“S’ha intentat salvar el poc que quedava sense haver d’indemnitzar”: els alcaldes valoren el pla de la Costa Brava

Ajuntaments, promotors, veïns i ecologistes feia gairebé un any que esperaven l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de la Costa Brava: el document marca en quins indrets es podran donar llicències per construir i en quins no. I després de revisar 202 sectors de 17 municipis costaners, el veredicte no ha deixat a ningú indiferent: permet aixecar 15.000 habitatges nous, la meitat dels previstos abans del document. Una xifra que per a uns és massa i per a d’altres massa poc.

Llum verda a 15.000 nous habitatges a la Costa Brava

“És un pla que deixarà a tothom amb mig regust de boca”, ha reconegut el president del Gremi de Promotors i Constructors de Girona, Josep Maria Coll, que ara ha d’analitzar la lletra petita del PDU per veure quina serà l’afectació real a cada municipi i a les seves previsions de creixement. Tot i això, ha celebrat que almenys s’hagin mantingut les edificacions planificades en sòls urbans urbanitzables. “Sempre hem defensat que els projectes que s’han executat d’acord amb la llei i en fase d’execució, com la pedrera de s’Antiga de Begur, no es vegin afectats perquè era molt difícil que un projecte que ha seguit estrictament legalitat es pogués tirar enrere”, ha valorat.

Però, a l’altra cara de la moneda, el fet que es mantingui el projecte de la pedrera de s’Antiga de Begur –on hi ha previstos 24 habitatges nous– és un dels principals motius de crítica de la plataforma SOS Aiguafreda – Salvem Begur: “És un projecte que presenta nombroses irregularitats, fruit d’una requalificació urbanística i que hem denunciat als jutjats”. L’entitat ha aplaudit que s’hagin esborrat del mapa les 374 construccions previstes a la cala d’Aiguafreda i que s’hagi reduït el creixement previst al poble, però ha lamentat que “dels 28 sectors del municipi, la majoria no han entrat en cap estratègia d’extinció o de reducció, i la majoria es mantenen com estan ara”. 

15.000 habitatges menys 

El PDU esborra del mapa la meitat dels 30.843 habitatges projectats en 17 municipis costaners, però l’afectació és desigual: hi ha poblacions com Portbou i Roses (Alt Empordà) on es redueix en més d’un 80% el nombre d’habitatges que es podien aixecar, però en d’altres com Mont-ras i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) les edificacions eliminades representen un 2%.

“La previsió de creixement era massa elevada i no responia a les necessitats reals del poble. Valorem positivament el PDU perquè segueix la nostra línia de preservació de la primera línia de mar”, ha apuntat l’alcalde de Portbou, Xavier Barranco, que aplaudeix que el nombre d’habitatges potencials hagi passat de 659 a 135. També veu amb bons ulls la nova normativa l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, tot i que el seu municipi hagi passat de 6.624 construccions possibles a les 948 que finalment es deixaran fer. “Hi havia zones completament inundables, no s’hi podia construir, i tothom està alertant dels efectes del canvi climàtic. Entenem que és una decisió que s’havia de prendre, i ara haurem d’estudiar com afecta al creixement del poble”, ha opinat abans d’assenyalar que, de tota manera, estudiaran el document i, si cal, presentaran al·legacions.

Per contra, hi ha poblacions on el nombre d’edificacions que s’han fet desaparèixer és molt petit. A Sant Feliu de Guíxols, per exemple, es podran aixecar 92 cases menys de les previstes inicialment. “El nostre pla general ja era bastant restrictiu i ens ha afectat poc. Però sí que haurem de parlar amb els propietaris d’un sector que s’ha desclassificat i que està al centre del casc urbà per veure quina sortida podem donar perquè no quedi una parcel·la buida al mig del poble”, ha assenyalat el regidor d’Urbanisme, Josep Saballs. Tampoc no ha tingut gaire afectació a Torroella de Montgrí – l’Estartit, on han perdut la possibilitat de construir poc més d’un centenar de cases. Ara bé, el seu alcalde, Jordi Colomí, creu que la nova normativa es queda curta. “El PDU intenta salvar el poc que queda sense haver d’invertir en indemnitzacions als propietaris. Se salva el que es pot, però no el que és desitjable”. 

El tresor de la Costa Brava, en risc

Ara bé, si en una cosa coincideixen tots els ajuntaments i agents implicats és que necessiten temps per analitzar el document. I és que el PDU, a més de determinar en quins sectors es pot construir o no, també endureix les condicions i requisits de les edificacions per mantenir i protegir el paisatge i el medi ambient. I la lletra petita d’aquestes noves directives marcarà el futur de projectes tan polèmics com el de Sa Guarda de Cadaqués o els projectes d’Aigua Gelida i la muntanya de Sant Sebastià a Palafrugell.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: