Sahrauís

No he estat mai al Sàhara Occidental ni als campaments on els saharauis van haver dhabitar després de locupació del seu país pels marroquins. Però molts dels amics que han anat em parlen duna precarietat de dècades installada com un càstig bíblic en un territori aspre i amarg, una terra de ningú que ha vist créixer generacions sense esperança, amb ajuts internacionals que shan esvaït en la gairebé generalitzada desídia de governs i organitzacions, i amb collaboracions altruistes de voluntaris que tant miraven de portar-hi menjar com educació, dacollir nens en colònies destiu o densenyar al poble saharaui la seva pròpia història, des de les pintures rupestres fins a la invasió i el desterrament.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: