Sang fraternal

Rate this post

La sang està molt associada a les religions des de l’antiguitat. La sang és fonamental en el cristianisme i ha donat nom a congregacions, escoles, confraries… En  el catolicisme els cardenals llueixen el vermell precisament per recordar que estarien disposats a vessar sang si calgués per defensar el Papa. La sang ens uneix a tots. Dins del món de les religions, només els testimonis de Jehovà no n’accepten ni la donació ni la transfusió. Podem donar sang persones de diferents condicions i procedències. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha dedicat la carta dominical d’avui a parlar de donar sang, i em sembla meravellós per dos motius. Un, perquè és fantàstic quan els bisbes escriuen de temes terrenals que interessen a les persones de tota mena. Segon, perquè és important una veu autoritzada i positiva per part de les religions a favor de la donació de sang. L’arquebisbe de Tarragona parla de “gestes que mereixen la nostra atenció i aplaudiment” i considera donar sang com una altra mena de gesta, més “discreta”, però que és al nostre abast per salvar vides alienes.

El bisbe defineix les donacions de sang com una “mena de vasos comunicants de la solidaritat amb què es rescaten d’una mort inevitable persones malaltes o accidentades”. El 13 de maig de 1981, Joan Pau II va sobreviure gràcies a aquesta “beneïda pràctica”. Aquell dia, Ali Agca va disparar contra Joan Pau II. Era el dia de Fàtima. El Papa va perdre molta sang, va rebre transfusions a dojo i se’l va poder operar.

Donar sang és voluntari i gratuït, predica el bisbe. Destaca que “tots podem salvar vides” amb “gestos muts de solidaritat” i que es tracta d’una “exigència de caritat si estem en condicions físiques per fer-ho”. Finalment, mostra gratitud “als bancs de sang, als qui els gestionen i als milers de donants que acudeixen a la seva crida, molts d’ells anualment”.

Donar sang és un acte d’altruisme que podria interioritzar-se molt més en el si de les religions. Preocupar-se pels altres també implica donar, donar temps, donar recursos, donar sang. Un dels motius que té el bisbe per afirmar que els cristians han de ser donants és que “hem rebut la vida de franc i així mateix hem d’ajudar a donar vida als qui la necessiten”. “Tots podem salvar vides. No seran gestos heroics dels que surten al noticiaris. Pensem com ens sentiríem cada un de nosaltres si el dia que necessitéssim una transfusió no pogués realitzar-se per manca de sang”, diu el bisbe.

A Catalunya es pot donar sang a 16 hospitals i en 4.000 unitats mòbils. Es poden fer donacions en grup (família, amics, companys de feina). De fet, si es fa una proposta al banc de sang per anar-hi en grup organitzen una jornada especial. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos. Seria fabulós que, dins dels plans que estan fent tantes associacions i entitats per preparar el curs, incloguessin una donació de sang en grup.

No tothom ho pot fer, ni sempre. Si avui ens hem fet un tatuatge, caldrà esperar-se quatre mesos. També si s’ha viatjat a zones amb risc de malària o d’altres malalties que es poden transmetre amb una transfusió. Jo soc donant, i tot i que no és una de les millors estones que passo cada quatre mesos, entenc que és un acte altruista que podem fer, i que també forma part d’aquella societat inclusiva, generosa i solidària que molts volem. Els membres de les religions que proclamen la importància de l’altruisme i lloen la donació haurien de ser els primers donants. Ja espero amb deler les fotos de molts líders religiosos donant sang ben aviat. Els enviaré aquest article ara mateix.

Anar a la font
Míriam Díez

Powered by WPeMatico

Translate »