Recessió a Catalunya? El Banc d’Espanya en fa un gra massa

Rate this post

El secretari d’Economia assegurava, fa un parell de setmanes a TV3, que era irresponsable fer ara previsions econòmiques per al 2018. Va afegir que era inacceptable que el govern espanyol culpés la situació política a Catalunya de la rebaixa de les previsions del PIB per a l’any vinent. Pere Aragonès va recordar que tots els organismes ja donaven un creixement menor per al 2018 que per al 2017, independentment de la situació política. Són paraules que recollíem aquí a VilaWeb.

Doncs el Banc d’Espanya ho ha fet aquesta setmana. I les conclusions són, des del meu punt de vista, exagerades. Concretament, diu que ‘l’escenari pitjor comportaria una recessió de l’economia catalana durant bona part de l’horitzó analitzat…’. El petit informe consta de dues parts. En la primera es diagnostica –correctament– la situació actual i com es transmeten els riscs polítics a l’economia. En el cas de les famílies, per exemple, explica que una pèrdua de confiança sobre l’escenari futur pot motivar que, per precaució, destinin un percentatge més gran de la renda a l’estalvi, reduint així el consum i posposant les decisions d’adquisició de béns de consum durador i de compra d’habitatge. És a dir, la por frena el consum, com ja hem viscut en la passada crisi.

Quant a les empreses, indica que en un entorn d’elevada incertesa, podrien retardar la realització de nous projectes d’inversió, atesa la complexitat més gran per a la planificació dels costos, i postergar les decisions de contractació. Aquests efectes sobre les decisions d’inversió i consum poden estendre’s tant als agents residents com als no residents, afectant negativament variables com el turisme o la inversió estrangera.

En l’àmbit dels mercats financers, la incertesa més important assegura que pot venir acompanyada d’increments de la volatilitat dels preus dels actius, així com d’augments de les primes de risc, amb el consegüent impacte sobre els costos de finançament del conjunt de l’economia. En aquest punt hi hauria molt a discutir, ja que dependria del BCE i la seva disponibilitat a fixar un llindar en la prima de risc a partir del qual comprés el deute necessari per a estabilitzar-lo. Diu també que l’Euro Stoxx 50, l’índex de referència de les borses europees, ha pujat des de l’agost molt més que l’Ibex 35. És cert, però la comparació que fa és tendenciosa, ja que l’Ibex 35 està dominat per la banca (hi té un pes del 32%), que és el sector més volàtil en aquestes situacions, mentre en l’Euro Stoxx 50 representa només l’11%.

Però on veig el problema és en les hipòtesis, sobretot en la segona. En la primera, acceptable, pren com a situació base el tercer trimestre i suposa que hi ha un empitjorament del risc en el quart i un retorn al nivell base en el primer del 2018. En aquest cas, prediu una pèrdua de producte interior brut (PIB) d’unes tres dècimes fins a final de 2019. Res a dir.

En la segona, de tensament social sever i prolongat (no diu quant temps), basa el càlcul en la suposició que en el quart trimestre del 2017 l’indicador d’incertesa faci un salt cap amunt similar al que va fer el segon trimestre del 2012, recordeu, quan es va rescatar la banca. És en aquesta hipòtesi que planteja una caiguda del PIB en 2,5 punts percentuals a Espanya fins al 2019 i l’entrada en recessió de Catalunya, com a comunitat més afectada.

Crec que és molt difícil d’imaginar avui una repetició d’una puja d’incertesa com la del 2012, quan la prima de risc va arribar a 600 punts! (Avui som a 110, i fa un mes, a 133). El PIB queia el 2012 un -3% (avui +3%) i la taxa d’atur se situava en el 23% (avui, 12,5%). Òbviament, el Banc d’Espanya no explica el model utilitzat per a la predicció ni l’indicador d’incertesa, però tot plegat em sembla una mica exagerat. Això sí, per curar-se en salut afegeix que ‘aquestes estimacions han de prendre’s amb cautela i interpretar-se a títol merament il·lustratiu i provisional’.

El problema rau en el fet que –malgrat l’advertència– aquestes estimacions es prenguin al peu de la lletra i esdevinguin un argument més contra Catalunya. Penso que, en termes de creixement econòmic, és un fet que les setmanes que vivim no ens sortiran gratis, però d’això a exagerar hi ha un risc que no ens convé. Com tampoc no podem oblidar que un excés d’accions –per més justificades que es vegin políticament– que repercuteixin en la marxa de les empreses seria tirar-nos pedres a la teulada a mitjà termini.

Per cert, tot sigui dit, les primeres dades econòmiques d’octubre per a Catalunya que sabem no són dolentes. Cert que la desocupació registrada aquest mes ha pujat una mica més que altres anys –hoteleria i comerç acaben contractes–, però també ha crescut més la contractació, sobretot la indefinida, i quant a les vendes de cotxes, ha crescut un 4,6% respecte de l’octubre de l’any passat. No està gens malament.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »