Rastres ‘sediciosos’ en el relat del Suprem

La resolució del tribunal del Procés per la qual s’eleva al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el ‘cas Junqueras’ –la prohibició d’acudir a jurar o prometre l’acta d’eurodiputat el 17 de juny del 2019 davant la Junta Electoral Central– conté set línies suggerents. 

En altres termes, com si es tractés d’una novel·la d’Arthur Conan Doyle –el creador del famós detectiu Sherlock Holmes–, aquestes línies potser aporten pistes de per on van les deliberacions en curs dels set magistrats del tribunal. Perquè reunions sobre la sentència, com les ‘meigas’, ‘haberlas haylas’. 

La importància d’aquestes línies és que són descripcions de collita pròpia, és a dir, no són atribuïdes a la interlocutòria a les acusacions.

En efecte, a la pàgina 5 de la interlocutòria es poden llegir aquests dos paràgrafs sobre l’1-O i el 20-S: “La celebració del referèndum va estar presidida per una àmplia mobilització ciutadana. Es van produir incidents dels quals es van derivar lesions patides per ciutadans i agents de l’autoritat que tractaven de complir l’expressa prohibició judicial de celebració d’aquest referèndum”, assenyala sobre l’1-O. 

I a continuació, sobre la concentració del 20-S davant la seu de la conselleria d’Economia, rambla de Catalunya 19-21, la resolució descriu així el que va passar: “Amb anterioritat a aquestes dates, el 20 de setembre del mateix any es van succeir mobilitzacions de milers de persones que volien obstaculitzar la pràctica de detencions i escorcolls que havien estat acordats per l’autoritat judicial”. 

Rastres que il·lustren, com qui no vol la cosa, sobre el camí que segueixen les deliberacions en curs, ¿sobre les qualificacions jurídiques de sedició i rebel·lió? 

I, per cert, les paraules ‘violència’ o ‘fets violents’ brillen per la seva total absència en la resolució, si més no de manera obliqua o lateral.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: