RACó FILOSòFIC: Jo abans era més feliç

Per exemple, podem pensar: jo abans era més feliç. Parany. És un parany pel mot "feliç". Un mot que ens situa en un nivell d'una mena de nirvana. Un mot idíl·lic que ens posiciona en un escenari d'harmonia global amb nosaltres i l'entorn. Res més perillós que caure en aquest parany. Es tracta de destriar el gra de la palla en els nostres diàlegs interiors. Una mica com el que cal fer amb els anuncis de la tele. Ningú ha estat feliç durant un llarg temps. Ningú ha estat feliç mai, m'atreviria a dir, perquè la felicitat és una utopia.

Caldria fer un estudi, si és possible, de com canvien els sentiments durant una passejada d'una hora. Potser en determinats moments experimentaríem alegria o emocions de seguretat, però segurament s'alternarien amb tristors i pors. Probablement costa gestionar les emocions pel simple fet que tot sovint no podem evitar les emocions que ens venen. I quan mirem enrere la gestió de les emocions es complica.

A nivell personal el passat esdevé un referent atractiu on acostumem a observar entorns més idíl·lics o senzills. Per exemple, familiars que encara no havien mort o familiars que encara no havien patit determinada malaltia…Tot plegat, escenaris que tenim tendència a idealitzar.

Però l'impossibilitat de ser feliços és un fet que l'hem d'assumir, malgrat que veiem audiovisuals o imatges amb un aire absolutament harmònic. Cal emprar un xic la reflexió per desmuntar l'atractiu d'aquests escenaris.

Al cap i a la fi, partint del coneixement que abans no era més feliç que ara, puc tenir una consciencia més clara per afrontar el nou camí.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

RACó FILOSòFIC: Jo abans era més feliç

Per exemple, podem pensar: jo abans era més feliç. Parany. És un parany pel mot "feliç". Un mot que ens situa en un nivell d'una mena de nirvana. Un mot idíl·lic que ens posiciona en un escenari d'harmonia global amb nosaltres i l'entorn. Res més perillós que caure en aquest parany. Es tracta de destriar el gra de la palla en els nostres diàlegs interiors. Una mica com el que cal fer amb els anuncis de la tele. Ningú ha estat feliç durant un llarg temps. Ningú ha estat feliç mai, m'atreviria a dir, perquè la felicitat és una utopia.

Caldria fer un estudi, si és possible, de com canvien els sentiments durant una passejada d'una hora. Potser en determinats moments experimentaríem alegria o emocions de seguretat, però segurament s'alternarien amb tristors i pors. Probablement costa gestionar les emocions pel simple fet que tot sovint no podem evitar les emocions que ens venen. I quan mirem enrere la gestió de les emocions es complica.

A nivell personal el passat esdevé un referent atractiu on acostumem a observar entorns més idíl·lics o senzills. Per exemple, familiars que encara no havien mort o familiars que encara no havien patit determinada malaltia…Tot plegat, escenaris que tenim tendència a idealitzar.

Però l'impossibilitat de ser feliços és un fet que l'hem d'assumir, malgrat que veiem audiovisuals o imatges amb un aire absolutament harmònic. Cal emprar un xic la reflexió per desmuntar l'atractiu d'aquests escenaris.

Al cap i a la fi, partint del coneixement que abans no era més feliç que ara, puc tenir una consciencia més clara per afrontar el nou camí.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

RACó FILOSòFIC: Jo abans era més feliç

Per exemple, podem pensar: jo abans era més feliç. Parany. És un parany pel mot "feliç". Un mot que ens situa en un nivell d'una mena de nirvana. Un mot idíl·lic que ens posiciona en un escenari d'harmonia global amb nosaltres i l'entorn. Res més perillós que caure en aquest parany. Es tracta de destriar el gra de la palla en els nostres diàlegs interiors. Una mica com el que cal fer amb els anuncis de la tele. Ningú ha estat feliç durant un llarg temps. Ningú ha estat feliç mai, m'atreviria a dir, perquè la felicitat és una utopia.

Caldria fer un estudi, si és possible, de com canvien els sentiments durant una passejada d'una hora. Potser en determinats moments experimentaríem alegria o emocions de seguretat, però segurament s'alternarien amb tristors i pors. Probablement costa gestionar les emocions pel simple fet que tot sovint no podem evitar les emocions que ens venen. I quan mirem enrere la gestió de les emocions es complica.

A nivell personal el passat esdevé un referent atractiu on acostumem a observar entorns més idíl·lics o senzills. Per exemple, familiars que encara no havien mort o familiars que encara no havien patit determinada malaltia…Tot plegat, escenaris que tenim tendència a idealitzar.

Però l'impossibilitat de ser feliços és un fet que l'hem d'assumir, malgrat que veiem audiovisuals o imatges amb un aire absolutament harmònic. Cal emprar un xic la reflexió per desmuntar l'atractiu d'aquests escenaris.

Al cap i a la fi, partint del coneixement que abans no era més feliç que ara, puc tenir una consciencia més clara per afrontar el nou camí.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: