Separats per Catalunya

Rate this post

El president Torra volia recuperar força davant dels sectors independentistes que el van esbroncar, per a sorpresa seva i desconcert, en l’aniversari de l’1-O i ha acabat donant-se un ultimàtum a si mateix.

JxCat volia posar en un compromís els seus socis d’ERC i subratllar la seva suposada submissió al jutge Llanera i a l’Estat, contra l’èpica resistència a acceptar la suspensió dels seus diputats, encara que fos amb una solució digna i intel·ligent. Però han acabat destapant una maniobra matussera que té un únic objectiu i propòsit: desgastar i, si és possible, eliminar un hipotètic competidor electoral amb possibilitats en unes catalanes, el president del Parlament, Roger Torrent.

Sense gastar un sol gram d’energia i sense cap mena d’esforç la dreta espanyola ha vist com es desgastava el nacionalisme català, mentre els radicals els donaven amb entusiasme les imatges que necessitaven i que estaven buscant desesperadament, per contraprogramar les seqüències de les càrregues policials de l’1-O. Aquests són els resultats d’una setmana que llança una conclusió òbvia: Junts per Catalunya ha aconseguit traslladar els seus problemes interns al conjunt de l’independentisme. Els dilemes i lluites internes entre Puigdemont i el que queda del PDeCAT ara se socialitzen com un problema col·lectiu per al nacionalisme català.

Exigir un referèndum pactat per congraciar-te amb els qui t’increpen perquè no declares la república promesa és com donar sorra a qui surt del desert: només li val que li donis aigua

És humà que el president Torra cometés la imprudència i la temeritat d’instar Pedro Sánchez a oferir un referèndum pactat, vinculant i internacionalment reconegut, com a consol després del tràngol dels crits contra la seva persona. Però això només humanitza l’error, no l’arregla. Exigir un referèndum pactat per congraciar-te amb els qui t’increpen perquè no declares la república promesa és com donar sorra a qui surt del desert: només li val que li donis aigua. A ERC l’obligues a aguantar una altra vegada per sentit de país i al teu interlocutor el poses davant d’un camí sense sortida. Només li ve bé a la dreta espanyola.

Les maniobres orquestrades en la foscor de JxCat ni tan sols no tenen l’excusa de l’error humà. Es tracta d’una jugada que només té com a propòsit eliminar un competidor pel lideratge dels teus i que, de matusser, pot acabar aconseguint l’efecte contrari i reforçar la imatge del president del Parlament. No només no ajuda la causa independentista sinó que li dona fet el discurs a Inés Arrimadas i Pablo Casado i, pel mateix preu, descobreix que vas de catxa quan fingeixes d’estar disposat a assumir el cost de forçar un avançament electoral, a Catalunya o a Espanya. L’única bona notícia per a l’independentisme és que sempre els quedarà Inés Arrimadas, sempre disposada a arreglar-los el dia fent alguna ximpleria ridícula, com aquesta bandera-crossa per torejar en el ple del Parlament.

Anar a la font
Antón Losada

Powered by WPeMatico

Translate »