Una Generalitat sense república

Estranya època en la qual les paraules no serveixen per anomenar les coses, sinó per ocultar-les! Gràcies a la pretensió adàmica de crear el món a través de la vareta màgica del relat, de la designació capriciosa, capgirant fins i tot el sentit de les coses, topem amb les realitats paral·leles, les bombolles de sentit i les ‘fake news’, la més enorme de les quals consisteix en dir que són falses les que son verdaderes i verdaderes les falses, com magistralment ha fet Donald Trump des que va entrar en política.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La maduresa de Colau

Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La maduresa de Colau

Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La maduresa de Colau

Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La maduresa de Colau

Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Paula Bonet pinta i novel·la la violència que exerceix l’home contra la dona a ‘L’anguila’

Molt abans de convertir-se en un fenomen popular per les seves il·lustracions, Paula Bonet pintava i llegia molta literatura. Ara ha plasmat aquestes dues pulsions en un singular projecte creatiu amb dos vessants: el literari i el pictòric.D’una banda, acaba de publicar la novel·la L’anguila (a l’editorial Univers) i, de l’altra, aquest dimarts va presentar a la Nau de la Universitat de València 158 obres que conformen l’exposició del mateix títol amb l’apòstrofe d’Això és un quadre, no una opinió.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat