S’inicia el consell de guerra contra els comandaments dels Mossos d’Esquadra

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1934, fa 84 anys, la premsa de l’època publicava que, al castell de Montjuïc, durant la tarda del dia anterior s’havia constituït el tribunal militar que havia de sotmetre a consell de guerra els comandaments dels Mossos d’Esquadra que havien dirigit l’operatiu de defensa del Palau de la Generalitat durant els Fets del Sis d’Octubre. Els acusats “por el supuesto delito de rebelión militar” eren el comandant d’artilleria Enric Pérez Farràs, el comandant de seguretat Ricard Salas Ginestar, el capità d’artilleria Francesc López Gatell i el capità de cavalleria Frederic Escofet i Alsina.

La premsa de l’època destacava que “el acto se celebró en la sala abovedada del Castillo, en la que se vio la causa contra Ferrer i Guàrdia”, el mestre llibertari que el 1909 va ser acusat d’instigar la Setmana Tràgica i condemnat a mort. També la premsa destacava que durant la vista es va fer lectura d’una petita conversa entre el comandant Pérez Farràs, cap de les Esquadres de Catalunya, i el comandant Fernández Unzué, cap de les forces d’artilleria de l’exèrcit espanyol que durant la matinada del 7 d’octubre van metrallar i bombardejar els edificis de l’Ajuntament de Barcelona i del Palau de la Generalitat. 

Segons la premsa, quan l’exèrcit espanyol va ocupar la plaça de Sant Jaume i va disposar les peces d’artilleria, Pérez Farràs li va preguntar a Fernandez Unzué “¿a dónde vais?”. La resposta de Fernández Unzué va ser “a tomar la Generalidad”. Perez Farràs tot seguit, i sempre segons la premsa, li va etzibar “tengo órdenes de defenderla y no la tomarás”; a la qual cosa Fernández Unzué es va despatxar amb un “eso lo veremos”. Aquella conversa va acabar amb el crit del cap de les Esquadres “Viva la República Federal”, que l’oficial de l’exèrcit espanyol va respondre amb un “Viva la República española”.

El govern de la República ordena actuar militarment contra la Generalitat. Militars espanyols que han assaltat la Generalitat. Font Arxiu d'El Nacional

Es dona la circumstància que el comandant Fernández Unzué seria, posteriorment, jutjat i afusellat el 9 d’octubre de 1936 per un tribunal de la República espanyola per la seva participació en la rebel·lió militar franquista del 18 de juliol. Segons la premsa de l’època, el capità Cuñat Reig va ordenar als soldats llençar les armes “porque se trata de una rebelión contra el Gobierno legítimo de la República”. Però, en canvi, Fernández Unzué, que el 1934 havia estat testimoni d’excepció en el judici contra els comandaments dels Mossos, el dia que va esclatar la rebel·lió va sortir del quarter i va disparar contra dos transeünts.

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »