Un republicà per sortir de la ressaca

Amb Pere Aragonès, Esquerra Republicana torna a la presidència de la Generalitat. La va tenir durant la Segona República i la torna a conquerir ara. Però en aquest llarg pont simbòlic hi ha un episodi que no es pot oblidar. Josep Tarradellas, d’Esquerra Republicana, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili el 1954 i la de la Generalitat provisional de Catalunya, en la seva restauració simbòlica, el 1977, que va ocupar fins a les eleccions del 1980 amb la legitimitat d’haver mantingut la continuïtat de la institució. De manera que aquesta operació, de la mà d’Adolfo Suárez, va ser l’únic punt de ruptura i d’enllaç amb la legalitat republicana en la Transició. Ara, en ple conflicte per la independència, l’únic partit que porta inscrita la condició republicana torna a la presidència de la Generalitat, i em ve a la memòria una enigmàtica frase de George Orwell: “Qui controla el present controlarà el passat, qui controla el passat controlarà el futur”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Un republicà per sortir de la ressaca

Amb Pere Aragonès, Esquerra Republicana torna a la presidència de la Generalitat. La va tenir durant la Segona República i la torna a conquerir ara. Però en aquest llarg pont simbòlic hi ha un episodi que no es pot oblidar. Josep Tarradellas, d’Esquerra Republicana, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili el 1954 i la de la Generalitat provisional de Catalunya, en la seva restauració simbòlica, el 1977, que va ocupar fins a les eleccions del 1980 amb la legitimitat d’haver mantingut la continuïtat de la institució. De manera que aquesta operació, de la mà d’Adolfo Suárez, va ser l’únic punt de ruptura i d’enllaç amb la legalitat republicana en la Transició. Ara, en ple conflicte per la independència, l’únic partit que porta inscrita la condició republicana torna a la presidència de la Generalitat, i em ve a la memòria una enigmàtica frase de George Orwell: “Qui controla el present controlarà el passat, qui controla el passat controlarà el futur”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

CUP s’escriu amb C de Convergència

Primer va ser l’abraçada del llavors líder de la CUP, David Fernàndez, al president de la Generalitat Artur Mas, quan va finalitzar la consulta il·legal del 9-N. Després va arribar Antonio Baños, que el 2016 va destacar com un dels millors exponents de cap on anava, o ensopegava, la formació política. Aleshores el debat era semblant a l’actual: Qui seria el nostre nou i flamant president de la Generalitat? Després de dies de complicades negociacions, Baños, amb aire ofès, encara que mantenint la seva pàtina d’intel·lectual d’esquerra anticapitalista, es va despenjar deixant l’acta de diputat.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Per una Federació d’Esquerres Ibèriques

Les societats es mouen i, sovint, la política arriba tard. Per això les eleccions tenen sempre un caràcter simptomàtic per a la salut dels partits. Del vot del passat 4-M a Madrid en surten uns quants exemples.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Segones oportunitats

Fa pocs dies, en una entrevista per a un mitjà de clara línia editorial independentista, el jurista Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats defensors de Carles Puigdemont, diputat de Junts i nomenat recentment secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya, declarava que no era partidari de tramitar resolucions controvertides sobre el Rei o l’autodeterminació, ja que podien implicar inhabilitacions per als membres de la Mesa. Al cap de poques hores –encara que publiqués un escrit en què matisava les seves paraules– i després d’un intens fogueig a les xarxes en què se l’acusava de ser tebi i en el qual ha participat amb especial ferotgia l’exvicepresident Josep Costa, la direcció del partit l’arraconava del càrrec i la mateixa presidenta suggeria el nom d’Aurora Madaula –al centre també de polèmiques per una piulada en què expressava “ràbia” perquè Salvador Illa va utilitzar el castellà en les seves intervencions a la Cambra catalana– per substituir-lo, obviant que l’elecció dels membres de la Mesa la fa el ple del Parlament.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat