Quin futur li espera al català amb la globalització?

L’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han convocat, aquest dijous i divendres, unes jornades sobre “Impacte de la mundialització sobre les llengües: el cas del català”. Les jornades van ser inaugurades per la directora general de Política Lingüística, Esther Franquesa, el rector de la UPF, Jaume Casals, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la directora de la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF (l’organitzadora de l’esdeveniment), M. Teresa Cabré. A les jornades hi ha participat el catedràtic d’Economia Guillem López Casasnovas, la llibretera i col·laboradora de La Llança Marina Porras, el periodista Vicent Partal, l’escriptora i degana de la Institució de les Lletres Catalanes Margarida Aritzeta i el catedràtic emèrit de Teoria de la Comunicació Josep Gifreu.

Globalització català Teresa Cabrés Joandomènec Ros Esther Franquesa IEC

Foto: Twitter @iec.

Redibuixant un nou panorama

Teresa Cabré ha volgut ressaltar que la mundialització ha afectat negativament l’equitat entre les llengües: ha consolidat una supremacia de les més majoritàries sobre les més petites. I això, evidentment, també ha afectat al català, una llengua minoritzada, que tot i ser mitjana pel seu nombre de parlants, no té un estat al darrera, el que comporta certes fragilitats. En les ponències s'ha volgut evidenciar com està canviant el panorama lingüístic. Per exemple, s'ha posat de manifest que la tradicional dicotomia català / castellà es fa cada cop més complexa amb la presència de més llengües. Marina Porras ha volgut destacar que les noves generacions es relacionen amb les llengües d'una forma menys militant i menys tensa que els més adults i que això permet un plurilingüisme més actiu. I Vicent Partal, malgrat tot, ha volgut donar una nota d'optimisme i ha resaltat que la presència del català en les noves tecnologies és molt més notable d'allò que se'n podia esperar de la demografia. Tot i que hi ha punts febles, la llengua catalana ha demostrat la seva força en aquest àmbit. I ha afegit que la globalització pot afectar a les llengües menys fortes, però també les dota d'alguns instruments, com els traductors automàtics, que poden reforçar-les.

Margarida Aritzeta IEC Twitter Catedra Pompeu Fabra

Margarida Aritzeta. Foto: Twitter @CatedraPF.

Debatre per actuar

Cabré apunta que la globalització fa el català especialment vulnerable. Defensa que és necessari organitzar aquest tipus de diàlegs per tal de planificar polítiques culturals i lingüístiques, que han de mirar cap al futur. Apunta que amb aquestes reflexions es poden detectar sectors d'actuació prioritaris on concentrar els recursos per actuar "adequadament i suficientment", ja que reconeix que cal prioritzar adequadament els recursos perquè no hi ha capacitat per arribar a tots els àmbits.

Més català o millor català?

Alguns assistents han mostrat preocupació per la correcció lingüística. Han apuntat que en els darrers temps hi ha poca cura pel català, fins i tot en els registres formals, com passa a molts mitjans de comunicació. Margarida Aritzeta considera que no hi ha problema en què la gent usi el català que sap a les xarxes socials, però en canvi apunta que hauria d’haver-hi més cura en assegurar una certa qualitat de la llengua en els mitjans. Vicent Partal ha coincidit amb ella en reivindicar una major atenció a la correcció lingüística, però adverteix que això també afecta fins i tot a l’anglès. Teresa Cabré ha apuntat que les polítiques lingüístiques han posat l’èmfasi en l’extensió de la llengua, però sovint han oblidat la qualitat de la llengua. El públic  també s’ha mostrat preocupat per la manca de continguts de cultura de masses en català. Josep Gifreu ha denunciat que hi ha hagut una allau constant i permanent de canals infantils en castellà, i això ha provocat una caiguda del Súper 3, l’única oferta en català. I ha demanat una política de promoció de les produccions de qualitat i dels doblatges. I tots s'han mostrat d'acord en què si no es destinen recursos a la producció de recursos comunicatius en català, els usuaris acabaran consumint productes en d'altres llengües. L'economia, com en tantes coses, tindria la clau del desenvolupament.

La submissió

Els ponents, malgrat tot, han apuntat que cal que els catalanoparlants fugin del "marc mental de submissió" que se'ls ha imposat de forma secular. Cabré s'ha mostrat segura que "el català està present a tots els àmbits i en tots ells té capacitat d'incrementar la seva presència". En el mateix sentit, Gifreu ha afirmat que “hem viscut sotmesos a la imposició d’Espanya des de fa tants anys que no hem tirat endavant”, i posa com a exemple el cànon digital, que ajudava a finançar les produccions audiovisuals catalanes, anul·lat pel Tribunal Constitucional. Partal s'ha mostrat d’acord en tot això, i ha assegurat que el pitjor és que “la llosa” de la submissió pesa molt sobre els polítics catalans.

I malgrat tot…

La sessió de conclusions de les jornades de la Càtedra Pompeu Fabra han comptat amb molts assistents. Entre ells nombrosos professors, correctors i professionals de la llengua. Però no gaires estudiants. El públic, majoritàriament, era gran. Potser un símptoma més de les febleses que esperen a la llengua catalana en un món globalitzat.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: