Rajoy, en espera d’un gir d’últim minut del PNB pels pressupostos

Rate this post

La paràlisi en la investidura catalana complica la governabilitat a Mariano Rajoy, que fa setmanes pressiona el PNB perquè li aprovi els pressupostos generals de 2018. La qüestió és que la tensió redobla a la Moncloa, ara que Carles Puigdemont aposta per mantenir viva la possibilitat de formar Govern dirigit per ell mateix, cosa que no es preveu abans de la primera votació d’esmenes a la totalitat, el 26 d’abril. Això deixaria de facto els comptes estatals en el aire, si no es produís una rectificació del PNB de la condició que s’aixequi el 155, o una finta similar.

El fet és que al ministeri d’Hisenda insinuen la voluntat dels nacionalistes bascos d’aprovar-los, tot i les promeses públiques sobre la intervenció de la Generalitat. Passa perquè d’aquestes depenen determinades obres plurianuals i moltes infraestructures, en continuïtat amb els comptes de 2017. Això fa que el govern espanyol mantingui l’optimisme, tot i l’atzucac en què es troba el partit d’Aitor Esteban i Íñigo Urkullu, després de fer content el seu electorat a través d’un comunicat, on s’afirmava que no esperar a què s’acabés el 155 era una forma de “legitimació”.

Així les coses, la relació entre Rajoy i Urkullu no passa pel millor moment, després de la pugna del mes anterior. Aleshores, el govern central va pressionar al lehendakari, sota la possibilitat d’impugnar la llei de pressupostos bascos, que preveu l’increment salarial d’un 1,5% als funcionaris. El portaveu Josu Erkoreka ho va titllar “d’amenaça”, però fonts de la Moncloa negaven això hagués de ser immediat. Al·legaven que el cas es traslladaria a la Comissió Bilateral, òrgan per resoldre tals “discrepàncies”, abans de recórrer el Tribunal Constitucional.

Davant d’aquest escenari, diversos arguments tàcits o implícits podrien empènyer el PNB a la rectificació, ara que algunes veus insinuen la seva pressa i alguns contactes amb diputats del PDeCAT per sondejar la situació catalana. En primer lloc, el fet que a Catalunya ja s’hagi intentat una investidura fallida, la de Jordi Turull, i es torni novament a la casella incial amb Puigdemont com a pla D. En segon terme, el fet que la pròrroga dels comptes estatals impedeixi executar les obres basques. Tercer, la crítica constant de Ciudadanos al cuponasso i el “xantatge” dels nacionalistes.

Tanmateix, no s’espera que d’un dia per l’altre els jeltzales virin de cop. L’estratègia podria prendre altres formes. Una possibilitat és que el PNB no presenti cap esmena a la totalitat –el termini màxim és aquest divendres– i el proper 26 d’abril els bascos votin en contra de les de PSOE i l’oposició –cosa que donaria oxigen al Partit Popular fins al 26 de maig, data màxima per a l’aprovació. L’altra via és que presentin esmenes aquesta setmana i amb alguna excusa les retirin el dia 26 d’abril, aprovant definitivament els comptes a Rajoy in extemis, si el 22 de maig hi ha Govern. O no.

Anar a la font
Estefania Molina

Powered by WPeMatico

Translate »