bonet pintava i llegia molta literatura. Ara ha plasmat aquestes dues pulsions en un singular projecte creatiu amb dos vessants: el literari i el pictòric.D’una banda, acaba de publicar la novel·la L’anguila (a l’editorial Univers) i, de l’altra, aquest dimarts va presentar a la Nau de la Universitat de València 158 obres que conformen l’exposició del mateix títol amb l’apòstrofe d’Això és un quadre, no una opinió.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El festival de Porta Ferrada suma noves actuacions per a aquest mes de juliol i agost

El 59è Festival de la Porta Ferrada, que se celebrarà a Sant Feliu de Guíxols (Girona) al juliol i a l’agost, ha sumat al seu cartell Sidonie, Sidecars, Oques Grasses, Índia Martínez, Beret i La Locomotora Negra, i manté els concerts d’artistes internacionals com ara Ben Harper, Kool & The Gang i God Save the Queen.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat