Suècia, Alemanya, Espanya i Xile s’uneixen als estats més vulnerables per evitar el fracàs de la COP25

“Fa només dues setmanes vaig veure com una crescuda de prop de 5 metres obligava a desplaçar-se a 200 persones, i l’endemà vaig assistir a una reunió per parlar d’adaptació en què intentàvem fer un pla nacional per sobreviure i en què es plantejava la reubicació o fins i tot la construcció d’illes artificials per poder mantenir el nostre territori i la nostra cultura”. Així de crua és la realitat a les Illes Marshall, al Pacífic, tal com ha descrit a la COP25 aquest dimarts l’enviada climàtica d’aquell país, Kathy Jetnil-Kijiner.

L’emergència climàtica és una amenaça per a la supervivència mateixa d’aquest petit estat insular i de moltes altres illes del Pacífic i del Carib que podrien desaparèixer sota el mar quan el món superi els 1,5 ºC d’escalfament global. Per això, aquest país lidera el Fòrum de Vulnerabilitat Climàtica, un grup de 48 països en la primera línia de foc de la crisi climàtica que aquest dimarts han fet un pas endavant a la cimera de l’ONU pel clima, la COP25 de Madrid, i han reclamat “més ambició” als negociadors. 

“Ens arriben senyals molt preocupants que cada cop més països estan disposats a tancar aquesta cimera amb poc més que un compromís de seguir com fins ara”, alertava una altra enviada climàtica de les Illes Marshall. Per això, els països pobres i petits s’han buscat aliats poderosos tal com van fer a la Cimera de París del 2015, quan van crear l’anomenada Coalició d’Alta Ambició, en què van aconseguir sumar fins i tot els Estats Units d’Obama per assolir la fita d’incloure a l’acord el límit dels 1,5 ºC d’escalfament global, i no només els 2 ºC com estava previst inicialment.

En aquesta cimera de Madrid no tenen tants aliats, però n’han aconseguit uns quants, entre ells Alemanya, Suècia, Noruega, Espanya i Xile. La ministra de Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, ha comparegut amb ells en roda de premsa per expressar el seu suport a aquest “intent d’evitar aquesta gran desconnexió” entre el que la societat demana al carrer, especialment els joves, i el que se sent a les sales de negociació de la COP25.

I és que el moment d’optimisme generat per la mobilització de les generacions més joves contrasta completament amb el mal moment que passen les negociacions internacionals climàtiques, amb la sortida dels Estats Units de l’Acord de París i el refredament que això ha suposat en les aspiracions d’altres actors clau de la lluita climàtica

La Coalició d’Alta Ambició de la COP25 intenta fer pressió perquè el 2020 els estats presentin plans nacionals ambiciosos de retallada d’emissions, uns plans que vagin tan lluny com la ciència reclama per evitar pujar dels 1,5 ºC: aturar les emissions globals ja i reduir-les un 7,6% anual. Un objectiu que sembla una utopia, però que per a països com les Illes Marshall “és qüestió de pura supervivència”. 

Per això, aquest país ha llençat encara una altra iniciativa per fer pressió a les xarxes a través del hashtag #MAD4survival: Madrid Ambition Drive for Survival (impuls de l’ambició a Madrid per la supervivència).

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: