RACó POèTIC: ‘Els amants’, de Vicent Andrés Estellés

    No hi havia a València dos amants com nosaltres.

    Feroçment ens amàvem del matí a la nit. 
    Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. 
    Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. 
    De sobte encara em pren aquell vent o l'amor 
    i rodolem per terra entre abraços i besos. 
    No comprenem l'amor com un costum amable, 
    com un costum pacífic de compliment i teles 
    (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). 
    Es desperta, de sobte, com un vell huracà, 
    i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. 
    Jo desitjava, a voltes, un amor educat 
    i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, 
    ara un muscle i després el peço d'una orella. 
    El nostre amor es un amor brusc i salvatge 
    i tenim l'enyorança amarga de la terra, 
    d'anar a rebolcons entre besos i arraps. 
    Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. 
    Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. 
    Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. 
    Després, tombats en terra de qualsevol manera, 
    comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser, 
    que no estem en l'edat, i tot això i allò.

    No hi havia a València dos amants com nosaltres, 
    car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

%d bloggers like this: