Netflix anuncia la data d’estrena de la temporada final de ‘La Casa de Papel’

Netflix ha revelat avui la data d'estrena de l'última temporada de la sèrie La casa de Papel. L'atracament més famós de la història arribarà a la seva fi amb dues parts de 5 episodis cadascuna, estrenant-se el 3 de setembre el primer lliurament i el 3 de desembre de 2021, el segon.

Un atracament d'èxit

No hi ha discussió possible: La casa de papel és la sèrie de més èxit de Netflix (amb l'afegit que en un primer moment era una ficció sortida de la factoria Atresmedia que va recalar a la plataforma digital quan la casa mare va deixar de confiar en ella).

Una creació d'Álex Pina protagonitzada per Úrsula Corberó, Itziar Ituño, Álvaro Morte, Paco Tous, Pedro Alonso, Alba Flores, Miguel Herrán i Jaime Lorente que amb l'estrena de la seva cinquena temporada arribarà al seu final.

La Casa de Paper Twitter, Netflix, @NetflixES

El pitjor enemic

Dividida en dos lliuraments de cinc capítols cadascun: el priemr en emnissió a partir del 3 de setembre; la segona, a partir del 3 de desembre; la nova tanda d'episodis ens descobreix a una Banda que porta tancada més de 100 hores al Banc d'Espanya. Els atracadors més icònics de la televisió contemporània, han aconseguit rescatar Lisboa però viuen un dels seus pitjors moments després d'haver perdut un dels seus.

'El Profesor' ha estat capturat per Sierra i, per primera vegada, no compta amb un pla per escapar. Quan sembla que res no pot anar a pitjor, arribarà un nou enemic molt més poderós que qualsevol dels anteriors: l'exèrcit. S'apropa el final de l'atracament més gran de la història i el que va començar sent un robatori ara es transformarà en una guerra.

La banda contra les cordes

"Quan vam comença a escriure la Part 5 en plena pandèmia vam sentir que havíem de canviar el que s'esperava d'una temporada de deu capítols i vam buscar per tots els mitjans generar una sensació de final de temporada o final de sèrie en aquest primer volum. Va ser aleshores que vam decidir treballar amb un gènere bèl·lic extrem i col·locar La Banda contra les cordes. En el volum 2 ens centrem més en l'emotivitat dels personatges, és un viatge pel seu mapa sentimental que ens connecta directament amb el comiat", ha comentat Álex Pina, creador de la sèrie. I ara, fans irredempts de la sèrie ja podeu cantar amb motiu allò de… "Bella ciao!"

Anar a la font – ElNacional.cat

Una Generalitat sense república

Estranya època en la qual les paraules no serveixen per anomenar les coses, sinó per ocultar-les! Gràcies a la pretensió adàmica de crear el món a través de la vareta màgica del relat, de la designació capriciosa, capgirant fins i tot el sentit de les coses, topem amb les realitats paral·leles, les bombolles de sentit i les ‘fake news’, la més enorme de les quals consisteix en dir que són falses les que son verdaderes i verdaderes les falses, com magistralment ha fet Donald Trump des que va entrar en política.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Poesia catalana 2020: femenina, sense por i contra l’algoritme

La qüestió potser no és tant si els poetes emmudeixen com si encara es té una orella prou fina com per escoltar. Sobre aquesta premissa reflexionava el filòsof Hans-Georg Gadamer. I, en temps més sorollosos i de confinaments, ho recalca ara l’assagista Ingrid Guardiola, que sí que sembla que en té, menys d’acord amb el seu balanç (ella l’anomena “balanceig”) de la producció poètica catalana el 2020 que ha realitzat per a l’anuari dels Jocs Florals que convoca l’Ajuntament de Barcelona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Dol al món cultural per la mort de l’historiador Pere Cavero

L’historiador Pere Cavero ha mort aquest dilluns de forma sobtada a causa d’una dolencia coronària a l’edat de 66 anys. La notícia ha provocat un fort impacte en el món cultural andorrà, amb el qual l’unia una estreta relació. Funcionari de professió, va ser durant molt de temps el professor responsable d’impartir classes sobre la història del Principat tant als centres educatius com als cursos per obtenir el passaport. També és autor de nombrosos articles i de llibres.

Cavero, nascut el 1954, es va llicenciar en història i d’aquesta matèria va fer no només al seva passió sinó també la seva professió. Durant molts anys, com a funcionari del ministeri d’Educació, va ser l’encarregat d’impartir les formacions sobre història d’Andorra als centres educatius del sistema francès i espanyol, així com també en els cursos d’accés a la nacionalitat.

Més enllà de la seva tasca laboral, també va ser un actiu col·laborador d’entitats culturals del país. Va ser un dels impulsors del Comitè Andorrà de Ciències Històriques i, posteriorment, es va unir a la Societat Andorrana de Ciències (SAC). En ella va ser el cap de la secció històrica i va ser el principal responsable de tirar endavant el projecte dels papers de recerca. També havia format part del jurat de la Nit Literària.

També va escriure nombrosos articles i va participar en llibres col·lectius. Ell també és autor d’obres com ‘Relacions transfrontereres al llarg dels segles: l’agermanament entre Ordino i Auzat-Vicdessos’ o ‘Ordino : gent, fets i cases’, entre altres.

La notícia de la defunció de Cavero ha colpit el món cultural andorrà, amb qui havia estat molt involucrat. Així ho ha posat en relleu la presidenta de la SAC, Àngels Mach. “És impactant. Feia pocs dies que hi havíem parlat per telèfon” ha explicat.

DNJAeohXcAIq94A
Cavero, a la dreta, en una jornada de recerca històrica de la SAC el 2017.

També ha volgut posar en relleu la tasca de l’historiar amb l’entitat. “Ha estat un membre clau de la SAC durant molts anys”, ha remarcat. Per això, ha indicat que “el trobarem a faltar”.

Qui també s’ha referit a la seva figura ha estat l’exministra de Cultura i actual consellera general del PS Susanna Vela. “M’assabento amb tristesa de la mort del Pere Cavero, el professor de la història contemporània del nostre país i una bona persona Que la terra et sigui lleu Pere”, ha piulat a Twitter.

També s’hi ha referit Isidre Escorihuela, conservador de l’Arxiu Nacional, un lloc que Cavero visitava amb assiduïtat. “Un pou de saviesa andorrana. Discret i gran investigador. Descansa en pau. Et trobaré a faltar a la sala de consulta”, ha comentat a la xarxa social.

altaveu.com

La Càtedra del Pensament Cristià torna a apostar per un format telemàtic

La Càtedra de Pensament Cristià que organitza el Bisbat d’Urgell s’ha convertit en un dels actes tradicionals del mes de juny a Sant Julià. Enguany, també se celebrarà, això sí, adaptant-se a la situació sanitària. La jornada, sota el lema ‘El poder de la biotecnologia’ es farà de forma telemàtica i es podrà seguir a través de YouTube. Tindrà lloc el 10 de juny.

D’aquesta forma, es repeteix el format pel qual ja es va apostar l’any passat, quan encara es vivia es procés de desconfinament. Com llavors, es vol que la jornada es mantingui viva tot i les dificultats sanitàries.

La divuitena edició de la Càtedra se centrarà en el poder de la biotecnològica i tindrà lloc el 10 de juny de dos quarts de deu del matí a dos quarts de dues del migdia i de les quatre a dos quarts de sis de la tarda. Comptarà amb la presència de l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Joan Enric Vives, que serà l’encarregat d’obrir i clausurar la jornada.

Tres seran els ponents. En primer lloc intervindrà la doctora de l’Institut Borja de Bioètica de la universitat Ramon Llull, Montserrat Esquerada, amb la conferència ‘Finals de vida. Els límits de la tecnologia’. Posteriorment, serà el torn de la ponència ‘La vida emergent. El poder tecnològic i el discerniment ètic’, que oferirà la doctora Elena Postigo de l’institut de bioètica de la universitat Francisco de Vitoria.

Ja a la tarda, el director de la Càtedra, Francesc Torralba, serà l’encarregat de la tercera xerrada de la jornada: ‘Crítica del tecnocentrisme’. En tots tres casos, es preveu oferir la possibilitat d’intervencions del públic que segueixi de forma telemàtica l’acte al final de cada conferència.

altaveu.com

La maduresa de Colau

Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La maduresa de Colau

Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La maduresa de Colau

Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La maduresa de Colau

Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat