Sumari 17-A: Com van canviar els terroristes segons els seus familiars i amics

Rate this post

Van deixar d’anar a classe i de jugar a futbol. Van deixar alguns dels grups de Whatsapp on hi havia la resta d’amics. I “només pensaven en la religió”. Són alguns dels canvis que la família i amics dels integrants de la cèl·lula terrorista van notar des d’un any i mig abans de l’atemptat, des que l’imam Abdelbaki es Satty arriba a Ripoll.

Les declaracions formen part del sumari de la investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils al qual ha tingut accés El Nacional.

“La majoria de declarants van observar canvis en el comportament dels integrants de la cèl·lula terrorista que coneixien. Inicialment, en el grup dels més grans, i posteriorment en els joves. Aquests canvis van ser principalment en la pràctica de l’islam”, diu el resum policial amb les declaracions dels amics dels terroristes.

Totes les mirades estan centrades en l’imam: “Algun dels declarants pensa que l’imam Abdelbaki es Satty va influenciar els altres integrants de la cèl·lula terrorista, inicialment, els grans i després els joves”.

La majoria de les declaracions coincideixen que la radicalització i els canvis de comportament van tenir lloc un any i mig abans dels atemptats. Just quan l’imam Abdelbaki es Satty va arribar a Ripoll.

“Des de fa any i mig o dos anys es veia molt poc pel carrer a Youssef Aalla, Younes Abouyaqoub i Mohamed Hichamy“, diu un dels testimonis, qui ho atribuïa a la feina de cada un d’ells, sense més. Relata també que Moussa Oukabir i Omar Hichamy anaven molt a Barcelona i que quan els va demanar per anar amb ells li van dir que “havia de començar a resar”. Els fets se situen l’estiu del 2017. Mesos abans, però, ja l’havien esbroncat perquè no resava prou.

Els amics dels joves relaten com de mica en mica es van anar distanciant. Un d’ells detalla com un dia que era amb Driss Oukabir diu que li va confessar que era gihadista.

“Tots dos ―consta en la declaració― van seguir consumint substàncies estupefaents, i el declarant va preguntar a Driss Oukabir sobre el significat de gihadista. Driss Oukabir es va enfadar per la insistència en les preguntes i va marxar a una habitació, moment en què el declarant va marxar del pis”. A Driss Oukabir, un dels testimonis el defineix amb aquestes paraules: “Driss era un noi normal, que bevia i prenia drogues” i res feia pensar que fos terrorista o que estigués preparant un atemptat.

“No veus com ens tracten, no veus que ens prohibeixen el burca” 

La família també va veure un canvi, més radicals en alguns d’ells que en altres. Moussa Oukabir és un dels que parla més en cercles tancats mostrant la seva radicalització. El seu cosí explica que durant un trajecte en cotxe li va dir que “tot estava controlat pels jueus”, que “tots els espanyols són dolents”. “No veus com ens tracten, no veus que ens prohibeixen el burca”, va dir.

Durant la declaració aquest testimoni admet que “els va veure una mica rars, just abans que comencés el Ramadà i que va tenir una forta discussió amb ells en aquestes mateixes dates”. Era a principis de l’estiu del 2017. Explica també una trobada a Ripoll espontània en què quatre dels terroristes marxen corrents quan el veuen sense donar-li explicacions. L’endemà un d’ells li va demanar perdó, però a partir d’aquell dia ja no s’hi va parlar més.

Tots els testimonis coincideixen a dir que eren un cercle molt tancat.

Els testimonis expliquen també que el mateix agost del 2017 van sentir en una conversa de bar com un dels terroristes deia que si perdia la feina li era igual, perquè, va dir, “sé que vindrà una cosa millor”.

Entre les declaracions dels testimonis de l’entorn dels terroristes hi ha aquesta: “Que sortien menys, que se’ls veia menys pel poble i que es relacionaven menys amb la gent. Que se’ls notava més seriosos del que és habitual, que quan es referien a la situació a Síria afirmaven que ‘els països no fan res'”.

“Deixa’m jugar, home, que d’aquí poc ja no seré aquí i em trobaràs a faltar”

Pràcticament tots els terroristes van anar donant senyals de comiat. Entre ells hi ha el de Said Aalla quan demana el mòbil a un amic seu: “Deixa’m jugar, home, que d’aquí  poc ja no seré aquí i em trobaràs a faltar”.

Però el testimoni explica que ningú pensava en terrorisme, que com a molt podia estar parlant d’un robatori i que no li va donar importància.

Les declaracions reflecteixen com la majoria de dies, després de l’oració, la cèl·lula terrorista es quedava a la mesquita amb l’imam. També expliquen que tot i tenir-hi una relació estreta, pel carrer feien veure que no el coneixien quan s’hi creuaven.

En el dia a dia familiar, pares i germans van començar a notar canvis de pentinats i de roba. I alguns comentaris fora de lloc com ara que alguna cosa greu estava a punt de passar.

Les conclusions dels Mossos de totes les declaracions és que els familiars descriuen un canvi en l’actitud dels joves. Una part dels declarants descriu cert canvi en l’actitud dels joves sobretot pel que fa a la manera de vestir, el seu tracte cap a les dones i els seus hàbits en el seu temps d’oci. “Aquest canvi s’hauria produït bàsicament en l’últim any, sent més evident durant els mesos d’estiu del 2017”, diuen els investigadors.

Els Mossos assenyalen la comunitat islàmica Annour com a lloc de referència per als investigats, on anaven a resar.  Formaven un grup endogàmic, compost únicament pels membres de la cèl·lula investigada i el més important, que diversos testimonis apunten que van ser influenciats per Abdelbaki es Satty, l’imam de la mesquita Annour.

Anar a la font
Gemma Liñán

Powered by WPeMatico

Translate »