La poesia també venç el coronvirus

L’esclat de la pandèmia del coronavirus va afectar tots els àmbits de la societat i la cultura no en va ser pas una excepció. A poc a poc, s’ha anat reactivant tot, adaptant els actes a la necessitat de prendre mesures per minimitzar els riscos de contagi. Cinema o teatre han pogut recuperar els directes i, aquest dimarts, ha estat el torn de la poesia, amb el recital que s’ha celebrat per celebrar el Dia Mundial d’aquest art.

La cita era a la sala d’actes del Complex d’Encamp. Amb aforament reduït, sí; amb mascareta; també; amb distància de seguretat, evidentment; i amb gel hidroalcohòlic, per descomptat. Però, sobretot, i això és el més important, amb poesia. “Ens reunim per fer el que no vam poder l’any passat”, destacava la ministra de Cultura, Sílvia Riva.

Al llarg del recital, han llegit poesies diferents intèrprets. Entre ells, membres del programa Voluntaris per la llengua. Riva ha destacat que la iniciativa cada cop creix més. Actualment, hi ha 55 parelles a les quals s’han de sumar les catorze sorgides arran del projecte específic impulsat pel col·legi espanyol Maria Moliner. I, justament, amb la seva participació “unim la celebració amb la seva posada en valor”.

Riva ha reivindicat que la poesia “és un gènere que també cal cultivar i ha de tenir el seu espai”. Al llarg de l’acte, s’han llegit composicions premiades en les anteriors edicions del premi Miquel Martí i Pol, impulsat per la Biblioteca del Govern. I les primeres lectures també han estat especials. La cònsol major d’Encamp, que ha expressat alegria per poder recuperar els actes culturals, ha recitat un poema de Felícia Fuster, aprofitant que el 2021 és l’any dedicat a aquesta autora i Riva ha interpretat ‘Hotel Andorra Park’, del recentment desaparegut Joan Margarit.

altaveu.com

El 43% dels barcelonins considera la cultura “molt important” durant la pandèmia

Una enquesta elaborada per l’institut d’investigació Gesop per a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) conclou que el 43% de la població de la capital catalana i la seva àrea metropolitana percep la cultura com un factor “molt important” en la seva vida i, específicament, durant els mesos de pandèmia. Segons l’estudi, donat a conèixer aquest dimarts, els estudiants, els treballadors en ERTO i els treballadors en actiu són els col·lectius que millor valoren la importància de la cultura, mentre que els jubilats, els pensionistes i les persones vinculades a les feines de casa són les que menys puntuació li atorguen. A més, de mitjana, les dones donen més importància al sector cultural que els homes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Els NFT, art digital a Internet: què són i per què són perillosos

El passat 11 de març, un artista conegut sota el pseudònim de Beeple va vendre a la casa de subhastes Christie’s una de les seves obres, Everydays: The First 5.000 Days (Cada dia: Els primers 5.000 dies), a canvi de 69,3 milions de dòlars, el tercer preu més alt que s’ha pagat a un autor viu en tota la història. La creació de Beeple (Mike Winkelmann), a més, tenia una particularitat molt destacable, i és que es tractava d’una obra d’art digital única. O el que és el mateix: d’un NFT (non-fungible token o token criptogràfic), el nou fenomen que ja està revolucionant internet.

Els NFT són obres d’art digitals especials. No existeixen a la vida real, només dins del món virtual, però tot i així es poden comprar i distribuir legalment sense inconvenients. I la seva principal característica –i el motiu pel qual s’estan pagant quantitats majúscules per adquirir-ne– és que són úniques, ja que compten amb una sèrie de certificats i codificacions especials vinculades al seu blockchain –el seu ADN– que així ho acrediten. Un codi digital que és, en certa manera, com el número de sèrie d’un objecte d’edició limitada. 

Captura

Una de les obres de Beeple, extreta del seu Instagram / @beeple_crap

Fins ara, una obra d’art creada a partir de tecnologia –il·lustració, fotografia, vídeo– es podia duplicar tantes vegades com es volgués, de manera que les còpies no es podien distingir de l’original. Amb els NFT, però, la cosa canvia radicalment: aquest codi no només verifica el seu origen, sinó que a més també permet que el venedor i el futur comprador coneguin quan i com s’ha creat l’obra, oferint tot tipus d’informació.

L’art digital és molt ‘real’

Només perquè serveixi com a exemple, el passat mes de febrer el creador del Nyan Cat –un gif d’un gat amb cos de galeta i cua d’Arc de Sant Martí creat el 2011– va traspassar la seva obra a canvi de 600.000 dòlars. Dies després, Jack Dorsey, cofundador de Twitter, va vendre en una subhasta el seu primer tuit a la xarxa social per gairebé 3 milions de dòlars. I no estan sols. La setmana passada, el fundador de Tesla, Elon Musk, es va sumar a la festa posant al mercat una cançó creada per ell mateix que precisament parla sobre el fenomen NFT. El preu de sortida, no apte per a totes les butxaques, esclar: 1 milió de dòlars. Per un senzill electrònic de 2 minuts i 20 segons de durada, sí.

