Sànchez: “Ells voldrien el nostre silenci, el meu no el tindran”

Rate this post

L’expresident de l’ANC i president de grup de JxCat, Jordi Sànchez, explica en declaracions a El Nacional quan està a punt de completar la primera setmana en vaga de fam a Lledoners com està vivint aquesta protesta a la presó. Considera que aquesta denunciar contra l’estratègia amb què el Tribunal Constitucional pretén bloquejar-los l’accés a la justícia europea ja ha aconseguit una primera victòria quan el TC va haver de sortir a justificar-se en començar la vaga. Així mateix, en les seves declaracions, Sànchez aborda l’escenari polític català, la crida al consens entre les forces independentistes i les eleccions municipals.

Com està? Fa més d’un any que està a la presó. I, ara, en vaga de fam…
Físicament i mentalment segueixo bé. El meu propòsit és viure l’empresonament amb la màxima dignitat i fortalesa per encarar el judici. Aquest moment serà el més important per desemmascarar davant el món la gran farsa d’aquest judici, totes les mentides i, sobretot, per mirar de cara a l’Estat espanyol i denunciar les seves arbitrarietats, els seus dèficits democràtics i exigir-li responsabilitats. No el desaprofitaré. La vaga de fam m’afeblirà físicament d’aquí uns dies, però no mentalment. I em reforçarà de cara al judici.

presos politics lledoners Òmnium Cultural

Avui completa la primera setmana en vaga de fam, s’hi veu amb cor de continuar?
Sí. Em trobo una mica més dèbil però amb una gran energia. Aquesta vaga de fam és una decisió molt meditada, gens improvisada i, per tant, mentalment estic preparat per encarar-la.

Quina activitat diària manté, ha hagut de reduir la seva activitat?
Des del primer dia he deixat d’anar al poliesportiu. I a partir d’avui he reduït també l’activitat de contactes amb els advocats i els càrrecs institucionals que ens visitaven. Soc conscient que he de reservar el màxim d’energies.

Encara ha d’anar al menjador amb els presos?
No, és una entrada voluntària.

La primera victòria de la vaga de fam és el comunicat del Constitucional justificant-se

Amb aquesta protesta, denuncia que el Tribunal Constitucional bloqueja els seus recursos. Creu que donarà resultat aquesta estratègia? 
La vaga de fam la fem per denunciar el comportament d’aquest Tribunal quan ens obstaculitza l’accés a Europa. I li diria que la primera victòria de la vaga de fam és el comunicat del Constitucional redactat en un diumenge i divulgat quan tot just feia 48 hores de l’inici de la vaga de fam. En la seva nota es justifiquen i donen explicacions dient que ja havien decidit iniciar el debat sobre els nostres recursos. Ja és casualitat. Un any en silenci sense fer res i quan comença la vaga de fam tot s’activa. Qui té tanta necessitat de justificar-se és perquè sap que està en fals. L’objectiu de la vaga de fam és la denúncia i crec que està anant molt bé. 

La vaga de fam ens és útil a tots però no és necessari que tots la fem. De fet amb una única persona ja hagués estat suficient

S’hi ha sumat Josep Rull i Quim Forn, en què canvia això la situació? Creu que seria millor que s’hi afegissin també la resta de presos?
Iniciar una vaga de fam és una decisió exclusivament personal. Tots set fem pinya i també he rebut el suport de la Dolors Bassa i la Carme Forcadell. La denúncia és col·lectiva i la vaga de fam ens és útil a tots però no és necessari que tots la fem. De fet amb una única persona ja hagués estat suficient.

Resistirem amb la vaga de fam fins on el cos i el cap aguantin

Té més definit fins on portarà aquesta protesta?
La decisió està presa des d’abans de començar: fins on el cos i el cap aguantin. La denúncia – que és l’objectiu de la vaga de fam – ja ha fet forat però continuarem perquè són moltes les coses a remoure en el cap i la mentalitat dels magistrats del Constitucional i davant l’opinió internacional.

Quants dies la mantindrà?
No tinc un calendari en el cap, no hi ha data de finalització. Això és propi d’un dejuni, no de la vaga de fam. I cadascú dels qui la fem compartim aquest mateix raonament.

A la presó no es pot fer política. La política només es pot fer en llibertat

Es diu que els presos estan molt actius políticament. Es pot fer política des de la presó?
No. A la presó no es pot fer política. La política només es pot fer en llibertat. No hem de confondre mantenir la dignitat, fer que la veu no es perdi i mantenir contactes amb dirigents polítics, amb la idea de fer política. La política exigeix una capacitat de diàleg i moviment 24 hores sobre 24 que no és compatible amb la presó.

A vostè se’l situa com un dels responsables de la Crida. Com se’n surt?
Acompanyo el procés de constitució de la Crida. Parlo amb bastanta gent (sovint per correspondència) i aporto les meves opinions.

La Crida serà un moviment polític de nova generació

Quin paper ha de tenir la Crida?
La Crida serà un moviment polític de nova generació. Nascut amb tota l’experiència posterior a l’1 d’octubre i amb una voluntat: aglutinar el màxim de persones i sensibilitats democràtiques per garantir la culminació efectiva del mandat de l’1 d’octubre.

Carles Puigdemont va explicar que havia de ser una plataforma unitària de l’independentisme fins aconseguir l’objectiu de la independència, però amb les eleccions municipals ja s’està demostrant com n’és de difícil…
Si no fos difícil avui ja estaríem més a prop de ser un estat independent en forma de República. Els partits, antics, segueixen mirant-se el mèlic. Algun dia canviarà.

No tiro la tovallola [candidatura de consens a Barcelona]. Estic esperançat que el sentit comú guanyi l’egoisme de part

Hi veu encara alguna possibilitat d’una llista de consens de l’independentisme a Barcelona?
I tant. No tiro la tovallola en el sentit que estic esperançat que el sentit comú guanyi l’egoisme de part. Alguns hauran d’explicar molt quin és el sentit de renunciar a tenir l’alcaldia de Barcelona per assumir un gran risc de perdre-la. Si el sobiranisme va unit ningú dubta que serà de llarg l’opció més votada. I no hi haurà alternativa possible (la senyora Colau i el senyor Valls no sumaran junts)

Quina necessitat tenim de regalar Barcelona. Si Maragall vol ser alcalde sap que la llista conjunta del sobiranisme és la seva única certesa

ERC ha deixat clar que anirà en solitari amb Ernest Maragall com a candidat…
Quina necessitat tenim de regalar Barcelona. Si Ernest Maragall vol ser alcalde sap que la llista conjunta del sobiranisme – el mateix que governa a la Generalitat – és la seva única certesa. Tota la resta és incertesa pel sobiranisme. I si es perd Barcelona, un desastre.

Des del PDeCAT, David Bonvehí es va mostrar molt reticent a un encaix amb la Crida si era un partit. I, de fet, fa setmanes que negocien i encara no s’ha aconseguit concretar aquest encaix…
La Crida serà un moviment polític d’acord amb la llei d’associacions i una gran plataforma que aglutina ja a desenes de milers de persones de sensibilitats diverses, des del PDeCat a ERC. En tot cas el fet de ser partit respondrà a una necessitat instrumental per encarar reptes puntuals electorals per facilitar el treball institucional. I per això ja es trobarà la solució jurídica adequada.

Quin és el problema?
Jo no parlaria de problemes amb el PDeCat. El que cal és respectar els seus temps i debats, per exemple de com encaixen en els seus estatuts el mandat que l’Assemblea del PDeCat del passat juliol perquè els militants d’aquest partit que ho desitgin s’incorporin a la Crida i sobretot que l’actual direcció trobi resposta a les preguntes i qüestions que ens formulen.

Vostè negocia amb la comissió delegada del PDeCAT? ¿Veu possible un no acord?
Que jo sàpiga, i alguna cosa sé, no s’ha entrat encara a negociar res. Jo amb en David Bonvehí m’he vist un parell d’ocasions i crec que el president Puigdemont en una ocasió en el darrers dos mesos. No hi veig cap qüestió insalvable.

Qui hauria de ser a parer seu el candidat de Barcelona? Es parla d’un tàndem Forn/Artadi…
Tant Forn com Artadi són noms guanyadors. Però no vull ara especular amb noms. A mi m’agradaria, però, dues coses: un equip (no només un nom) potent que encapçalés aquesta opció i que finalment aquest equip s’integrés en una llista unitària del sobiranisme. Només així guanyarem l’alcaldia de Barcelona.

Dolors Bassa explica en una recent entrevista que s’enfila per les parets quan veu que hi ha  divisions entre els partits independentistes… Què en pensa vostè quan ho veu des de Lledoners?
Faig com la Dolors i a més arribo a tocar el sostre…

L’ha decebut aquesta dificultat per trobar el consens?
Sí. Si digués el contrari enganyaria.

La unitat va ser la clau de l’èxit de l’1-O. Per què es va malbaratar el capital dies després de l’1 d’octubre i sobretot el 21 D?

L’ha sorprès?
Després de l’1 d’octubre sí, m’ha sorprès. No ho entenc. Una de les lliçons que ens queda de l’1 d’octubre és que la unitat va ser la clau de l’èxit. Sense Junts pel Sí mai hi hagués hagut l’1 d’octubre. Sé del que parlo i no en tinc cap dubte. Per què es va malbaratar el capital dies després de l’1 d’octubre i sobretot el 21 D?

Seria Jordi Sànchez un possible candidat a Barcelona? A les europees?
No. Jo no pretenc ser candidat a res.

El procés segueix viu i amb molta potència per condicionar també la política a Espanya. Si la ciutadania es manté, culminarà com sempre ho hem imaginat. Votant i guanyant

La contundent resposta de l’Estat contra l’independentisme ha anat a escapçar els líders dels partits i les entitats, creu que això ha aconseguit paralitzar el procés?
Ens ha trasbalsat. I és lògic. El més important és que tots aquells que porten anys donant per mort i enterrat el procés saben que segueix viu. Desconcertat, però viu i amb molta potència per condicionar també tota la vida política a Espanya. Si la ciutadania es manté, el procés culminarà com sempre ho hem imaginat. Votant i guanyant un estat en forma de República.

Com veu el Govern de Quim Torra? Les reivindicacions socials s’han desbordat al carrer. Tem que la tensió per aquest tema acabi dificultant encara més avançar en les reivindicacions de l’independentisme?
Comprenc perfectament les demandes socials i comparteixo la seva demanda. Ells van patir els ajustos pressupostaris i tenen el dret a recuperar allò que se’ls hi va prometre. Crec que el govern ha de fer dues coses urgents: un major esforç pressupostari – i sé que ho faran – però també ha d’ explicar més alt i més clar i tantes vegades com faci falta que si no podem pagar pagues extres és per les limitacions que ens imposa el Govern Central. No només no crec que aquestes demandes dificultin el procés independentista sinó que crec que si sabem explicar-ho millor el reforçaran. No paguem perquè patim un infrafinançament i un control injust sobre la nostra capacitat de despesa. Entre d’altres motius per això volem la independència.

Pedro Sánchez ha de vigilar que no se li passi l’arròs. Continuo esperant que les paraules es tradueixin en fets o propostes

I Pedro Sánchez? Què en pensa del Govern de Pedro Sánchez?
Continuo esperant que les bones paraules es tradueixin en fets o com a mínim en propostes. Sánchez ha de vigilar que no se li passi l’arròs.

Què n’espera?
Que lideri tota una part de la societat espanyola que estic convençut vol una solució democràtica al debat que arriba de Catalunya. Que actuï amb visió d’Estat i resolgui la crisi territorial que avui determina la vida política a Espanya. Si no ho fa, la crisi continuarà i la sortida serà molt més traumàtica per a tots.

Hi ha algú que honestament, en la seva intimitat, cregui que Marchena és imparcial? 

Veu alguna possibilitat de tenir un judici just?
A 6 de desembre, que és quan responc aquesta entrevista, no. Hi ha algú que honestament, en la seva intimitat, cregui que Marchena és imparcial? Crec que ningú. Ja està tot dit.

Els partits segueixen mirant-se el melic. Algun dia canviarà

No tem que les seves denúncies perjudiquin encara més la seva situació? De fet, la fiscalia parla de rebel·lió i sedició tot i els dubtes que s’han expressat des de nombroses instàncies…
El peix ja està venut. Ells voldrien el nostre silenci. El meu no el tindran. Seguiré clamant contra totes les irregularitats, tant del Suprem com del Constitucional. No entraré a la sala de vistes del Suprem amb el cap cot. Són ells els qui tard o d’hora s’hauran de defensar davant Europa. 

Malgrat estar en vaga de fam des de fa 6 dies, m’hi jugaria un sopar que no ens condemnaran a 17 anys. No són imbècils

Assegura que no té por. No té por d’una condemna com la dels 17 anys que demana la fiscalia?
Malgrat estar en vaga de fam des de fa 6 dies, m’hi jugaria un sopar que no ens condemnaran a 17 anys. No són imbècils. Ens acusen de rebel·lió per mantenir-nos ara en presó i humiliar-nos en el judici amb el trasllat diari de la presó al Suprem. Les condemnes seran del tot injustes, hi haurà condemnes i caldrà mostrar la indignació. Però, com deia, que siguin injustos no vol dir que siguin imbècils. No necessiten una condemna per rebel·lió per mostrar el seu poder, i de cara a Europa ja han après la lliçó.

De fet, diferents entitats, com l’organització mundial contra la tortura ha reclamat el seu alliberament i el de Jordi Cuixart, però no ha donat resultat. Serveixen d’alguna cosa totes aquestes condemnes internacionals?
Absolutament. La nostra causa judicial és política. I ja se sap que en els judicis polítics hi ha poca justícia. Per tant les veus internacionals que es deixen sentir per denunciar la injustícia són imprescindibles. I en són moltes, vull també recordar Amnistia Internacional, i en el meu cas el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides.

Quina ha de ser la resposta a Catalunya si hi ha una sentència condemnatòria?
Crec que ara ens hem de centrar en el prejudici i en el judici. Falten mesos per la sentència. Ja tindrem temps de parlar-ne. Ara hem de guanyar el judici. I estic segur que políticament el guanyarem.

S’hauria de convocar eleccions?
Soc partidari que el govern governi sense descans fins al final de la legislatura.

No en tinc cap dubte. I l’estat espanyol tampoc. El regne d’Espanya serà condemnat a Europa

Els presos han deixat clar que no volen demanar un indult en cas que siguin condemnats. Confien que Europa els donarà la raó?
No en tinc cap dubte. I l’estat espanyol tampoc. El regne d’Espanya serà condemnat a Europa. Per això el Constitucional bloqueja el nostre accés als tribunals europeus.

Es pot arribar a acostumar una persona a viure a la presó?
He conegut a persones que fa més de 20 anys que estan a la presó sense haver trepitjat el carrer. Per respecte a ells no puc respondre aquesta pregunta.

El deute que he contret amb tanta gent que s’ha bolcat amb nosaltres, que ha patit, que ara pateix amb la vaga de fam, és immens

Tem que la gent de fora els oblidi?
Hores d’ara estic segur que això no passarà. El deute que he contret amb tanta gent que s’ha bolcat amb nosaltres, que ha patit, que ara pateix amb la vaga de fam, és immens. Mai podré tornar ni una petita part de tot l’amor que jo i la meva família hem rebut. Aquesta és la força del procés, la màgia de la “revolució dels somriures” i serà la clau de la nostra victòria democràtica.

Anar a la font
Marta Lasalas

Powered by WPeMatico

Translate »