Etiqueta: arquitectura

Anna i Eugeni Bach: “La primera manera de ser sostenibles seria no fer si no és necessari”

Eugeni Bach (Barcelona, 1974) i Anna Bach (Nummi, Finlàndia, 1973) es van conèixer al país d’ella, quan estudiaven primer i segon d’Arquitectura, durant un viatge. “Va ser en un edifici d’Alvar Aalto [l’arquitecte finlandès]”, recorden. “Va ser més casualitat que una altra cosa, però l’arquitectura va ser el primer punt en comú i el que ens va permetre començar a parlar d’altres temes”. Van començar així un llarg festeig entre Barcelona i Hèlsinki que, després d’anades i vingudes (“jo vaig fer un Erasmus allà, després l’Anna el va fer aquí i en acabar la carrera jo vaig estar treballant en un estudi finlandès”, explica ell), va culminar amb la seva instal·lació definitiva a Barcelona. “L’Anna va venir i vam començar a treballar amb el meu pare, l’arquitecte Jaume Bach”. Una relació personal i professional que els va portar a crear el seu propi estudi a la capital catalana.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Anna i Eugeni Bach: “La primera manera de ser sostenibles seria no fer si no és necessari”

Eugeni Bach (Barcelona, 1974) i Anna Bach (Nummi, Finlàndia, 1973) es van conèixer al país d’ella, quan estudiaven primer i segon d’Arquitectura, durant un viatge. “Va ser en un edifici d’Alvar Aalto [l’arquitecte finlandès]”, recorden. “Va ser més casualitat que una altra cosa, però l’arquitectura va ser el primer punt en comú i el que ens va permetre començar a parlar d’altres temes”. Van començar així un llarg festeig entre Barcelona i Hèlsinki que, després d’anades i vingudes (“jo vaig fer un Erasmus allà, després l’Anna el va fer aquí i en acabar la carrera jo vaig estar treballant en un estudi finlandès”, explica ell), va culminar amb la seva instal·lació definitiva a Barcelona. “L’Anna va venir i vam començar a treballar amb el meu pare, l’arquitecte Jaume Bach”. Una relació personal i professional que els va portar a crear el seu propi estudi a la capital catalana.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Més tecnologia i flors elèctriques comestibles per reobrir la Casa Batlló

Després de gairebé set mesos tancada, la Casa Batlló d’Antoni Gaudí torna a obrir les portes aquest divendres plena de novetats. El tancament definitiu el 29 d’octubre, per la pandèmia i pel conflicte amb els treballadors de l’empresa temporal subcontractada encarregats de les visites i el control d’accés, li ha servit a la família Bernat, propietària d’aquest edifici des de la dècada del 1990, per incloure un bon nombre de novetats en la seva visita. La primera és que hi ha 2.000 metres quadrats més d’espai, després d’incloure-hi l’antiga carbonera i la cotxera, que fins ara s’oferien per llogar per a esdeveniments privats. La segona, la incorporació, després de l’aposta decidida per la tecnologia, de dos muntatges immersius en els quals es poden veure les fonts d’inspiració de l’arquitecte i un “viatge a l’interior del seu cervell”, tal com va explicar dijous Gary Gautier Bernat, director general de la Casa Batlló, a la planta noble de l’habitatge.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Enric Miralles, Norman Foster i l’arquitectura de la democràcia moderna

El Parlament escocès de Holyrood, Edimburg, té avui el prestigi gairebé unànime que sol reservar-se a les obres mestres. Només té 15 anys, però ja és un clàssic contemporani, un dels comptats edificis “essencials” que s’han construït al segle XXI, en opinió de l’arquitecte i professor universitari John Kinsley. És tal l’admiració que desperta que gairebé resulta difícil recordar com de controvertit va resultar en els seus orígens, entre l’aprovació del projecte, el 1998, i la seva inauguració, l’octubre del 2004. Aquells dies, personalitats com el periodista televisiu David Dimbleby van liderar una onada de rebuig popular al projecte que avui pot semblar demagògica i miop, però que en el seu moment resultava molt ferma i va suposar un obstacle important.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

11 dies per viure i gaudir de l’arquitectura de Barcelona

Què tenen en comú el taller Masriera, la masia de Can Pere Valent, l’eix comercial de Creu Coberta, la Casa Bloc, la fàbrica Oliva Artés i el Sanatori Antituberculós de Sert, Subirana i Torres-Clavé? Tots són edificis o zones emblemàtiques als districtes on es troben: l’Eixample, Nou Barris, Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella, respectivament. I són alguns dels espais que acolliran en el marc de la cinquena edició de la Setmana de l’Arquitectura (fins al 16 maig) més de 200 activitats de tot tipus, que després de l’aturada per la pandèmia tornen a ser gairebé totes presencials (un 75% del total). Entitats, associacions de veïns, universitats i despatxos d’arquitectes de cada districte organitzaran al voltant d’aquests edificis icònics visites guiades, xerrades, concerts i tallers amb la intenció de destacar el valor l’arquitectura i la seva funció social i donar-los a conèixer entre els barcelonins.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

11 dies per viure i gaudir de l’arquitectura de Barcelona

Què tenen en comú el taller Masriera, la masia de Can Pere Valent, l’eix comercial de Creu Coberta, la Casa Bloc, la fàbrica Oliva Artés i el Sanatori Antituberculós de Sert, Subirana i Torres-Clavé? Tots són edificis o zones emblemàtiques als districtes on es troben: l’Eixample, Nou Barris, Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella, respectivament. I són alguns dels espais que acolliran en el marc de la cinquena edició de la Setmana de l’Arquitectura (fins al 16 maig) més de 200 activitats de tot tipus, que després de l’aturada per la pandèmia tornen a ser gairebé totes presencials (un 75% del total). Entitats, associacions de veïns, universitats i despatxos d’arquitectes de cada districte organitzaran al voltant d’aquests edificis icònics visites guiades, xerrades, concerts i tallers amb la intenció de destacar el valor l’arquitectura i la seva funció social i donar-los a conèixer entre els barcelonins.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Barcelona més personal de Jaime Beriestain

El dissenyador i interiorista Jaime Beriestain (Santiago de Xile, 1969) va estudiar Disseny Gràfic i el 1999 va aterrar a Barcelona per completar la seva formació a la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona). No tenia cap intenció d’instal·lar-se a Espanya, però la vida no sempre va com un preveu. “Les coses van succeir inesperadament. Mentre estava estudiant vaig participar en un concurs per fer l’hotel Hilton i em van adjudicar el projecte. Així que em van canviar els plans, em vaig establir a la ciutat i vaig començar a muntar el meu estudi”, recorda. Ell no va escollir Barcelona per viure, sinó que la ciutat li va anar oferint certes coses que han fet que es quedés. I ja fa més de dues dècades que hi és.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Barcelona més personal de Jaime Beriestain

El dissenyador i interiorista Jaime Beriestain (Santiago de Xile, 1969) va estudiar Disseny Gràfic i el 1999 va aterrar a Barcelona per completar la seva formació a la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona). No tenia cap intenció d’instal·lar-se a Espanya, però la vida no sempre va com un preveu. “Les coses van succeir inesperadament. Mentre estava estudiant vaig participar en un concurs per fer l’hotel Hilton i em van adjudicar el projecte. Així que em van canviar els plans, em vaig establir a la ciutat i vaig començar a muntar el meu estudi”, recorda. Ell no va escollir Barcelona per viure, sinó que la ciutat li va anar oferint certes coses que han fet que es quedés. I ja fa més de dues dècades que hi és.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Tot és a la façana

Al barri de Buenos Aires de River, la façana de l’edifici d’usos mixtos Sáenz Valiente —al campus Alcorta de la Universitat Torcuato di Tella– capgira la lògica: és més lleugera a terra que al cel. Com un arbre, creix en complexitat i es ramifica. Tanmateix, manté les arrels etèries. Com és possible? L’aposta de Josep Ferrando i el seu equip té a veure amb l’objectiu doble de construir alhora un edifici i una part de la ciutat. Així, la planta baixa de l’immoble està rematada per un pòrtic —en línia amb les columnes de la resta de les plantes—, que retarda el tancament metàl·lic i els vidres de la façana d’accés. Aquesta cessió espacial és així per relacionar el nou immoble amb els comerços i usos del barri universitari.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Generalitat declara la Ricarda Bé Cultural d’Interès Nacional

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric la Casa Gomis del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), coneguda popularment com la Ricarda, i delimitar el seu entorn de protecció. La declaració també inclou la protecció de diferents mobles que formen part d’aquest edifici, situat en un espai natural protegit de la costa del delta del Llobregat i considerat una de les obres capitals de l’arquitectura moderna “no només a nivell nacional, sinó també internacional”, ha emfatitzat el Govern.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat