Sergio Lozano: “Tenim la il·lusió d’aconseguir el triplet”

El capità del Barça Lassa de futbol sala, Sergio Lozano (Alcalá de Henares, 1989), afronta la seva setena final de la LNFS amb la mateixa ambició que la primera. Recentment renovat fins a l’any 2024, el jugador madrileny s’ha retrobat amb la seva millor versió després d’haver superat un calvari de lesions, i assumeix que s’han de millorar aspectes tàctics per poder aconseguir el títol. El líder del conjunt català confia que aquest any el club sumi el quart títol de Lliga a les vitrines del museu.

Arribeu a la final després d’haver superat amb patiment el Palma Futsal. Com afronteu la sèrie?

Amb moltes ganes. Ens hem tret una part de la pressió de sobre. En aquests ‘play-off’ hem estat a prop de l’abisme contra el Llevant i el Palma, i ens ho hem jugat tot a un tercer partit. L’equip ha respost molt bé en aquestes situacions límit, i amb l’afició al nostre costat som capaços de tot.

Aquesta eliminatòria de semifinals ha sigut duríssima i s’ha decidit per petits detalls. Què heu de millorar de cara a la final?

Una de les coses que ens han dut fins aquí és no regalar. En els primers dos partits, vam encaixar quatre gols totalment evitables. Això ho va aprofitar el Palma i ens va portar al límit. En l’últim partit vam millorar molt i vam tenir cura dels petits detalls, que al final són els que decideixen partits d’aquesta magnitud.

El rival. L’equip de Giustozzi ha variat la idea de joc de Duda que tenia ElPozo Múrcia en els últims anys. Quins són els seus punts forts?

Segurament, el que el Diego els ha aportat és aquesta lluita i aquest coratge argentí. Sembla un equip fet a mida per ell i que ha fet una gran temporada. Lluita, joventut i col·lectiu, així els definiria. Tot i haver canviat d’entrenador, no han perdut la confiança en els jugadors de la base. Gent jove que sempre acaba rendint a bon nivell. Un dels seus grans perills, que nosaltres hem patit, és el seu porter-jugador. Ens han empatat els dos partits de la fase regular en els últims minuts gràcies a l’atac de 5, i haurem de polir la defensa si arribem amb avantatge al tram final.

El factor Palau. Què té de diferent l’afició del Barça?

És increïble jugar al Palau amb l’afició, sobretot amb els Dracs. En els pitjors moments et fan treure més del que et queda. Sempre estan al nostre costat i no els podem demanar més. L’any passat no vam perdre cap partit dels ‘play-off’ a casa i vaig prometre que aquest any havíem de guanyar el factor pista a la fase regular per poder decidir amb la nostra gent. Sabem que si no perdem cap partit a casa, serem campions.

El fet de poder disputar un hipotètic cinquè partit dona més valor al títol de la lliga regular?

I tant. A més, ja portàvem uns anys sense poder aconseguir-la, perdent el liderat a les últimes jornades, coses difícils d’explicar. L’experiència ens deia que no podíem badar, perquè ja ho havíem tingut a l’abast i ho havíem engegat a rodar. Aquest any, per fi, ho hem aconseguit, i s’ha demostrat que el fet de poder decidir a casa amb la nostra gent, tot i tenir més pressió, és un element de gran ajuda.

Les dues últimes Lligues, les temporades 2011-12 i 2012-13, han sigut contra l’equip murcià. ¿És aquest any el moment de tornar a guanyar-la?

Tant de bo. Estem en disposició d’aconseguir-ho. Ho vaig dir l’any passat quan vam perdre, per segon any consecutiu, el cinquè partit als penals. Ho teníem molt a prop i amb el temps recolliríem els fruits. Estem arribant a les finals, estem competint. Hem arribat a cinquens partits, pròrrogues i penals, però no hem sigut capaços de guanyar la Lliga. Encara queda molt i tot passa per guanyar el partit del dissabte. En tenim moltes ganes.

Copa d’Espanya i Copa del Rei. Com valores la temporada fins ara, independentment del que passi a la final?

Passi el que passi, és bona. Hem aconseguit els objectius. Hem guanyat la lliga regular, la Copa d’Espanya i la Copa del Rei. A part, hem arribat a la ‘final four’ de la Champions i ens hem classificat per a l’edició de l’any que ve. Feia temps que no es guanyaven dos títols i només depèn de nosaltres convertir la temporada en un any de matrícula d’honor. Tenim la il·lusió d’aconseguir el triplet i lluitarem per assolir la fita.

Tot i tenir un any ple d’alts i baixos en l’aspecte emocional, has pogut recuperar el teu millor nivell. Quina ha sigut la clau d’aquesta resurrecció?

Jugar sense dolor, ho tinc claríssim. Portava molt temps arrossegant molèsties i competint amb molt dolor, he hagut de superar lesions molt greus i no és fàcil recuperar el ritme. Un altre fet, del qual estic molt orgullós, és haver sigut capaç d’aïllar-me de tot el que m’ha passat en l’aspecte personal. La mort del meu pare va ser un cop molt dur, però crec que ell estaria orgullós de com ho he portat. El naixement de la meva filla, en canvi, ha sigut el moment més feliç de la meva vida. Sempre s’han de superar les adversitat per poder tornar a rendir.

La capitania i la renovació. Com valores la teva vinculació amb el club?

Estic enormement agraït al club perquè ha confiat en mi en els meus pitjors moments. Estic superemocionat, superfeliç. Per a mi, que el Barça sigui l’última samarreta que vesteixi m’omple d’orgull i significa un somni fet realitat.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: