Restaurant Hotel Rovira: si una cosa agrada, no la canviïs

Eren dos quarts de cinc de la tarda i dos nens petits corrien entre les taules del restaurant, mentre els seus pares i els seus avis comentaven feliços l’àpat amb l’Amàlia. Aquesta és la imatge que defineix millor el Rovira de Cambrils i que es repeteix dia rere dia des de l’any 1955.

L’Amàlia va estudiar dret però mai va exercir. “El meu lloc al món és aquí, entre aquestes taules”. Des de fa anys, no ens diu quants, dirigeix amb els seus dos germans l’Hotel Restaurant Rovira de Cambrils, que el seu avi va obrir en fa seixanta-quatre. Situat a primera línia de mar, davant de la platja del Regueral o Prat d’en Forès, la principal del poble, s’ha convertit en un dels clàssics del litoral de la Costa Daurada. “Els meus avis ho celebraven tot aquí, els aniversaris, els sants. Per a nosaltres és una segona casa”, ens admet nostàlgic el pare de les criatures, ja relaxades, menjant un gelat. L’Amàlia se l’escolta amb un mig somriure d’agraïment.

És curiós l’èxit del Rovira, perquè la carta no té secrets i el menjar tampoc, però sempre està ple. L’especialitat de la casa és la cuina marinera mediterrània i ho demostren amb els entrants que ens porten de primer: gambes a la planxa, escopinyes, navalles, tallarines i uns musclos ben gustosos.

La clau perquè tots aquests plats mantinguin l’essència de sempre és la mà del cuiner, del Nicolás García Zamora. “Sempre fa els plats igual, com els feia el meu avui quan va obrir, i això és un punt diferencial per als comensals habituals”.

Entre els nostres primers i els segons, l’Amàlia rep dues trucades de famílies que volen celebrar unes bodes de plata i un bateig. “Hi haurà arròs per a tots, no us preocupeu”. L’arròs és el plat estrella del Rovira.

D’ençà que van començar, l’any 1955, hi ha hagut un plat que mai s’ha tret de la carta, el llenguado amb suquet. Te’l porten filetejat amb una picada d’all i julivert. “A mi no em feliciteu pel menjar, no he cuinat mai. No m’agrada. Soc com vosaltres, soc de menjar”, ens reconeix mentre ens porta una de les recomanacions del xef, l’arròs caldós de llamàntol. Magnífic en sabor, amb l’arròs en el seu punt de cocció i la carn del crustaci molt gustosa.

Per fer les postres, els cafès i les copes, ens asseiem a la terrassa que dona al mar i observem turistes i autòctons que caminen pel passeig marítim. L’Amàlia encara té ganes, després d’un llarg servei de migdia, d’explicar-nos que poc que ha canviat el Rovira i com això és el secret del seu èxit: mantenir l’essència de la idea original de l’avi Rovira.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: