Amb Pere Aragonès, Esquerra Republicana torna a la presidència de la Generalitat. La va tenir durant la Segona República i la torna a conquerir ara. Però en aquest llarg pont simbòlic hi ha un episodi que no es pot oblidar. Josep Tarradellas, d’Esquerra Republicana, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili el 1954 i la de la Generalitat provisional de Catalunya, en la seva restauració simbòlica, el 1977, que va ocupar fins a les eleccions del 1980 amb la legitimitat d’haver mantingut la continuïtat de la institució. De manera que aquesta operació, de la mà d’Adolfo Suárez, va ser l’únic punt de ruptura i d’enllaç amb la legalitat republicana en la Transició. Ara, en ple conflicte per la independència, l’únic partit que porta inscrita la condició republicana torna a la presidència de la Generalitat, i em ve a la memòria una enigmàtica frase de George Orwell: “Qui controla el present controlarà el passat, qui controla el passat controlarà el futur”.
Etiqueta: eleccions
Un republicà per sortir de la ressaca
Amb Pere Aragonès, Esquerra Republicana torna a la presidència de la Generalitat. La va tenir durant la Segona República i la torna a conquerir ara. Però en aquest llarg pont simbòlic hi ha un episodi que no es pot oblidar. Josep Tarradellas, d’Esquerra Republicana, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili el 1954 i la de la Generalitat provisional de Catalunya, en la seva restauració simbòlica, el 1977, que va ocupar fins a les eleccions del 1980 amb la legitimitat d’haver mantingut la continuïtat de la institució. De manera que aquesta operació, de la mà d’Adolfo Suárez, va ser l’únic punt de ruptura i d’enllaç amb la legalitat republicana en la Transició. Ara, en ple conflicte per la independència, l’únic partit que porta inscrita la condició republicana torna a la presidència de la Generalitat, i em ve a la memòria una enigmàtica frase de George Orwell: “Qui controla el present controlarà el passat, qui controla el passat controlarà el futur”.
CUP s’escriu amb C de Convergència
Primer va ser l’abraçada del llavors líder de la CUP, David Fernàndez, al president de la Generalitat Artur Mas, quan va finalitzar la consulta il·legal del 9-N. Després va arribar Antonio Baños, que el 2016 va destacar com un dels millors exponents de cap on anava, o ensopegava, la formació política. Aleshores el debat era semblant a l’actual: Qui seria el nostre nou i flamant president de la Generalitat? Després de dies de complicades negociacions, Baños, amb aire ofès, encara que mantenint la seva pàtina d’intel·lectual d’esquerra anticapitalista, es va despenjar deixant l’acta de diputat.
L’excepció es diu Mónica García
En la campanya electoral madrilenya cada candidat ha representat exactament el paper que s’esperava, amb una sola excepció: Mónica García. Amb el seu lideratge, Més Madrid ha demostrat que és possible una esquerra encarnada, és a dir, enganxada a la realitat, capaç de portar a debat les condicions de la vida quotidiana de la majoria i fermament allunyada del model d’esquerra elitista i autocomplaent en el qual s’està perdent Podem.
L’excepció es diu Mónica García
En la campanya electoral madrilenya cada candidat ha representat exactament el paper que s’esperava, amb una sola excepció: Mónica García. Amb el seu lideratge, Més Madrid ha demostrat que és possible una esquerra encarnada, és a dir, enganxada a la realitat, capaç de portar a debat les condicions de la vida quotidiana de la majoria i fermament allunyada del model d’esquerra elitista i autocomplaent en el qual s’està perdent Podem.
El caixa o faixa d’ERC a Junts
Un mes i mig després de les eleccions autonòmiques del 14-F que va guanyar el partit socialista, un altre partit, ERC, que va quedar en segona posició, negocia amb la dreta catalana per alçar-se amb la presidència de la Generalitat a canvi de cedir a Junts, el partit de Carles Puigdemont, aproximadament la meitat del govern que ambdós formin a continuació. La coalició només és possible si compta, a més, amb el suport dels diputats de la CUP, una cosa que es dona per gairebé segura sempre que es tracti d’anar contra el partit socialista i els comuns, com és el cas. És el que ERC i la CUP ja han arribat a un acord, en espera que Junts s’hi sumi. ERC, Junts i la CUP sumen 74 escons, sis per sobre de la majoria absoluta del Parlament.
President d’ordre (i aventura)
Sense pretendre-ho, Esquerra és a les portes d’implantar un model que, durant les últimes dècades, molts al seu si –també Pere Aragonès al seu moment– van anhelar: separar els principals càrrecs governamental i orgànic del partit, com al PNB. No és un aspecte menor en els temps corrents de la “netflixpolítica”. El president de la formació, Oriol Junqueras, pot teixir discursos, sermonar i llançar improperis si és menester, al pur estil de Xabier Arzalluz, mentre el president de la Generalitat conversa amb l’empresariat, sindicats i institucions i prova de domar els membres de la seva taula rodona.
President d’ordre (i aventura)
Sense pretendre-ho, Esquerra és a les portes d’implantar un model que, durant les últimes dècades, molts al seu si –també Pere Aragonès al seu moment– van anhelar: separar els principals càrrecs governamental i orgànic del partit, com al PNB. No és un aspecte menor en els temps corrents de la “netflixpolítica”. El president de la formació, Oriol Junqueras, pot teixir discursos, sermonar i llançar improperis si és menester, al pur estil de Xabier Arzalluz, mentre el president de la Generalitat conversa amb l’empresariat, sindicats i institucions i prova de domar els membres de la seva taula rodona.
Guanya l’esquerra, però ERC negocia governar amb la dreta
Les esquerres van guanyar les eleccions al Parlament del 14 de febrer. I si les esquerres van guanyar, les dretes van perdre. Un mes després, no obstant això, tot indica que la dreta catalana continuarà al Govern de la Generalitat. Esquerra Republicana negocia amb Junts per reeditar la majoria que va fracassar la darrera legislatura.
Guanya l’esquerra, però ERC negocia governar amb la dreta
Les esquerres van guanyar les eleccions al Parlament del 14 de febrer. I si les esquerres van guanyar, les dretes van perdre. Un mes després, no obstant això, tot indica que la dreta catalana continuarà al Govern de la Generalitat. Esquerra Republicana negocia amb Junts per reeditar la majoria que va fracassar la darrera legislatura.