Elon Musk EP

Elon Musk, fundador de Tesla / EP

Tot i que evidentment encara hi ha molta gent que no vol veure art a través d’una pantalla, el cert és que els NFT ja són una realitat en certs sectors vinculats al món digital. També en el dels youtubers.

Comença la perversió?

Si el concepte NFT ha entrat en escena a les redaccions de diversos mitjans del país és, en part, perquè un dels youtubers més famosos de l’estat, Willyrex –qui tributa a Andorra, per cert–, va anunciar aquest dimarts que està preparant els seus propis NFT. Per ara ha revelat pocs detalls sobre el producte en qüestió, però sembla evident que l’objectiu serà vendre’l al millor postor.

willyrex tuit

Aquesta manera de fer inevitablement genera controvèrsia per dues raons: la primera, perquè aquest mercat està en ple procés d’expansió descontrolada –una expansió molt agressiva que, tal com ha passat amb les criptomonedes, poden acabar pagant els subjectes més ingenus amb ganes de pujar a l’onada sense conèixer com fer-ho–, i la segona, perquè la major part de l’audiència de Willyrex, com la de molts youtubers especialitzats en videojocs, està conformada per menors. Mala combinació.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Els NFT, art digital a Internet: què són i per què són perillosos

El passat 11 de març, un artista conegut sota el pseudònim de Beeple va vendre a la casa de subhastes Christie’s una de les seves obres, Everydays: The First 5.000 Days (Cada dia: Els primers 5.000 dies), a canvi de 69,3 milions de dòlars, el tercer preu més alt que s’ha pagat a un autor viu en tota la història. La creació de Beeple (Mike Winkelmann), a més, tenia una particularitat molt destacable, i és que es tractava d’una obra d’art digital única. O el que és el mateix: d’un NFT (non-fungible token o token criptogràfic), el nou fenomen que ja està revolucionant internet.

Els NFT són obres d’art digitals especials. No existeixen a la vida real, només dins del món virtual, però tot i així es poden comprar i distribuir legalment sense inconvenients. I la seva principal característica –i el motiu pel qual s’estan pagant quantitats majúscules per adquirir-ne– és que són úniques, ja que compten amb una sèrie de certificats i codificacions especials vinculades al seu blockchain –el seu ADN– que així ho acrediten. Un codi digital que és, en certa manera, com el número de sèrie d’un objecte d’edició limitada. 

Captura

Una de les obres de Beeple, extreta del seu Instagram / @beeple_crap

Fins ara, una obra d’art creada a partir de tecnologia –il·lustració, fotografia, vídeo– es podia duplicar tantes vegades com es volgués, de manera que les còpies no es podien distingir de l’original. Amb els NFT, però, la cosa canvia radicalment: aquest codi no només verifica el seu origen, sinó que a més també permet que el venedor i el futur comprador coneguin quan i com s’ha creat l’obra, oferint tot tipus d’informació.

L’art digital és molt ‘real’

Només perquè serveixi com a exemple, el passat mes de febrer el creador del Nyan Cat –un gif d’un gat amb cos de galeta i cua d’Arc de Sant Martí creat el 2011– va traspassar la seva obra a canvi de 600.000 dòlars. Dies després, Jack Dorsey, cofundador de Twitter, va vendre en una subhasta el seu primer tuit a la xarxa social per gairebé 3 milions de dòlars. I no estan sols. La setmana passada, el fundador de Tesla, Elon Musk, es va sumar a la festa posant al mercat una cançó creada per ell mateix que precisament parla sobre el fenomen NFT. El preu de sortida, no apte per a totes les butxaques, esclar: 1 milió de dòlars. Per un senzill electrònic de 2 minuts i 20 segons de durada, sí.

Elon Musk EP

Elon Musk, fundador de Tesla / EP

Tot i que evidentment encara hi ha molta gent que no vol veure art a través d’una pantalla, el cert és que els NFT ja són una realitat en certs sectors vinculats al món digital. També en el dels youtubers.

Comença la perversió?

Si el concepte NFT ha entrat en escena a les redaccions de diversos mitjans del país és, en part, perquè un dels youtubers més famosos de l’estat, Willyrex –qui tributa a Andorra, per cert–, va anunciar aquest dimarts que està preparant els seus propis NFT. Per ara ha revelat pocs detalls sobre el producte en qüestió, però sembla evident que l’objectiu serà vendre’l al millor postor.

willyrex tuit

Aquesta manera de fer inevitablement genera controvèrsia per dues raons: la primera, perquè aquest mercat està en ple procés d’expansió descontrolada –una expansió molt agressiva que, tal com ha passat amb les criptomonedes, poden acabar pagant els subjectes més ingenus amb ganes de pujar a l’onada sense conèixer com fer-ho–, i la segona, perquè la major part de l’audiència de Willyrex, com la de molts youtubers especialitzats en videojocs, està conformada per menors. Mala combinació.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Shabby Chic, el fenomen musical de ‘La primera hora’ de RAC105, es cola al festival In-Edit

Recordeu aquest nom perquè en sentirem molt a parlar: Shabby Chic. Una estrella musical. Una sensació entre els fans. Un autèntic fenomen al món de la música, sense precedents coneguts. Shabby Chic ha vingut a reescriure la història, i ho fa abans… Anar a la font – RAC1.CAT

Shabby Chic, el fenomen musical de ‘La primera hora’ de RAC105, es cola al festival In-Edit

Recordeu aquest nom perquè en sentirem molt a parlar: Shabby Chic. Una estrella musical. Una sensació entre els fans. Un autèntic fenomen al món de la música, sense precedents coneguts. Shabby Chic ha vingut a reescriure la història, i ho fa abans… Anar a la font – RAC1.CAT

Mor el dibuixant Picanyol, autor d’Ot el Bruixot

El dibuixant Josep Lluís Martínez Picañol, conegut com a Picanyol, ha mort aquest dijous als 73 anys. Picanyol és l’autor del popular personatge d’Ot el Bruixot, que es publicava a la revista Cavall Fort.

La revista ha anunciat precisament el traspàs del dibuixant. “Ens acaben de comunicar que ha mort el nostre estimat Picanyol, l’autor d’Ot el Bruixot i d’altres personatges de còmic. Sempre lligat a Cavall Fort. T’enyorarem. Gràcies per tot, amic Picanyol“, ha indicat la publicació.

cavall fort

Picanyol, que havia nascut a Moià (Moianès) el 1948, era considerat un clàssic modern del còmic català. El seu personatge més conegut i característic va ser Ot el Bruixot, un personatge del qual se’n van publicar dos acudits en cada número de Cavall Fort de forma ininterrompuda des del 1971 i fins al maig del 2014, quan va anunciar que començava a jubilar-se i deixava de dibuixar aquesta tira. Van deixar d’aparèixer tires inèdites a la revista el maig de 2014, encara que durant alguns mesos posteriors se n’hi van publicar d’antigues. 

Durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, l’agència de còmics de Barcelona S.L. Artists, dirigida per Josep Toutain, va donar un impuls a molts professionals del còmic i la il·lustració del país. Un d’aquests joves va ser en Picanyol. Després d’alguns anys d’intentar, sense èxit, publicar còmics de l’Oest i d’aventures en un estil de dibuix realista, va trobar en el dibuix humorístic la via que li permetria fer un treball genuí i personal. Els seus primers treballs com a professional ja van ser acudits.

Ot el Bruixot

Una vinyeta d’Ot el Bruixot

El protagonista principal de les històries és l’Ot, un bruixot vestit de negre que amb la seva màgia arregla situacions en poques vinyetes (d’1 a 5). Tan aviat el que fa és ajudar al proïsme com gastar bromes a altra gent (amb freqüència als rics, forts i poderosos). Són acudits muts en què el text només apareix quan és llegible pels mateixos personatges del còmic i en les constants onomatopeies, entre les quals hi ha el fruit dels seus encanteris.

Malgrat anar vestit a l’antiga, hi apareixen moltes referències als temps moderns que no han de considerar-se anacronismes si es té en compte que l’Ot té el poder de viatjar en el temps.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Uns polissons als Premis Gaudí

Entre els quatre títols que diumenge es disputaran el Premi Gaudí a la millor pel·lícula en català a la gala que organitza l’Acadèmia del Cinema Català, La vampira de Barcelona (de Lluís Danés), L’ofrena (de Ventura Durall), La dona il·legal (de Ramon Térmens) i Les dues nits d’ahir (de Gerard Vidal i Pau Cruanyes), aquesta última podria ser una mena de polissó. O un envit. O una raresa. És diferent, trencadora, gairebé documental i descarada. Però el més sorprenent és que es tracta del projecte de final de grau de quatre companys de la Pompeu Fabra, Gerard Vidal i Pau Cruanyes, que la codirigeixen, i Ignasi Àvila i Eudald Valdi (que signen el guió amb els dos anteriors). “Hi ha aes casos semblants, com Júlia ist, Yo la busco o Ojos negros, que també van sortir de la UPF”, especifica Gerard Vidal. La pel·lícula, estrenada divendres passat, s’ha situat entre les 20 més vistes a Espanya, va obtenir la bisnaga de plata a la millor direcció i al millor actor al Festival de Màlaga i el premi del jurat al millor llargmetratge de ficció al Festival de Lleida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat