Rahola considera “pecat mortal” pactar amb el PSC

La periodista Pilar Rahola, en un article a La Vanguardia, lamenta que “les dues ànimes de l’independentisme han demostrat una dosi patètica d’amateurisme” i denuncia “els paranys suculents” dels socialistes “on han anat ­caient, ara JuntsxCat, ara ERC, amb el resultat de destripar-se mútuament, mentre el PSC s’ho mirava encantat”. “Al capdavall, els socialistes sabien perfectament que els dos partits de l’1 d’octubre estan més desunits (i enfrontats) que mai, i que aquesta fe­blesa era or pur per a imposar la seva estratègia”, indica. “Quina era l’estratègia socialista? Sens dubte, acumular tot el poder possible, mentre evidenciava que no hi ha unió dins de l’indepedentisme, i, en aquest punt, l’èxit ha estat complet”, admet. “D’una banda ERC ha caigut en el parany de fer pactes antinatura per tal d’arrabassar alcaldies simbòliques de Junts, com ara Sant Cugat o Figueres. De l’altra, Junts ha comès el pecat mortal de pactar la Diputació amb el PSC, deixant fora els republicans, i, uns i altres, han demostrat que allò de no pactar amb els partits del 155 era paper mullat”, lamenta. “I tot això passa mentre Pedro Sánchez li pregunta a Pablo Iglesias si estaria d’acord en formar part d’un govern on es tornés a signar un 155. És a dir, els socialistes no s’han mogut ni una coma de les seves po­si­cions de confrontació amb els independentistes, però els han usat per als seus pactes de poder sense despen­tinar-se. Els indepes, al contrari, han perdut en la maniobra la cabellera sencera”, considera. “La jugada ha tingut una segona ­conseqüència, igualment lesiva per a l’independentisme: demostrar que, mentre l’unionisme sap on vol anar, i quines són les seves prioritats, l’independentisme ni sap on va, ni té estratègia planificada, ni és capaç de consensuar un full de ruta de mínims, que planifiqui les properes passes”, adverteix. “És a dir, ha quedat en evidència que, al sentit estratègic dels seus adversaris, l’independentisme només es capaç de mostrar pur tactisme. I ja se sap que el tactisme es com el fum, que s’esvaeix amb el vent. El resultat final és brutal: el PSC no ha patit cap desgast pel seu suport al 155, ERC i JuntsxCat estan en plena guerra de fang, i la gent, al carrer, no entén res. L’esperit de l’1 d’octubre és, avui per avui, una ànima en pena”, conclou. Anar a la font – e-noticies

Deixa un comentari

%d bloggers like this: