Pel·lícules diferents, amb segell d’autor

L’onzena edició del D’A Film Festival, el certamen de cinema d’autor de Barcelona, ja coneix als seus guanyadors (Poppy Field, del romanès Eugen Jebeleanu, ha guanyat el Premi Talents i Karen, de María Pérez Sanz, el guardó Un Impuls Col·lectiu). Però el festival dura fins diumenge i, en el cas que no es puguin veure al CCCB, la Filmoteca, els Renoir Floridablanca o el Zumzeig, a través de Filmin encara és possible veure alguns dels 62 llargmetratges i 26 curts presentats. Recomanem cinc títols de diferents formats i estils que donen una idea del que ofereix aquest festival de cinema d’autor que se celebra a la capital catalana.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Restaurants que s’estrenen en pandèmia

Brisa

Situat als baixos del Palau de Mar, el Brisa és una terrassa que mira al Port Vell per oferir la cuina típica de la Barceloneta, de base marinera i mediterrània. La carta es basa en tapes, arrossos i brasa, postres elaborats a la casa i cocteleria d’autor. Un dels arrossos més típics és el mar i muntanya, que porta costella de porc, pollastre, gamba i calamar, i el rematen a la brasa. Arròs mariner, negre o fideuà són altres clàssics que podeu degustar. A la brasa, hi trobareu peix de llotja, pop, cigales o tagliata de vedella. A la secció de tapes, incorporen alguns ingredients d’altres cuines, com passa amb les croquetes de musclo tigre, allioli i salsa kimchi o els tacos de cochinita pibil. Fixant-se en Formentera, importen el llamàntol estrellat, que porta aquest apreciat crustaci amb patates i ous. En l’apartat de postres també despunta algun ingredient forà, com el coulant de te matcha. Plaça Pau Vila, 1. Palau de Mar.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Restaurants que s’estrenen en pandèmia

Brisa

Situat als baixos del Palau de Mar, el Brisa és una terrassa que mira al Port Vell per oferir la cuina típica de la Barceloneta, de base marinera i mediterrània. La carta es basa en tapes, arrossos i brasa, postres elaborats a la casa i cocteleria d’autor. Un dels arrossos més típics és el mar i muntanya, que porta costella de porc, pollastre, gamba i calamar, i el rematen a la brasa. Arròs mariner, negre o fideuà són altres clàssics que podeu degustar. A la brasa, hi trobareu peix de llotja, pop, cigales o tagliata de vedella. A la secció de tapes, incorporen alguns ingredients d’altres cuines, com passa amb les croquetes de musclo tigre, allioli i salsa kimchi o els tacos de cochinita pibil. Fixant-se en Formentera, importen el llamàntol estrellat, que porta aquest apreciat crustaci amb patates i ous. En l’apartat de postres també despunta algun ingredient forà, com el coulant de te matcha. Plaça Pau Vila, 1. Palau de Mar.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Impressió 3D i cèl·lules musculars: la fórmula dels nous robots vius

Un grup d’investigadors catalans de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha desenvolupat una nova generació de biobots (robots amb una part de la seva anatomia artificial i una altra composta per cèl·lules) amb capacitat per autoentrenar-se, nedar i moure’s 791 vegades més ràpid que la generació actual. Les futures aplicacions d’aquests robots poden obrir nombroses portes en camps com l’administració de fàrmacs, el desenvolupament de pròtesis o en la neteja mediambiental.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Impressió 3D i cèl·lules musculars: la fórmula dels nous robots vius

Un grup d’investigadors catalans de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha desenvolupat una nova generació de biobots (robots amb una part de la seva anatomia artificial i una altra composta per cèl·lules) amb capacitat per autoentrenar-se, nedar i moure’s 791 vegades més ràpid que la generació actual. Les futures aplicacions d’aquests robots poden obrir nombroses portes en camps com l’administració de fàrmacs, el desenvolupament de pròtesis o en la neteja mediambiental.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Napoleó, un llegat traumàtic per a Catalunya

Un penya-segat imponent a la Costa Brava, a només dos quilòmetres de la frontera amb França, dona la benvinguda als nostres veïns. El seu nom és el Salt del Gavatx, i amb un cop d’ull des de dalt del precipici, o des del mar en un passeig estiuenc amb barca, n’hi ha prou per deduir que el topònim no té un origen precisament amable.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Les treballadores de l’Ajuntament de Girona tindran un permís menstrual de vuit hores al mes

Les treballadores de l’Ajuntament de Girona tindran una bossa de vuit hores mensuals per absentar-se del seu lloc de treball per molèsties derivades de la menstruació. Es tracta d’una mesura de flexibilització horària, ja que les empleades públiques hauran de recuperar les hores gastades en un període màxim de tres mesos. La proposta es va aprovar la setmana passada de manera unànime a la Taula General de Negociació de l’Ajuntament i l’haurà de ratificar el ple que se celebrarà al juny. La tinenta d’alcalde i regidora d’Hisenda i Règim Interior de l’Ajuntament, M. Àngels Planas, celebra que Girona sigui pionera a Espanya en una mesura que permetrà “conciliar el dret a la salut i benestar a la feina”. Han impulsat el permís —que no comportarà baixa laboral ni gastar dies de vacances— un grup de treballadores d’acord amb el sindicat majoritari a l’Ajuntament, Intersindical.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La fira Liberisliber plega, cansada de la manca de suport institucional

Ni per l’impacte de la covid-19. Ni per descens de vendes o participants, ni, encara menys, per falta d’idees. Liberisliber, la fira del llibre de les editorials independents més important de Catalunya i de les més atractives d’Espanya, ha decidit interrompre la seva tasca després d’11 anys d’èxit per l’orfandat i l’abandonament institucional que senten els organitzadors d’un esdeveniment que “no para de créixer acceleradament mentre no hi ha manera d’aconseguir de les administracions una fórmula que ens permeti treballar bé amb estabilitat i temps suficient; tan senzill com això”, assegura a aquest diari Miquel-Àngel Codes, director i fundador de la fira que se celebra a Besalú (la Garrotxa).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Fer un Valls

Al final ha hagut d’intervenir un tribunal per dir una cosa tan òbvia com que la Generalitat té l’obligació de vacunar, en un termini específic, els membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que operen a Catalunya per equiparar-los a la xifra de vacunats dels Mossos d’Esquadra i les Policies Locals. Mira que és fàcil d’entendre… Però el més interessant van ser les dues primeres explicacions de dos alts responsables del Govern. La primera, en boca de la consellera de l’assumpte, és que aquí es vacuna per franges d’edat, i la segona explicació, que si seguien aquest ordre quedarien persones de 70 anys sense vacunar. Podríem afegir a l’argumentari el geni de Waterloo, un gegant de la Història, que va assenyalar com a explicació el fet que agents d’aquests cossos de seguretat “van colpejar salvatgement els catalans l’1-O”. Les dues primeres explicacions han obligat més d’un i de dos a treure la calculadora. Si a aquesta data estan vacunats el 80% dels Mossos i el 70% dels policies locals, mentre que només ho estaven (quan va intervenir el Tribunal esmentat) el 9% i el 7% de policies nacionals i guàrdies civils, la conclusió és espectacular. I científica: el 80% dels mossos tenen 70 anys o més, mentre que policies nacionals i guàrdies civils estan a la flor de la vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Fer un Valls

Al final ha hagut d’intervenir un tribunal per dir una cosa tan òbvia com que la Generalitat té l’obligació de vacunar, en un termini específic, els membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que operen a Catalunya per equiparar-los a la xifra de vacunats dels Mossos d’Esquadra i les Policies Locals. Mira que és fàcil d’entendre… Però el més interessant van ser les dues primeres explicacions de dos alts responsables del Govern. La primera, en boca de la consellera de l’assumpte, és que aquí es vacuna per franges d’edat, i la segona explicació, que si seguien aquest ordre quedarien persones de 70 anys sense vacunar. Podríem afegir a l’argumentari el geni de Waterloo, un gegant de la Història, que va assenyalar com a explicació el fet que agents d’aquests cossos de seguretat “van colpejar salvatgement els catalans l’1-O”. Les dues primeres explicacions han obligat més d’un i de dos a treure la calculadora. Si a aquesta data estan vacunats el 80% dels Mossos i el 70% dels policies locals, mentre que només ho estaven (quan va intervenir el Tribunal esmentat) el 9% i el 7% de policies nacionals i guàrdies civils, la conclusió és espectacular. I científica: el 80% dels mossos tenen 70 anys o més, mentre que policies nacionals i guàrdies civils estan a la flor de la vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat