La cúpula de la Torre Glòries serà visitable el 2022

Barcelona tindrà el primer trimestre de 2022 un mirador privilegiat que proporcionarà una nova visió de 360 graus de la ciutat. Serà quan s’obrirà al públic la cúpula de vidre i acer situada a 142 metres d’altura de la Torre Glòries, l’edifici de 31 plantes creat per Jean Nouvel i Fermín Vázquez el 2005 a la plaça de les Glòries que Cerdà va concebre com el centre de Barcelona. Però la visita tindrà un altre al·licient: contemplar l’única obra a Espanya de l’artista Tomás Saraceno (Tucumán, 1973): una enorme teranyina suspesa de l’estructura de l’edifici que està creant per a aquest espai i que comptarà amb tots els elements que han donat fama internacional a aquest artista, segons ha pogut saber EL PAÍS de fonts pròximes al projecte.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La cúpula de la Torre Glòries serà visitable el 2022

Barcelona tindrà el primer trimestre de 2022 un mirador privilegiat que proporcionarà una nova visió de 360 graus de la ciutat. Serà quan s’obrirà al públic la cúpula de vidre i acer situada a 142 metres d’altura de la Torre Glòries, l’edifici de 31 plantes creat per Jean Nouvel i Fermín Vázquez el 2005 a la plaça de les Glòries que Cerdà va concebre com el centre de Barcelona. Però la visita tindrà un altre al·licient: contemplar l’única obra a Espanya de l’artista Tomás Saraceno (Tucumán, 1973): una enorme teranyina suspesa de l’estructura de l’edifici que està creant per a aquest espai i que comptarà amb tots els elements que han donat fama internacional a aquest artista, segons ha pogut saber EL PAÍS de fonts pròximes al projecte.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La cúpula de la Torre Glòries serà visitable el 2022

Barcelona tindrà el primer trimestre de 2022 un mirador privilegiat que proporcionarà una nova visió de 360 graus de la ciutat. Serà quan s’obrirà al públic la cúpula de vidre i acer situada a 142 metres d’altura de la Torre Glòries, l’edifici de 31 plantes creat per Jean Nouvel i Fermín Vázquez el 2005 a la plaça de les Glòries que Cerdà va concebre com el centre de Barcelona. Però la visita tindrà un altre al·licient: contemplar l’única obra a Espanya de l’artista Tomás Saraceno (Tucumán, 1973): una enorme teranyina suspesa de l’estructura de l’edifici que està creant per a aquest espai i que comptarà amb tots els elements que han donat fama internacional a aquest artista, segons ha pogut saber EL PAÍS de fonts pròximes al projecte.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La cúpula de la Torre Glòries serà visitable el 2022

Barcelona tindrà el primer trimestre de 2022 un mirador privilegiat que proporcionarà una nova visió de 360 graus de la ciutat. Serà quan s’obrirà al públic la cúpula de vidre i acer situada a 142 metres d’altura de la Torre Glòries, l’edifici de 31 plantes creat per Jean Nouvel i Fermín Vázquez el 2005 a la plaça de les Glòries que Cerdà va concebre com el centre de Barcelona. Però la visita tindrà un altre al·licient: contemplar l’única obra a Espanya de l’artista Tomás Saraceno (Tucumán, 1973): una enorme teranyina suspesa de l’estructura de l’edifici que està creant per a aquest espai i que comptarà amb tots els elements que han donat fama internacional a aquest artista, segons ha pogut saber EL PAÍS de fonts pròximes al projecte.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

ADLAN i l’elit catalana

“ADLAN us interessa”, es llegeix al programa manifest dels Amics de l’Art Nou, “si manteniu l’esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (…) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l’extravagant”. Aquesta associació cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Lluís Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombrós grup d’intel·lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel·la de l’exposició de la Fundació Miró i es repeteix al catàleg. Ni José María Roviralta, ni les germanes Godó, ni Isabel Llorach, ni Rosalía Rivière, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que sí que és interessant és veure la llista completa de membres que es publica, en què juntament amb el poeta J.V. Foix, els crítics Sebastià Gasch i Magí Cassanyes, Lluís Montanyà o el músic Robert Gerhard, veiem aparèixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodríguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fotògrafs, la cantant Conchita Badía, el ballarí Magriñá, el jove arquitecte Pepe Pratmarsó i les esposes de Ventura Gassol i del químic Fernando Rubió i Tudurí, entre d’altres.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

ADLAN i l’elit catalana

“ADLAN us interessa”, es llegeix al programa manifest dels Amics de l’Art Nou, “si manteniu l’esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (…) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l’extravagant”. Aquesta associació cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Lluís Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombrós grup d’intel·lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel·la de l’exposició de la Fundació Miró i es repeteix al catàleg. Ni José María Roviralta, ni les germanes Godó, ni Isabel Llorach, ni Rosalía Rivière, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que sí que és interessant és veure la llista completa de membres que es publica, en què juntament amb el poeta J.V. Foix, els crítics Sebastià Gasch i Magí Cassanyes, Lluís Montanyà o el músic Robert Gerhard, veiem aparèixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodríguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fotògrafs, la cantant Conchita Badía, el ballarí Magriñá, el jove arquitecte Pepe Pratmarsó i les esposes de Ventura Gassol i del químic Fernando Rubió i Tudurí, entre d’altres.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

ADLAN i l’elit catalana

“ADLAN us interessa”, es llegeix al programa manifest dels Amics de l’Art Nou, “si manteniu l’esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (…) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l’extravagant”. Aquesta associació cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Lluís Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombrós grup d’intel·lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel·la de l’exposició de la Fundació Miró i es repeteix al catàleg. Ni José María Roviralta, ni les germanes Godó, ni Isabel Llorach, ni Rosalía Rivière, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que sí que és interessant és veure la llista completa de membres que es publica, en què juntament amb el poeta J.V. Foix, els crítics Sebastià Gasch i Magí Cassanyes, Lluís Montanyà o el músic Robert Gerhard, veiem aparèixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodríguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fotògrafs, la cantant Conchita Badía, el ballarí Magriñá, el jove arquitecte Pepe Pratmarsó i les esposes de Ventura Gassol i del químic Fernando Rubió i Tudurí, entre d’altres.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

ADLAN i l’elit catalana

“ADLAN us interessa”, es llegeix al programa manifest dels Amics de l’Art Nou, “si manteniu l’esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (…) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l’extravagant”. Aquesta associació cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Lluís Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombrós grup d’intel·lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel·la de l’exposició de la Fundació Miró i es repeteix al catàleg. Ni José María Roviralta, ni les germanes Godó, ni Isabel Llorach, ni Rosalía Rivière, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que sí que és interessant és veure la llista completa de membres que es publica, en què juntament amb el poeta J.V. Foix, els crítics Sebastià Gasch i Magí Cassanyes, Lluís Montanyà o el músic Robert Gerhard, veiem aparèixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodríguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fotògrafs, la cantant Conchita Badía, el ballarí Magriñá, el jove arquitecte Pepe Pratmarsó i les esposes de Ventura Gassol i del químic Fernando Rubió i Tudurí, entre d’altres.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

L’aire contaminat, a examen a la Biennal d’Arquitectura de Venècia

El dia mundial del reciclatge, l’Institut Ramon Llull ha presentat el pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, que, amb un any de retard, obrirà les portes als professionals dijous i al públic, dissabte, fins al 21 de novembre a la ciutat italiana. Air, ària, aire, la proposta de l’arquitecta Olga Subirós, és una de les més ecològiques i reivindicatives d’una biennal que posa especial èmfasi en la crisi mediambiental motivada per la contaminació atmosfèrica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

L’aire contaminat, a examen a la Biennal d’Arquitectura de Venècia

El dia mundial del reciclatge, l’Institut Ramon Llull ha presentat el pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, que, amb un any de retard, obrirà les portes als professionals dijous i al públic, dissabte, fins al 21 de novembre a la ciutat italiana. Air, ària, aire, la proposta de l’arquitecta Olga Subirós, és una de les més ecològiques i reivindicatives d’una biennal que posa especial èmfasi en la crisi mediambiental motivada per la contaminació atmosfèrica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat