“Surís ha fet uns anys espectaculars”

Després d’una llarga trajectòria en el bàsquet català César Aneas (1974, Sant Adrià del Besós) és l’aposta del Promete, rival de l’Spar demà a Logronyo, per consolidar el projecte a la lliga femenina.

Com valora aquests primers mesos?
Estic molt content però no puc gaudir al màxim de l’experiència per la situació en què estem tots. Promete és un club molt seriós, amb ganes de fer les coses bé i he encaixat molt bé dins el projecte perquè volen fer una aposta molt forta per jugadores joves i això és el que estic acostumat a fer.
S’ha envoltat a l’equip de jugadores que coneix molt bé del bàsquet català?
De Sant Adrià han vingut Alarcón, Diarra i Kovacevic i això fa que sigui més fàcil començar un projecte, sense oblidar una jugador que per mi és clau, Laia Flores, a la qual he entrenat des que feia mini a Mataró. Tinc molta confiança en ella i està fent una temporada espectacular.
Què va passar a Sant Adrià per acabar sortint per la porta del darrere?
No ens vam entendre, sobretot en l’aspecte esportiu. Més enllà d’això és l’equip del meu poble, hi tinc molta gent que conec i sempre els desitjaré el millor perquè me l’estimo molt. Va ser una llàstima que no es pogués materialitzar l’ascens, però tenen una filosofia molt clara amb el planter i no trigaran a tenir més oportunitats per pujar.
S’esperava a Girona el canvi Surís per Julbe?
Com a tothom, em va sorprendre. L’equip estava en bona dinàmica i tinc un enorme respecte per la feina de Surís. Ha fet uns anys espectaculars, guanyant títols i donant a l’equip una identitat pròpia, que personalment m’agradava. El moment del canvi també el vaig trobar del tot inesperat perquè precisament tot just s’havien classificat per a l’Eurolliga.
Podrà reviure, així, antics duels amb Julbe.
És un referent del bàsquet, sobretot en l’àmbit professional masculí. Personalment m’he nodrit de moltes de les coses que ha fet. Ens vam enfrontar quan ell estava al júnior de l’Uni i jo a Mataró en els campionats de Catalunya i fins i tot en un estatal. És un primera espasa i aportarà moltíssim a l’equip perquè en sap molt.
Respecte al debat de si és el mateix portar un equip masculí que un de femení, què n’ha de dir?
He entrenat equips masculins, des de la base fins a la copa Catalunya. Hi ha una diferència física, és evident, però la meva forma de transmetre o d’ensenyar tècnica individual, tàctica o el que sigui és absolutament la mateixa. Ho tinc sempre claríssim.
L’Uni, per noms, té una plantilla espectacular, però es podrà imposar al València i a l’Avenida quan arribarà l’hora de la veritat
No recordo quan va ser l’últim cop que a la Lliga Femenina hi havia tres candidats tan potents i els tres amb possibilitats reals de lluitar pel títol. La resolució dependrà també de qui arribi als play-off en un millor moment de joc i també de salut. Són tres estils diferents i qualsevol es pot acabar imposant. A banda dels tres grans equips de la lliga, el nivell mitjà també ha pujat molt i la igualtat entre nosaltres és total. Entre el 5è i el 9è hi ha només una victòria i el retorn de jugadores com Cruz i Nichols també ens està ajudant a veure una lliga de més qualitat. I em sorprèn que això estigui passant precisament en l’any de la pandèmia, perquè també han vingut jugadores de fora de gran qualitat quan teòricament les plantilles havien de ser més austeres que mai. Al març molts ens pensàvem que no hi hauria ni lliga i resulta que és la millor lliga dels darrers deu anys, amb inversions fortes a Saragossa i Tenerife.
De les joves, quina en destacaria?
Ari Pujol, per exemple, la vaig entrenar molts anys i veig que comença a ser la jugadora que vaig imaginar que seria quan era cadet i júnior. A la copa Catalunya ja era una jugadora d’una categoria superior.
El pas per les universitats dels EUA no va bé a tothom…
Depèn, però allà hi ha una jerarquia que diu que els dos primers anys pràcticament no jugues i per molt que t’entrenis necessites competir per créixer com a jugadora. Això ha passat a més d’una.
Convindria que el Barça i la Penya estiguessin a la lliga?
Seria molt enriquidor en tots els sentits. La Penya farà una aposta forta a mitjà termini per tenir equip i el Barça fa dos anys que està a punt de pujar. Però n’hi ha més, com l’Unicaja. Tots seran benvinguts.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: