Rahola se n’alegra del veto a Iceta

El veto d’ERC i JxCAt a que el líder del PSC, Miquel Iceta, presideixi el Senat ha provocat esquerdes dins del món mediàtic independentista. Diaris com l’Ara o opinadors propers al sobiranisme, com Marçal Sintes, han criticat aquest veto en considerar que no aporta res positiu per a Catalunya i per al propi independentisme. D’altres, com Pilar Rahola, han donat suport a la decisió d’ERC i JxCat. Rahola, en un article a La Vanguardia, dóna suport al veto i es pregunta si “realment creuen que som tan poca cosa i tan estúpids, que no preservem ni una mica de dignitat? ¿Cortesia amb un líder polític que ha estat clau, amb el seu suport actiu, perquè els seus companys de Parlament estiguin a la presó i a l’exili, no mostra cap empatia pel seu sofriment i manté el suport a una solució repressiva del conflicte? La cortesia no es regala, es guanya. I aquest no és el cas”.Per contra, el diari Ara, en una editorial, es pregunta “què hi guanya l’independentisme vetant Iceta?” i adverteixen que “impedir l’accés d’algú com Miquel Iceta a la presidència del Senat podria tenir més conseqüències negatives que positives”. “Primer perquè resulta difícil de justificar des d’un punt de vista merament jurídic, ja que és potestat de cada grup designar o canviar els senadors, i fins ara els independentistes no han tingut cap problema per votar candidats com Xavier García Albiol o Lorena Roldán”.També assenyala que “si l’independentisme vol ampliar suports, el camí no és trencar ponts amb el PSC, que malgrat tot no té una posició sobre Catalunya equiparable a la de PP, Cs o Vox. És més, votant-hi en contra es facilita el discurs victimista de Sánchez i Iceta i es dona arguments als sectors del PSOE contraris a qualsevol mena de diàleg”.Per la seva banda, Marçal Sintes, en un article a El Periódico, considera que el veto és “una reacció que té molt de traveta per darrere, de pessic de vella solterona. El boicot a les aspiracions de Miquel Iceta també té molt, jo diria que gairebé tot, de reflex irracional, nascut més a l’estómac que de la raó i el càlcul”.”¿No és millor per a Catalunya que Iceta presideixi la Cambra alta en lloc que ho faci qualsevol altre senador del PSOE, entre els quals el nacionalisme espanyol assimilador és immensament majoritari? ¿Què hi guanyen els catalans tallant el pas a Iceta? La resposta és innegable: res; o,  més exactament, menys que res”, afegeix.”Per molta ràbia que se li tingui a Iceta, per molt rancor que se li guardi per això o per allò, l’independentisme, i especialment els seus principals dirigents, estan obligats –realment obligats– a contenir les seves emocions. I a pensar amb el cap. És el seu deure democràtic i patriòtic. Això inclou no disparar amb pólvora del rei ni equivocar-se com si fossin principiants”, lamenta. Anar a la font – e-noticies

Deixa un comentari

%d bloggers like this: