Sant Esteve de les Roures, l’alternativa indepe a Tabàrnia

Rate this post

“Això se’n va de mare”, deia aquest dimecres un tuitaire, tot parlant del desenvolupament exponencial del municipi de Sant Esteve de les Roures. En menys de deu dies, ha passat de la inexistència a disposar d’ajuntament constituït (@st_esteveroures), dues universitats (@unisedr i @univ_st_esteve), agrupació sardanista (@AgSard_StEsteve) i dues colles castelleres (@collajoveSER i @cstesteveroures), accelerador de partícules atòmiques (@CERNsedr, filial del CERN suís), biblioteca (@bibliosedr), bisbat (@SedeEpiscSSteph), centre islàmic (@islamic_de), diaris (@laveudesesteve) teles (@RouresTV i @RTV_StStvRoures) i ràdio (@RadioRoures), que emet pel dial 155, cervesa artesana (@StEsteveCervesa), restaurant turc (@KebabRoures), Starbucks (@StarbucksRoures), cases de barrets (@ElEden13@casabarretstdr o @PuticlubSER), agència espacial (@aese_roures), aeroport (@aeroportroures), bombers (@bmbrs_SntStvRrs)…

I així tot fins a més de 220. No s’acaba mai. Fins i tot s’ha popularitzat SEDR con a acrònim del poble a les xarxes i se n’ha fet entrada a la Viquipèdia.

SEDR és un poble inventat per la fantasia dels redactors de l’informe o informes de la Guàrdia Civil sobre el referèndum de l’1-O on es detallen les “violències” contra cossos policials espanyols a Catalunya. Segons la versió que manega El Mundo, sumen 305 “agressions”. Segons la d’El País, els “actes d’intimidació, assetjament, amenaces i bloquejos de vies”, van ser 404, com el missatge d’error de les pàgines d’internet.

La partida de naixement del poble és aquest fragment de l’informe que cita El Mundo: “Alguns dels episodis més agressius van tenir lloc a Sant Esteve de les Roures, on [cita l’informe] ‘un dels manifestants que ja havia agredit altres agents va aprofitar la caiguda d’un, que va quedar totalment indefens, per clavar-li una brutal puntada a la part posterior de el cap’. En aquest mateix lloc, el conductor d’una motocicleta va intentar atropellar un policia i robar-li l’arma reglamentària. Però és que ‘un home desconegut va aprofitar el buit entre dos contenidors per a impulsar-se i impactar amb un cop de peu al cap d’un agent de la guàrdia civil’”.

Tot això en un poble inexistent.

La peça, que fa un mes que es va publicar, encara no s’ha corregit. La signen dos reporters “d’investigació” d’El Mundo, un dels quals ja va republicar al mateix diari un altre informe policial fabricat, on s’acusava falsament l’exalcalde Xavier Trias de tenir un compte a Suïssa.

Torna la ironia indepe

Sant Esteve de les Roures també es pot veure com un indicador de la temperatura social —com en “xarxa social”— del sobiranisme català, que des de l’1-O ve més aviat de mal humor, de mala lluna, si més no en xarxes socials. El contrast és molt intens amb la ironia i la barrila generalitzats de la tropa indepe abans del referèndum, on tot es batejava amb aigua d’olives.

En aquell ambient murri era difícil que una altra moguda virtual com Tabàrnia —diguem-ne, la resposta unionista— arribés a reeixir com ho ha fet, també amb humor, un pèl més agressiu, un xic més brut. Fins fa unes setmanes, Tabàrnia era un èxit. Ara sembla un món més apagat.

L’explosió del “municipi digital” de Sant Esteve sembla un tombant, un senyal de distensió i retorn a la gatzara entre la parròquia independentista. Potser la causa n’és la justícia alemanya i l’embolic judicial a Madrid, que l’han reanimada.

Potser no, i tot plegat és embolicar la troca.

Roc Fernández, exresponsable de continguts digitals de la Generalitat, i un operador molt especialitzat en xarxes socials, pensa que “és normal que després de l’1-O la gent indepe canviï el to, perquè el que ha passat és molt bèstia. Hi ha una mena de tristesa en el món indepe a les xarxes”. El fenomen SEDR potser és senyal d’una certa revifada, diu. “En lloc de criticar-los directament —que et pot passar qualsevol cosa— Sant Esteve permet tornar a la ironia que era la marca de la casa”, afegeix.

Una broma sofisticada

Sant Esteve és alguna cosa més sofisticada que altres casos. Un de ben cridaner és el (fals) homenatge a tres presos d’ETA al municipi d’Arralde, anunciat a askatu.org (askatu = lliures). Arralde era el poble-escenari de la sèrie Goenkale d’Euskal Telebista i tot plegat part d’un episodi. Però l’associació Dignidad y Justicia ho va denunciar a l’Audiència Nacional com si fos de debò. El jutge (Baltasar Garzón) va avisar la policia… Els agents, que sabien què, no es van veure amb cor d’avergonyir al jutge i li va dir que tranquil, que l’acte “no tenia contingut delictiu”. L’ABC, però, se’n va fer ressò.

Un altre cas té a veure amb aquesta informació del digital groc El Confidencial Digital. Un home identificat com a “no-nacionalista” i resident al Pallars, els havia alertat que l’associació cultural “Lo Vent De Port” preparava, en connivència amb ERC, un referèndum per canviar el nom del municipi de Gerri de Sal pel de Gerri Adams de la Sal, en homenatge a Gerry Adams, l’històric líder del Sinn Féin irlandès. Naturalment, era un acudit. Però ells no ho van ni comprovar.

Sant Esteve penava sense pena ni glòria fins que la mateixa Guàrdia Civil, la real (perquè també n’hi ha del poble), va interpel·lar a Twitter l’ajuntament fictici… creat per un error del mateix cos policial. Demanava explicacions per una piulada crítica. Al final d’un diàleg que es va tensant, Sant Esteve explica que es tracta d’un compte de broma, que el poble no existeix. Els policies deixen de contestar i desapareixen de la conversa. Però era un momentàs i va saltar a les notícies.

Alternativa a Tabàrnia

“És tan enginyós que em costa creure que no hi ha una campanya organitzada al darrere”, diu Albert Cuesta, veterà periodista especialitzat en tecnologia, que aquest dimecres ha publicat aquesta llista dels comptes de Twitter relacionats amb SEDR. Al matí “n’havia registrat uns vint”, diu. “A primera hora de tarda en tenia cent i ho he deixat estar”.

A la nit ja eren més de 220, un d’ells el Registre de Sant Esteve, que du una mena de control i endreç dels comptes.

“La majoria dels que he vist són molt bons, sense desmerèixer la inventiva de la gent”, diu Cuesta. Per això em sembla que aquí al darrere hi ha un guió, a més de gent que s’hi ha afegit amb les seves idees i d’altres que han canviat el seu perfil per fer-lo de Sant Esteve”. El seu veredicte, d’entrada, és que, com Tabàrnia, “tot això no sembla espontani”.

No es pot negar la imaginació dels que hi participen. Alguns cops no són fàcils, com aquest:

T’has de recordar d’aquella informació del canal de tv La Sexta on es deia que havien aparegut llaços grocs a les platges de Girona i Lleida. D’aquí l’al·lusió i que els cargols de la foto són de mar.

Altres són més grollers:

Agermanats amb Itàlia

Cuesta està un pèl desconcertat. “Mira, Vox [el partit polític ultra] de Sant Esteve em té bloquejat. I ara mateix no sé si és que fa el paper i bloqueja tothom, o és un perfil que ja existia i em tenia bloquejat d’abans i, per tant, continuo bloquejat. M’ho he de mirar”, diu rient.

Una de les últimes és que Sant Esteve també té un “govern legítim” (@SantGovern), una Fundación F. Franco San Esteban de los Robles (@FundacionFFSTR) i s’ha agermanat amb el municipi italià de Santo Stefano delle Querce‏, que vol dir… Sant Esteve de les Roures.

Quan s’escriu això, més de 11.400 persones segueixen el compte de Twitter de l’ajuntament. Se’n fan ressò tuitaires amb molta potència de foc, com l’escriptor Quim Monzó (324.000 seguidors).

“Comença a ser una mica estressant. Intento seguir tots [els comptes de Twitter del poble], però no dono a l’abast. Surten més ràpid que els rovellons en temporada. En comptes d’anar a caçar bolets anirem a caçar perfils de St. Esteve de les Roures, aviat”, diu Carmina Altesa, una fan de la cosa.

Tal vegada la situació geogràfica de Sant Esteve contribueixi a la conya, encara que tampoc se sap quina és. Alguns indicis fan sospitar que sigui a la costa. Altres persones l’han situat a la comarca del Tumultuós.

Anar a la font
Antoni Maria Piqué

Powered by WPeMatico

Translate »