Un flamenc picoteja les jonqueres mentre l’enlairament d’un Airbus emmudeix el so de les ones que esquitxen els últims aiguamolls del Llobregat. Deu minuts amb cotxe més enllà, a prop de la desembocadura del riu, diversos temporers sembren enciams amb la torre de control de la T1 com a paisatge de fons. És la imatge dels dos universos antagònics, però alhora paral·lels, que convergeixen des de fa dècades al delta de Llobregat, un pulmó verd de la Barcelona metropolitana enclaustrat entre asfalt i mar.
