“Ser al set ideal és un senyal que la selecció funciona”

Ferran Solé (Sant Quirze del Vallès, 1992), amb 37 gols i un 84% d’eficàcia, ha estat el màxim referent ofensiu de la selecció espanyola en el mundial d’Egipte, en què ha assolit la medalla de bronze. L’extrem dret vallesà ha estat escollit en el set ideal per tercer cop en els quatre últims grans campionats, l’europeu de Croàcia 2018, el mundial del 2019 i el del 2021.

Li està agafant afició, al fet de ser inclòs en el set ideal dels grans campionats?
Bé, és una casualitat que s’ha donat en els últims campionats. Al final, és una conseqüència de l’equip. Si la selecció no jugués bé i no arribés a aquestes posicions de la classificació difícilment s’inclourien jugadors seus en l’equip ideal. De fet, és un senyal que l’equip funciona i està tenint bons resultats, i tant de bo continuï durant molts anys.
Quin balanç en fan?
Al final, tot i no haver guanyat el títol el fet d’acabar el campionat amb una victòria, ens va ajudar a refer-nos de la derrota de les semifinals i vam poder tornar cap a casa amb una medalla. L’equip tenia moltes il·lusions abans d’arribar a semifinals perquè estàvem jugant molt bé i perdre va ser un cop dur. Però ens vam refer i al final tothom ha quedat molt satisfet amb aquest resultat.
La seva actuació ha anat en consonància amb el de la selecció espanyola, de menys a més.
No sé si hi té alguna relació, però per la final a quatre de la Champions i el temporal Filomena no vam fer ni la concentració ni els partits de preparació que teníem programats. Era relativament normal que en els primers partits l’equip no acabés de funcionar al cent per cent. El fet de començar el campionat amb partits patint fins al final, ens va anar bé a la llarga per tenir aquesta capacitat a l’hora d’afrontar els compromisos més difícils.
Al principi del torneig es deia, fins i tot, que no hi havia prou connexió amb els extrems.
Potser l’equip no acabava de rodar bé i precisament quan l’equip està en confiança és quan es reparteix més el joc i arriben més pilotes als extrems. Al final es va millorant tot el conjunt i això comporta que es reparteixin més pilotes cap als extrems i que tothom tingués més protagonisme.
Deu haver estat un mundial molt diferent a l’anterior.
No es pot comparar. A Alemanya jugàvem amb pavellons plens, amb 10.000 espectadors, i al Caire estaven totalment buits. Només podíem sortir del complex de l’hotel per anar al pavelló a entrenar-nos o a jugar. Contínuament passàvem tests, amb la incertesa de quedar infectats. Hi havia molts factors externs en joc, però al final l’organització ha estat millor del que tots esperàvem. En aquest sentit, ha estat un èxit.
Més enllà de tornar al podi d’un mundial, des de l’òptica de la selecció espanyola el pas endavant de Dani Duixebàev i la irrupció de Rubén Marchán suposo que són els aspectes més positius amb vista al relleu generacional que s’albira per després dels Jocs.
Deixaran un buit important tots els jugadors que se’n van o potser tenen pensat retirar-se després de Tòquio, tant pel que aporten dins com fora de la pista. De totes maneres, ja s’està veient que cada cop que es confia amb algun jugador nou, els que s’incorporen aporten coses positives a l’equip. Fins ara, tenim motius per ser optimistes amb vista a les pròximes generacions.
Amb la magnífica trajectòria dels tres últims anys, està clar que figuren amb tot mereixement en la llista de candidats al podi olímpic.
És cert, però ja sabem que un cop arribin els Jocs els resultats previs no serveixen per a res i tots comencem de nou. En tot cas, sí que tenim la confiança que podem competir contra qualsevol. Però no ens podem relaxar perquè al final qualsevol selecció ens pot guanyar també i en una competició com els Jocs, en què tothom ho donarà tot, s’haurà d’estar molt concentrat.
Dinamarca va saber jugar millor les cartes en les semifinals?
Es van trobar molt còmodes durat tot el partit amb els seus atacs amb set jugadors. A part de la dificultat de defensar-los, potser ens va faltar una mica de sort, perquè si haguéssim recuperat alguna pilota els hauríem pogut crear alguna inseguretat, però a ells els va sortir molt bé i van tenir moltes possibilitats durant el partit. Quan semblava que estàvem més còmodes i podíem capgirar el resultat va ser massa tard perquè ja s’estava acabant el partit.
Contra Noruega i contra França es va veure la millor versió de l’equip de Jordi Ribera?
Els dos partits van ser molt bons, perquè es tracta de dues seleccions que acostumen a estar entre les quatre millors del món i no és fàcil guanyar-les, i a més amb l’autoritat amb què ho vam fer, amb cinc i sis gols de diferència. Van ser dos partits molt complets. La porteria va estar molt bé, vam ser sòlids en defensa i eficaços en atac, que és un aspecte que ens ha acompanyat durant tot el campionat.
Avui ja s’incorpora als entrenaments del PSG i dissabte ja juguen contra el Pick Szeged. A partir d’ara, el calendari serà com una voràgine.
Aquest mes de febrer intentaran ajustar el calendari i recuperar tots els partits ajornats per tal que en la fase de la temporada més decisiva siguin més espaiats. Sortim d’aquest mundial jugant un partit cada dos dies per passar al club i fer-ne també dos o tres per setmana. No tindrem gaire temps per descansar, però al final és el que toca en aquesta temporada tant excepcional i ens tocarà fer aquest esforç.
Quin balanç en fa, d’aquests primers mesos al costat de Mikkel Hansen i companyia?
Esportivament ha estat més difícil del que pensava perquè a l’inici de la Champions vam perdre tres partits en quatre jornades. No m’esperava arribar i tenir ja aquesta crisi de resultats. També es va lesionar en Nikola Karabatic. Des que va arribar Luc Steins va millorar molt el joc de l’equip i si ens respecten les lesions soc molt optimista amb vista a la segona volta.
Creu que es podrien trobar els mateixos protagonistes en la final a quatre de la Champions del 2021, que al desembre passat?
Espero que nosalres hi siguem. Tots quatre sempre estan entre els candidats per guanyar la Champions i no m’estranyaria que sinó tots quatre, segur que n’hi ha més un. Esperem ser-hi perquè és el repte més important que tenim.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: