“Se les ha ido la mano, se les ha quedado”

Els periodistes Antonio Rubio i Manuel Cerdán van publicar diverses peces al diari El Mundo sobre què estava passant a la caserna de la Guàrdia Civil d’Intxaurrondo de Donostia durant els anys 80 i principis dels 90 del segle passat. Un dels casos que van destapar va ser el de Mikel Zabalza, que hi va morir mentre era interrogat amb la tortura coneguda com “la banyera”. Amb tot el que van saber, l’any 1995 van publicar el llibre “El origen del GAL”, un títol amb el que no cal explicar gaire més de què va.

Ara el diari Público ha publicat la gravació d’una conversa de l’època entre l’excap d’operacions del CESID i excoronel de la Guàrdia Civil Juan Alberto Perote i el capità Pedro Gómez Nieto on s’explica i es reconeix l’assassinat de Mikel Zabalza. Gómez Nieto hi diu: “Un juicio así rápido de valores, es que se les ha ido la mano. Que se les ha quedado en el interrogatorio. Posiblemente fue una parada cardíaca como consecuencia de la bolsa en la cabeza”. Posteriorment explica com un altre detingut va estar a punt de morir mentre el torturaven amb el mateix sistema ell mateix i “el capitán Pindado” i relata amb total naturalitat els avantatges d’aquesta tortura i com cal fer-la perquè sigui més efectiva: “Llega un momento que lo que está respirando es su monóxido de carbono, entonces se está ahogando. Los esfínteres se le abren, el tío se ahoga y encima nos está mirando, porque el quid del tema ese no es que él no vea nada (…) la capucha debe de ser transparente para que él vea la vida y la sensación esa de muerte que está cogiendo”.

La versió oficial és que Zabalza va morir ofegat al riu Bidasoa mentre fugia de la Guàrdia Civil. I per justificar-ho es van falsificar les proves. En aquest enllaç hi té un resum del cas i els àudios que li he transcrit.  

La gravació de la conversa que ara hem pogut sentir va aparèixer durant un registre a la cel·la on Perote hi complia una pena per apropiació d’informació secreta i escoltes telefòniques il·legals. I ara vostè em preguntarà: “I això ho tenia un senyor a la seva cel·la? I per què la guardava precisament allà? I, com carai hi va arribar?”. Bé, sàpiga que un servidor es pregunta el mateix. Com també es pregunta per què el jutjat que va investigar el cas la va rebutjar com a prova quan en el seu moment Rubio i Cerdán la hi van aportar.

El cas és que Miguel Ángel Llamas i Amaia Merino ara han aconseguit recuperar la gravació mentre preparaven el documental “Non dago Mikel? (On és Mikel?) que s’estrena divendres i on hi expliquen el cas. Trenta-cinc anys després tenim les proves d’una veritat que sospitàvem, però no ha passat res. Vostè ha vist grans titulars? Vostè ha sentit algun debat? Tenim les proves que l’Estat va assassinar un ciutadà, i? Ni llavors va passar res ni ara ha passat res. Mai es va jutjar ningú, mai es jutjarà ningú i ni tan sols es condemnaran els fets ni s’oferirà cap explicació.

Amb Zabalza, un conductor d’autobús de Donostia, van ser detinguts diversos familiars i la seva parella, Idoa Aierbe. Ella era a l’habitació del costat mentre torturaven i assassinaven a Mikel. Posteriorment també van torturar-la. La Idoia va morir el passat dia 2, vint dies abans que tothom que vulgui pugui sentir la gravació on dos servidors públics comenten com qui comenta que ha anat a fer el menú al bar de la cantonada que estaven torturant algú i va el paio i es mor. Vint dies abans de confirmar que la democràcia és allò que permet que tu puguis sentir tranquil·lament la cinta i que no passi res. Absolutament res.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: