“Som a Espanya”

La culpa d’aquesta entrevista la té Meritxell Budó. El dia que va sonar l’himne espanyol a tot drap durant l’ofrena floral del Govern a Rafael Casanova, la consellera de Presidència va dir que era un “acte incívic”. A mi em va venir al cap el dia que l’independentisme va xiular l’himne espanyol durant la final d’una Copa del Rei. Dimarts passat li vaig preguntar, en roda de premsa, si això també era incivisme. Va dir que no era “comparable”. Llavors vaig pensar que seria bona idea entrevistar els autors de la gamberrada a veure què en pensaven. En el benentès, per descomptat, que no no sóc partidari de boicotejar himnes. Ni d’un cantó ni de l’altre. – Van posar l’himne espanyol quan sonava Els Segadors? Juan: Sí. És que desentonaven molt cantant. Calia arreglar-ho. – Vostès són catalans? Juan: Sí, jo sóc català, amb uns quants cognoms.Santi: Sí, jo també sóc català.José Luis: Sí, jo també. – Jo estic en contra, lògicament, d’entrevistar gent que no dóna la cara directament. Però m’ho ha demanat expressament perquè treballa a Sanitat, i per preservar la seva identitat per l’entorn, m’ha demanat si us plau sortir amb careta. Aquesta careta és coneguda? José Luís: Sí, aquesta careta és força coneguda. – Som aquí al monument de Rafael Casanova. Juan: Un bon patriota. – Patriota català o espanyol? Juan: Espanyol. – Per què? Juan: Perquè va defensar Espanya, entre altres coses.José Luis: Va defensar la Corona d’Espanya. – Es refereixen a aquest famós bàndol final de la lluita per les llibertats. Casanova és l’heroi català per antonomàsia, però hi ha una placa aquí que ho recorda: ell va morir al 1743. Després del setge, va resultar ferit, va anar a Sant Boi de Llobregat i va exercir d’advocat normalment. És una d’aquestes coses que a la història catalana no es coneix gaire. Hi ha d’altres, en canvi, que sí es coneixen com que el general Moragues es va aixecar contra Felip V, va ser torturat, va ser executat i el seu cap va quedar penjada dins d’una gàbia durant 12 anys. Però amb Rafael Casanova la història és diferent. Com se’ls va ocórrer posar l’himne espanyol? Juan: José Luis ja va fer-ho l’any passat. – On? José Luis: A la Diagonal amb Casanova. – Què van fer exactament? José Luis: Es va llogar una habitació d’hotel, es va posar un aparell amb força potència i en el minut de silenci, a les 17:14, quan tenien previst fer un minut de silenci com si fos un enterrament, vam donar-li una mica d’alegria a assumpte. – A les víctimes de 1714 es refereix. José Luis: Sí, és la data que ells identifiquen com una data pròpia i calia posar l’himne nacional, perquè la Diada no és només d’ells, és de molta gent. – L’himne nacional espanyol? José Luis: Correcte. – Els Segadors, segons la llei del Parlament, és himne nacional català, i no sé si va ser aprovat pel PP, fins i tot. Juan: Un himne una mica violent, crec jo. – Seguem cadenes. Juan: És una mica violent. Representa el que són ells. – Per què ho diu? Juan: Home! Perquè és un himne violent. ‘Bon cop de falç’… van agredint. – Vostès són de les famoses brigades antillaços? Juan: Jo sí. – Han tingut problemes? Juan: Jo molts. – Vostès retiren llaços de llocs públics o privats? Juan: Sempre públics. Que algú ho posi al seu balcó o el porti a la solapa, nosaltres ho respectem. El que no podem permetre és que envaeixin els espais públics que són de tots. Moltes vegades ens diuen que posem els nostres símbols, però és que jo no vull veure una bandera d’Espanya, ni de Catalunya, ni el drap aquest que utilitzen ells com a bandera, en cap lloc. Quan és la festa major d’un lloc, pots posar-los, però després els treus. A més, el que més em fastigueja és que ho posen en parcs infantils, col·legis. Això ja és adoctrinament pur i dur.José Luis: També en hospitals públics. – Vostès se senten espanyols, catalans, catalans i després espanyols? Juan: Va tot junt. Jo em sento català i estic fent això precisament perquè em sento català, estimo la meva terra i estic defensant-la d’aquests usurpadors que ens menteixen en la història, ens menteixen en tot i tenen a la gent abduïda. Tot i que cada vegada menys, gràcies a Déu. Però els han enganyat. – Vostè ha tingut ja algun problema? Vaig llegir l’altre dia a Twitter que l’havien pintat ja el cotxe. Juan: Sí, una diana m’ho van pintar. Però és ja la quarta vegada que pateixo un atac d’aquests. – Però vostè és conegut a la seva localitat? No diré on, però ¿ja ha tingut problemes? Juan: Sí, he tingut problemes com perdre una feina. – Perdre un treball per la seva posició en el procés? Juan: És clar, per dedicar-me al que em dedico, a netejar. – Pot concretar? Juan: Treballava en un lloc i va arribar el moment d’acomiadar-nos perquè s’havia acabat el contracte, però jo tenia aparaulat que em quedaria de manteniment, però qui es va quedar va ser un altre que havia entrat després que jo. – Ho atribueix a raons polítiques? Juan: Jo estic convençut, és clar que sí. – Qui va ser el cervell operatiu? Qui va tenir la idea de llogar una habitació d’hotel? Juan: Després del que va fer José Luis l’any passat, se’ns va acudir, ja que la fundació Espanya respon ens va ajudar econòmicament. Es van llogar diverses habitacions d’hotels i es van realitzar altres activitats que ens les van finançar Espanya respon. Però la idea va ser de José Luis.José Luis: Aquí, al monument de Rafael Casanova, ningú volia ficar mà, perquè és un lloc on venen molts radicals. Juan, jo, Espanya respon i altres brigades vam decidir ficar-nos a la boca del llop. – Què és Espanya respon? Juan: És una fundació d’un empresari espanyol que viu a Suïssa, que ja va organitzar una manifestació l’any passat el 9 de setembre.José Luis: Li va agradar la idea i aquest any ens l’ha promocionat. – Un senyor espanyol que viu a Suïssa? José Luis: El nostre problema és que no tenim subvencions. Ens avastim nosaltres mateixos. No tenim cap tipus d’ingressos, som particulars, llops solitaris que es dediquen a això perquè estem en contra de la situació que vivim a Catalunya. Llavors, aquest senyor ens va plantejar el poder-lo realitzar, i així ho vam fer. Era un somni que teníem. – Quin pis era? Juan: La tercera planta, porta onze. – A l’hotel sabien alguna cosa? Juan: No, no ho sabien. – Van introduir un bafle de grans dimensions? Juan: Dos bafles en una maleta gran.Santi: 2.000 watts de potència. – La nit anterior? Van dormir aquí? Juan: Exacte. Jo vaig dormir a l’hotel. – Van posar l’himne exactament quan sonaven Els Segadors? Juan: Sí. Ens vam posar la televisió que adoctrina, que jo no veig, però aquell dia havíem de sincronitzar-nos- – El govern català considera que va ser una mostra d’incivisme. Juan: Si, bé, doncs de tant en tant cal demostrar-los que els carrers no són seus i que no són ells els que poden cremar fotos del Rei i intimidar la resta de catalans. Vam rebre una repressió increïble. Va ser una manera de dir-los que aquí estem i no ens callarem. Incivisme? Estem a Espanya. Jo crec que allò normal hauria estat posar primer l’himne nacional i després Els Segadors. – “Patim una repressió increïble” ha estat la seva frase, a què es refereix? Juan: Jo he perdut el meu treball i José Luis també ha perdut un altre. – Vostè també? José Luis: Sí. – Per les mateixes raons? José Luis: Sí.Juan: I ja ha vist el que van fer al meu cotxe. És la quarta vegada. En un contenidor, al costat de casa meva, van escriure el meu nom, cognoms i ‘pim pam pum’. Posen espies a les escoles, als patis, per veure quins nens parlen en català i castellà. Vivim en una repressió. – Això no és repressió. Això és una altra cosa. José Luis: Aquests són casos més o menys comuns. Aquí això és cada dia. Estem parlant d’una situació que per a ells és normalitzada. A tu et veuen amb una bandera espanyola i les mirades de fàstic són tremendes. Però ara la cosa ha canviat arran de tot el que hem anat fent, perquè nosaltres estàvem sols. Aquí ens han deixat sols l’Estat espanyol, Europa, el govern català ni t’explico… i continuem sols. Si no hi hagués hagut una reacció ciutadana, jo crec que això ja estaria molt perdut.Juan: Estaríem molt pitjor. Ells no s’esperaven que la gent sortís a portar-los la contrària. – És una reacció al procés? En certa manera el procés ha tret l’unionisme, espanyolisme, constitucionalisme de l’armari? José Luis: Sí. Abans l’independentisme i separatisme era una cosa esnob, graciosa: ‘estan lluitant per les seves idees’. Però de graciós ara ja no té res. Això s’ha acabat. – La consellera Budó es va sentir ofesa. Juan: Nosaltres ens sentim ofesos quan cremen banderes. És com el que van fer a Andalusia amb Puigdemont. Una festa que l’han fet amb tota la gent popular. No sé perquè s’han de sentir ofesos. Tenen una doble vara de mesurar. – Com es pot imaginar, no estic a favor de xiular himnes ni de cremar banderes, però en la roda de premsa del Govern vaig remarcar-li a la consellera Budó que a la final de la Copa del Rei es va xiular l’himne espanyol. Juan: Això és normal. En canvi, si ho fem nosaltres som feixistes.José Luis: Un fet significatiu és que a la nit no hi va haver cap detenció i a nosaltres, quan vam sortir de l’hotel, l’operatiu era digne de terroristes. – Vostès van ser identificats pels Mossos? Juan: Dues vegades. Primer van pujar a la habitació, on no poden pujar sense una ordre judicial, perquè és com una propietat privada, i em van identificar. Jo els hi vaig dir que José Luis no hi era, encara que era mentida. Després d’aquesta identificació il·legal, vam trucar l’advocat per preguntar-li si ens podrien detenir a la sortida de l’hotel i portar-nos a Girona, com aquells set detinguts, bé, detinguts no, segrestats. – Es refereix a aquells que arrencaven llaços? Juan: Sí, arrencaven llaços i van posar algun vàter en alguna casa i van fer una operació també rotllo terrorista contra ells. – Els van identificar mossos de paisà o uniformats? Juan: Els que van pujar a l’habitació de l’hotel anaven de paisà.José Luis: Prèviament, ens van treure la llum i van entrar a l’habitació personal que no sabem si eren mossos o personal de l’hotel, però van entrar perquè abandonèssim l’activitat. Vam respondre que no hi havia cap problema, però vam seguir sense llum fins que vam marxar.Juan: Llavors quan vam marxar, hi havia uns reporters a la porta als qui vaigs dir-los que gravessin perquè igual ens detenien. I l’advocat que va venir ja ens va dir que ara no ho farien, sinó que ens seguirien i ens pararien més tard.Santi: Ens van tornar a parar més endavant. Vam deixar unes coses a la furgoneta i vam anar caminant cap a Passeig de Sant Joan, i a la plaça Tetuan, dues furgonetes de Mossos, amb dotze agents, ens van assaltar. Ens van dir que ens apartéssim. Es van obrir en ventall i fins i tot van identificar un noi que no tenia res a veure amb nosaltres. Ens van identificar d’un en un i em van assenyalar com a conductor de la furgoneta. Ens dirigim cap al vehicle com si fóssim terroristes, com si portéssim alguna cosa perillosa a la furgoneta. Un mosso em va demanar que tragués una motxilla que portava al maleter amb dos bafles i un amplificador. Va registrar les motxilles, van treure uns adhesius i el cap del dispositiu va dir que no feia falta endur-se res. Van ficar-los pressa, van marxar i ens van deixar anar.Juan: Se’n van voler anar perquè ja venien els mitjans. – Han obert diligències? Juan: No ho sabem. Jo el que em temo és que ara no ho faran per la repercussió que ha tingut, però imagino que ens faran els mateix que als de Girona. Estaran uns mesos seguint-nos i per qualsevol coseta que puguin ens portaran detinguts i ens retindran 72 hores. – Vostès es fien dels Mossos? Juan: Ni em fio, ni tampoc tinc cap respecte ja cap a ells.Santi: Hi ha mossos de fiar i altres que no. Hi ha mossos constitucionalistes i d’altres que no ho són.José Luis: La conselleria d’Interior no és afí a nosaltres, és bel·ligerant. El que busquen és neutralitzar la reacció ciutadana, i com ho fan? A base de pressionar i que tinguis problemes.Juan: Identificacions, judicis, retirada de material, etc. – L’11 de setembre a la tarda hi va haver disturbis al Parlament i crec que només van identificar dues persones. José Luis: La festa va continuar i sabem que vam tenir els Mossos al darrere, el que va passar és que com ja estava tot al seu lloc no van poder fer res.Juan: Tot el dia els Mossos van estar darrere nostre. A l’hotel de Plaça Espanya, quan sortíem, al hall on teníem l’habitació, hi havia quatre o cinc persones que no sé què feien allà… esperant l’ascensor?José Luis: A l’hotel de Plaça Espanya també van entrar a l’habitació sense permís per veure que estàvem fent.Juan: Va ser el grum de l’hotel, amb l’excusa que ens regalaven una ampolla d’aigua.José Luis: I la de Terrassa va tenir el problema que l’himne es va posar a la Gran Via amb Muntaner i l’amo de l’hotel també els va tallar la llum i els va gravar perquè se’ls veiés les cares perfectament.Santi: A més, l’amo de l’hotel va treure una estelada des de la terrassa superior que donava a l’habitació llogada. – El procés acabarà malament? Juan: Sí. – Pot haver violència a Catalunya? Juan: Sí. Ja n’hi ha, encara que no surtin pels mitjans perquè ho callen tot … – Em refereixo a alguna cosa més: agressions, violència, algun mort? Santi: A mi una noia em va agredir per l’esquena al meu municipi fa cosa d’un mes.José Luis: Agressions hi ha moltes, incloent els 800.000 segrestats que hi van haver durant el bloqueig de les carreteres. – No és el mateix aturar una carretera que un segrest. Un segrest és tenir algú en un zulo. José Luis: Per a mi sí. – No ha estat víctima d’un segrest. Jo tampoc, però n’he cobert algun. José Luís: He frivolitzat, però el que no poden fer és aturar tot un país, com ells anomenen a una part d’Espanya, perquè a ells els vingui de gust. – Juan m’ensenya una fotografia d’una agressió que va patir. El que passa és que ells també es queixen d’haver estat agredits. Juan: Hi ha un estudi que diu que el 91% de la violència política està realitzada per ells. – Sí, però es tracta d’una entitat propera a vostès. Sense desmerèixer, perquè hi és Pepe Domingo i em mereix molt de respecte. Va ser diputat de Ciutadans i un pencaire, fins i tot ho va dir Joan Puigcercós, que consti. / Una entrevista de Xavier Rius Anar a la font – e-noticies

Deixa un comentari

%d bloggers like this: