‘Robots’: la ciència que ens ajuda, però que fa por, al CosmoCaixa

Rate this post

El debat sobre els robots està de màxima actualitat. La ciència avança a gran velocitat i gràcies a la informàtica la interrelació entre persones i robots canvia dia a dia. “Els robots impregnen la nostra vida més que mai, i encara seran de més actualitat en el futur”, explica Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació la Caixa. Els robots ens ofereixen ajudes essencials en el món laboral, per exemple, evitant riscos dels treballadors; a més a més, està millorant notablement la vida d’alguns malalts, als que s’està dotant de més autonomia. Però els robots fan por: ja en feien quan va començar la segona revolució industrial, perquè es temia el seu impacte en el mercat laboral, i en continuen fent ara, perquè la seva espectacular millora comença a generar dubtes ètics. “Si Kant es preguntava què és l’home, potser la pregunta dels nostres temps hauria de ser què és el robot”, reflexiona Lluís Noguera, director del CosmoCaixa… Per oferir eines per a aquest debat, l’Obra Social la Caixa, amb el Museu Federal de Seguretat i Salut DASA (Dortmund, Alemanya) i amb el Parc de les Ciències de Granada, ha organitzat l’exposició Robots. Els humans i les màquinesque es podrà veure des d’aquest divendres fins al 31 de gener al CosmoCaixa Barcelona.

exposicio robots obra social la caixa

La serventa. Reproducció d’un autòmat bizantí que servia el vi als convidats.

De la fascinació a la por

El primer apartat de l’exposició es centra en les màquines, des dels seus inicis, i presenta exemplars de màquines que demostren un gran enginy. Des de l’eolípila, la primera màquina de vapor, inventada per un grec al segle I (i que mai no va ser utilitzada), fins a la impremta, una màquina que va permetre difondre el coneixement per tot el món (a l’extrem contrari s’exposa una metralladora, la màquina que va arribar a banalitzar la mort). En l’espai següent es mostren autòmats, robots que imitaven persones, algunes amb sorprenent perfecció, però amb intenció només lúdica. El tercer espai ens mostra la por a la màquina que va generar la revolució industrial (de fet, la paraula “robot” va aparèixer per primera vegada en una obra teatral de Karel Čapek, amb connotacions clarament negatives. Ara bé, en aquest àmbit també es recull la fascinació que van despertar els robots després de la Segona Guerra Mundial, quan es tenia una visió molt optimista del futur i es pensava que els robots farien més fàcil la vida dels humans. I de fet, alguns van fer-ho…

robots instal·lacio planta obra social caixa

Instal·lació que permet als visitants interactuar amb una planta.

Totes les possibilitats

Però, sens dubte, el plat fort de l’exposició és l’apartat on es mostren les possibilitats dels robots actuals, de tots tipus. S’hi poden veure robots amb finalitats sanitàries, per rehabilitar malalts; robots per disminuir els riscos dels treballadors, com desactivadors de bombes o extintors d’incendis; robots amb finalitats científiques, com els vehicles espacials o els submarins que arriben a profunditats abissals; robots per millorar la producció, com una munyidora mecànica o un robot industrial… Però també, en una esfera diferent, robots que serveixen per a portar millor la solitud, com l’Aibo, el gos robot japonès, una mascota robòtica destinada a pal·liar la manca de calor humà. Al CosmoCaixa, aquests mesos, s’hi poden veure robots que difícilment podríem veure en d’altres contextos.

robots cosmocaixa

La mare del corder

El tram final de l’exposició s’enfronta a dos temes espinosos que han obert un munt d’interrogants sobre el futur dels robots. Per una banda, es planteja el problema de la millora de l’ésser humà mitjançant aplicacions robòtiques integrades al seu cos, la fusió entre l’home i la màquina. Fins ara aquests dispositius només són utilitzats per persones amb discapacitats: n’hi ha de dissenyats per a gent amb daltonisme, per a gent que ha tingut ictus… Però no és gens descabellat pensar que d’aquí a pocs anys, quan s’hagin perfeccionat, hi hagi gent sana que voluntàriament vulgui aplicar-se millores tecnològiques per a ser més hàbils. Els cyborgs, d’aquí a poc temps, seran una realitat. És possible que en el futur es pugui comprar més força, més intel·ligència o més habilitats tal i com avui algú compra un cotxe o un televisor. I aquells que tinguin més capacitat econòmica seran millors que la resta. Això, òbviament, obre molts interrogants ètics. També els obre la possibilitat de la creació d’un robot que arribi a ser autoconscient i plenament autònom. Si bé la majoria de científics apunten que això no serà possible en els propers anys, i que alguns experts ho descarten completament, hi ha la possibilitat que en les properes dècades arribin a existir éssers amb moltes més capacitats que els humans, amb els que haurem d’establir unes relacions que sens dubtes seran molt complexes. L’avenç de la ciència, en aquests casos, va per davant del debat ètic.

la mostra permet fer un recorregut pel passat el present i el futur de la tecnologia robotica des d ambits tan diversos com

Els dos robots que guien els visitants.

Veure allò que rarament es pot veure

L’exposició Robots presenta algunes peces molt destacades: des d’una instal·lació adaptada al soldat del sostre dels cotxes, fins a un prototip de cor artificial, passant per una maqueta de la nau espacial que ha recorregut Mart durant anys. Però allò més impressionant és la interactivitat d’aquesta exposició: des del fet que dos robots humanoides, l’Ada i el Charles, guiïn al visitant en el seu pas per les sales, fins la possibilitat d’interactuar amb un robot que reprodueix les faccions del teu rostre, o l’atractiu de jugar una partida de Memory amb un robot. Avís per als qui s’arrisquin a aquesta darrera possibilitat: el robot està programat per perdre un 30% de les partides: si se’l programés per guanyar sempre seria imbatible. L’exposició Robots, doncs, resulta un pretext fantàstic per visitar el CosmoCaixa i també per reflexionar sobre un futur que no està clar que sigui de color de rosa.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »