Suspens a Lleida

Aquest diumenge vaig anar a Lleida. Algunes reflexions ràpides sobre el confinament de la comarca del Segrià:

1) ARA GOVERNEN ELLS.-  La Generalitat ha recuperat les competències després de l’estat d’alarma. Ara ja no poden culpar Madrid. Tinc molt present el que va dir la portaveu de Govern, Meritxell Budó, en el moment àlgid de la pandèmia: que aquí no hi hauria hagut “tants morts”.

Sense oblidar altres destacats independentistes com el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell ( “Espanya és atur i mort”) o l’exconsellera d’Educació -ni més ni menys que d’Educació-, Clara Ponsatí: “De Madrid al cel”. És l’hora de demostrar que saben gestionar millor que el pèrfid govern espanyol. No sóc optimista.

2) ON ÉS TORRA?. – Tancat a Palau. Torra es va reunir diumenge amb la comissió de seguiment (Aragonès, Budó, Buch, Vergés, Homrani i Teresa Jordà) però el que havia de fer és anar a Lleida. Com a mínim per expressar el seu suport als ciutadans del Segrià. A la Conca d’Òdena ja va anar amb cinquanta dies de retard. En canvi, el mateix dissabte va tenir temps d’anar a Montserrat a la presentació de Camins del català. Sembla que només l’interessin algunes coses.

3) I L’OPOSICIÓ?.-  On és la també la delegada de Govern a Catalunya, Teresa Cunillera? Encara que, la veritat és que Cunillera ha mostrat un perfil baix durant tot el procés. Però en aquest cas agreujat perquè ella mateixa és de Lleida.

Més desapareguts: I la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà? I el de Treball, Chakir el Homrani? I fins i tot a l’oposició: Algú ha sentit al PSC de Lleida? Lorena Roldán s’ha desplaçat al Segrià? I Miquel Iceta o Jèssica Albiach? On són els de la CUP?

L’únic a qui se li ha sentit -veritats de les grosses- és el secretari general de la UGT a les Terres de Ponent, José Luis Aguilà. La resta, sordina. Inclosos la majoria de mitjans de comunicació. El millor d’aquest cap de setmana ha estat un reportatge de Víctor Prats a TV3.

4) FALTA DE CORATGE. – A la Generalitat li ha faltat coratge per prendre una decisió impopular. El coratge és fonamental per governar. No es pot sortir un divendres en roda de premsa per demanar calma i anunciar el confinament l’endemà. S’ha perdut un temps preciós. El dia abans no es van atrevir. Molta gent de Lleida s’ha anat a la costa de cap de setmana. Caldrà veure, d’aquí quinze dies, la incidència en municipis del litoral.

5) ON SÓN ELS CIENTÍFICS?.-  Per cert, algun dels membres del comitè científic de la mateixa Generalitat, com el matemàtic Àlex Arenas, va advertir el mateix divendres que “la situació ja està descontrolada”. La Generalitat ha anat substituint el citat comitè pel Procicat en la seva presa de decisions. No vull ser malpensat però és molt més manejable perquè està format per alts càrrecs de govern autonòmic.

6) UNA MESURA IMPOPULAR.-  És veritat que confinar una àrea de 200.000 habitants en ple mes de juliol i després de dos mesos de confinament no és fàcil. Però aquests eren els que exigien decisions dràstiques i contundents. Donaven lliçons. Recordin que Torra volia tancar tot Catalunya. Després va anar variant a mesura que creixia la pressió popular.

El mateix alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, d’Esquerra, es va queixar dissabte al programa FAQS i a Rac1, que els havien advertit amb menys de dues hores d’antelació però si es tanca no es pot donar molt marge. Recordeu aquelles imatges d’italians que tant bon punt van tancar el nord, tots van anar cap el sud en tren i carregats de maletes.

L’alcalde, per descomptat, es va mostrar més benevolent amb la consellera de Salut, Alba Vergés. És clar, són del mateix partit. En canvi, va disparar contra el president de la Generalitat – “no m’ha trucat” – i sobretot contra l’Estat. El pesident va aclarir a twitter que “es van distribuir” les trucades. Però a qui va trucar Torra? Hi ha algú més important a Lleida que l’alcalde de Lleida?

7) ELS MOSSOS DE BUCH.- De fet és un confinament light perquè tots els treballadors poden entrar i sortir. No només els essencials. Tan light que jo vaig poder entrar i sortir sense problemes. No em vaig trobar amb cap control dels Mossos. Ni a l’anada ni a la tornada. És cert que no vaig anar per autopista ni per autovia sinó per la carretera que voreja l’Ebre des de les comarques de Tarragona però l’únic control que vaig veure era a l’altura de la desviació de Maials i, suposo, per evitar l’arribada de vehicles de l’Aragó. Això sí, el conseller Buch li ha permès tornar a treure el certificat d’autoresponsabilitat.

8) DRAMA HUMÀ.- El que passa a Lleida és abans que res un drama humà que s’afegeix al drama de la covid, és a dir, un drama humà i una emergència sanitària: temporers tirats alguns pels carrers amb poques mesures higièniques. Em vaig trobar de tot: des d’un magrebí que havia acabat d’arribar -l’Estret no estava tancat?-, a un algerià sense papers que porta quinze dies dormint al carrer -“l’altra opció és robar”, em va advertir- o un senegalès que, via Canàries, no es va queixar de res: “l’allotjament està prou bé”.

9) FALTA DE PREVISIÓ.- Però ningú podrà dir que no estaven advertits amb els temporers. La responsabilitat és dels empresaris, dels ajuntaments i sobretot de la Generalitat. No es pot tenir als temporers tirats pels carrers o sota els ponts. Són persones que mereixen ser tractades amb dignitat. El mateix alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha afirmat en declaracions a Rac1 que “l’experiència d’aquest any ens hauria de servir per fer una campanya millor i més ordenada”. Es nota que acaba d’arribar. La d’aquest any? Quantes campanyes de la fruita porten a Lleida?

10) ENYOREN L’ESTAT.- Em va cridar l’atenció de l’alcalde una altra cosa: es va queixar que l’Estat “és el gran absent”. A veure si ho entenc: els que es queixaven de l’Estat, els que van proclamar la República ara ho troben a faltar?. A la tertúlia de RAC1 d’aquest dilluns -no sé si en Basté, Rahola o Carol- es queixaven que el Ministeri de Sanitat ja ha tornat les competències però que no ha trucat. Si reassumeixen les competències perquè reassumeixen competències i si no ha truquen perquè no han trucat. 

11) PAPERS PER A TOTS?.- L’alcalde, a la tertúlia d’aquest dilluns, ha fugit d’estudi amb el vist-i-plau de tots els tertulians: la culpa és de l’Estat i de la “globalització”. Ja ho va dir dissabte, que el que calia fa era “regularitzar” a tots els temporers. Ni que sigui temporalment. I després què fem? Els expulsem o els donem papers per sempre? Però per garantir albergs dignes i condicions higièniques depèn de tenir papers? No és una manera d’escapolir de la seva pròpia responsabilitat?. No es pot parlar de temes d’immigració tan a la lleugera.

12) CATALUNYA, TERRA D’ACOLLIDA?.- Per cert, on són els de les manifestacions? Els dels concerts multiudinaris? Els de volem acollir? Els que tenen la immensa paciència de seguir-me saben que no sóc partidari de papers per a tothom i que els menes cal tornar-los a les seves famílies. Però aquesta societat que presumeix de ser tan acollidora és capaç després de tenir als menes tirats per les comissaries i als temporers pels carrers Així volen combatre la pandèmia?

13) VOX AL PARLAMENT?.- Passi per Cappont, alcalde. Bé segur que es passa més que jo perquè amb prou feines vaig estar una estona. És necessari per detectar un xup-xup antiimmigració. Cal dir que Cappont -el primer barri al marge esquerre del Segre- és un barri popular. Suposo que en els anys 60 va acollir immigració de la resta de l’Estat i ara acull immigració de la resta del món. La convivència, de vegades, no és fàcil. 

En Carles em va dir que els que no tenen feina no és que no tinguin feina, és que no tenen papers i em recorda que ell és autònom. És del barri de tota la vida “però si pogués me n’aniria”. La mesquita de Lleida està al barri, no en altres zones més benestants. “I la mesquita funciona com un pol d’atracció: els musulmans volen viure aprop”.

L’Antonio, seixanta-cinc anys ben portats, m’explica que el seu pare era de Sevilla, que porta 40 anys al barri. En total vuit fills repartits amb dues dones. Una anglesa de quan treballava a Lloret. Porta tres operacions a sobre: hèrnia discal, pulmó i catarates. M’explica algunes de les llegendes urbanes que circulen: que si els serveis socials, que si els cotxets dels nadons. No sé què dir-li. Algunes no me les crec.

Però em dóna una dada irrebatible: “Jo cobro 600 euros de prensió després d’haver treballat 42 anys, als que acaben d’arribar ja els hi donen ajudes sense haver cotitzat”. És el xup-xup antiimmigració que pot portar Vox al Parlament. Quan els veïns es queixen d’okupes -a Premià, a Llançà, a la Zona Franca o a Tarragona i el govern diu que és racisme encobert als qui creuen que votaran?

14) ELECCIONS JA.- Aprofitaré per demanar eleccions encara que jo sigui un mindundi. L’episodi demostra, un cop més, que aquest govern és un govern esgotat. Cal un nou president de la Generalitat amb lideratge i autoritat moral per gestionar la Catalunya post-covid. Com més temps passi pitjor per ells … i per a nosaltres.

15) ERC, EN ENTREDIT.- I una postada: Oriol Junqueras, en una entrevista a l’Ara el 17 de maig, va dir que sabien “gestionar millor”. I en un article anterior a La Vanguardia, el 13 d’abril, tornava a insistir “l’Estat espanyol no ens serveix”, que el Govern havia demostrat “eficiència i solvència”. Sobretot els departaments “més estretament impactats per la pandèmia”, és a dir, els d’ERC. Ho tenia més difícil que la Meritxell Budó o el mateix Miquel Buch. Però, de moment, Esquerra ha demostrat que no sap gestionar millor: només cal recordar els morts en residències. I que en Chakir El Homrani li van retirar es competències. O la invisibilitat, ja citada, de Teresa Jordà.

16) LA CULPA NO ÉS D’ESPANYA.- Una reflexió final, ara sí: ja n’hi ha prou de ploriquejar, de tirar pilotes fora, d’escombrar en altres direccions. El missatge de sempre la culpa és d’Espanya ja cansa. És veritat que el Govern espanyol -com tots els governs- va mostrar falta de previsió i fins i tot mala gestió però el govern català és l’únic de tot el món que culpa el govern del “país veí” com diria el conseller Buch. Culpar de la crisi sanitària de Lleida a la manca de regularització dels temporers -com ha tornat a fer avui Miquel Pueyo o la consellera de Salut- sí que és un acte d’hipocresia. Estaven advertits dels riscos. Fins i tot davant de la dificultat de controlar una pandèmia caldrà veure sivan actuar malament. / Xavier Rius.

capponts.jpg

Anar a la font – e-noticies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: