Sang i mort sense glòria a l’arena de Palma

El tercer toro dura més de 25 minuts. Ha caigut d’una sola estocada que li ha enfonsat l’espasa fins al mànec. El rematen amb un ganivet, estès a terra, mentre vomita sang, mou les potes del darrere espasmòdicament i el públic, ja sense mirar-lo, s’alça per cridar “fora” i “fill de puta” al president de la plaça de toros de Palma que, assegut a la seva tribuna dalt d’una de les quatre torres, no l’ha indultat. Amb els dos primers bous el públic no ha tingut cap remordiment, a l’inrevés, ben aviat s’han sentit veus que en reclamaven el final i no han durat ni un quart d’hora. Però aquest darrer ha fet tot el que se n’esperava: envestir amb força el capot del torero, deixar-se enganyar pels colors vius i no rendir-se en cap moment encara que estigués clarament cansat, li penjàs la llengua i tingués el pelatge del llom xop de sang.

El torero ha jugat amb l’animal com ha volgut: se l’ha rifat estant agenollat, li ha fet fer voltes com una baldufa, sense aturar, i fins i tot li ha exhibit el cul, i el paquet, davant del capot, sense cap defensa, tan sols per demostrar que podia fer-ho. Mentre mor, un turista alemany d’una quarantena d’anys expira el fum d’un puro i el seu company grava l’escena amb el mòbil. Tots dos duen els cabells castanys, un poc llargs, pentinats de la mateixa manera: engominats cap enrere. El torero deixa la plaça amb dues orelles del bou que regalimen mentre les ensenya. Són un trofeu. El públic aplaudeix i encara sona algun insult al president. Els alemanys es fan una selfie, somrient.

Tot i els insults al president, i alguna discussió entre membres del públic que diuen que han comprat la mateixa entrada, l’ambient és alegre. És divendres, la gent vol festa, i feia dos anys que la sang no tacava l’arena. Ningú no s’escandalitza per la mort, que es veu de lluny -ni els turistes, que no en falten. S’indignen de veritat quan un animalista salta a l’arena després de l’estocada al primer brau, sense camiseta, amb el crit “ Corridas never again ” (mai més) escrit al tors amb tinta negra. Entre el públic no hi falten algunes personalitats que havien estat habituals dels toros, quan se’n feien més, com el dirigent de Vox a les Balears, Jorge Campos; l’expresidenta del Consell de Mallorca pel PP Maria Salom i el tertulià i director del portal OK Diario, Eduardo Inda.

El mecanisme és senzill: surt un toro i uns vuit homes es dediquen a marejar-lo, a fer-lo enfadar, per deixar-lo a punt per al torero. Mitja dotzena, a peu i amb capes fúcsia, li claven petits arpons de colors que queden aferrats al llom i el xopen de sang. Dos homes més van damunt de cavalls que duen els ulls tapats, armats amb llances, i n’hi claven una al llom o al clatell, burxant l’animal que intenta tornar-s’hi. Els que van a cavall es diuen picadors, i això fan, picar l’animal, en el doble sentit de la paraula.

No és un combat igualitari entre l’home i l’animal, a la plaça de Palma no s’hi veu cap rastre de la glòria que prometia Ernest Hemingway a Mort a la tarda, i el coratge és fatxenderia. És un ritual d’assetjament, més o menys llarg, que gairebé sempre acaba amb la mort del bou. El cinquè toro arriba a fer rodolar el seu torero, i fins i tot ho posa difícil, alçant les banyes, quan l’intenten rematar, però també mor. Al tancament d’aquesta edició el xou continuava, sense esperança de victòria per als animals.

Durant els dos primers toros encara se senten els xiulets i els crits de les protestes que sonen a fora, i el públic demana música per tapar-los, però gairebé no en sona; no toca, l’espectacle no és prou bo. Una parella, que comenta la jugada amb decepció, va fent glopets de cervesa. Ella sembla la més avorrida, i és qui s’ha preocupat de dur dos coixins, perquè les grades de la plaça són de pedra i al cap d’una estona es fan dures. A la seva esquerra un home impacient amb una creu daurada damunt del pit pelut que deixa veure la camisa entreoberta va dient en mallorquí: “Va, mata’l ja, mata’l”. De tant en tant, algú del públic es recorda de la protesta que hi ha fora i crida “Libertad!” -sempre en castellà- i mitja plaça el secunda.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: