¿Què fa el món de la cultura en ple confinament pel coronavirus?

El coronavirus ens ha allunyat de molts espais i persones que ens eren quotidians i, alhora, som prop de poder fer els nostres projectes més personals. El confinament ha agafat per sorpresa a tothom, encara que ja es veiessin a venir els efectes que la propagació del COVID-19 feia a Itàlia. Ningú estava preparat per aquesta situació, tan nova i extraordinària. Tots els artistes, escriptors, creadors i diverses personalitats de l’art s’han hagut d’adaptar a les noves circumstàncies del confinament. Alguns d’ells ens expliquen com els va agafar la notícia de l’estat d’alarma, si van deixar projectes a mitges i què estan fent per passar millor aquests dies. També ens recomanen llibres, documentals, sèries i fins i tot òperes per llegir i veure a casa.

L’escriptura i les taques de Paula Bonet

Paula Bonet confinament

Amb dos tallers de gravat a Barcelona i un de narrativa visual a Sevilla en marxa, la il·lustradora i escriptora valenciana Paula Bonet admet que la notícia del confinament li va arribar “amb incredulitat i por al mateix temps a causa de la falta d'informació en què estem vivint el que està passant”. No era l’únic projecte que ha deixat a l’aire: també preparava pintures per a la seva pròxima exposició al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. 

“Estic dedicant-me plenament a la lectura i a l'escriptura”, confessa, a més d’explicar que està avançant en la seva pròxima novel·la titulada La anguila, que publicarà Anagrama. La pintura és una altra de les seves aliades per entendre un moment tan diferent com aquest: “Intente fer una pintura ràpida al dia: la taca m'alleugera, i penge cada imatge a una paret que abans estava en blanc: així entenc també millor el pas del temps”. Explica que està rellegint “els llibres de formació (John Berger, Cennino Cennini), i estic immersa en la lectura de Ellas hablan de Miriam ToewsCasa de Muñecas d’Ibsen”.

Paula Bonet ha previst passar el confinament amb… “dones: els llibres de Miriam Toews, Annie Ernaux, Nell Leyshon, Joyce Maynard i Jia Tolentino”.

El confinament cultural d’Irene Solà

Foto Irene Solà Canto jo i la muntanya balla/Oscar Holloway

La Toscana era el paisatge diari de l’escriptora i artista Irene Solà, on hi feia una residència d’escriptura. “Vaig veure clar que havia de tornar cap a casa i pocs dies després d'arribar va començar la quarantena”, explica a La Llança. “La meva idea per aquests dies és seguir treballant, escrivint, mirant molt cinema, cuinant, fent una mica d’esport des de casa i fent reunions i trobades virtuals que tinguin a veure amb la feina o amb projectes culturals. Però també intentar cuidar-me i cuidar els meus”, afegeix. 

Irene Solà ha previst passar el confinament amb… “My year of rest and relaxation, d'Ottessa Moshfegh. Sembla una broma però no, i m'està agradant: em sembla força bèstia i interessant”.

La sort de ser al costat del piano de Joan Magrané

joan magrane compositor pedrera (6)

Què faria un compositor sense la seva eina de treball en ple confinament? Per sort, no va ser el cas de Joan Magrané: “Com a compositor, normalment t’has de moure on toquen les teves peces. Ha sigut una sort que estava aquí, a La Selva del Camp amb la família i el meu piano”. Magrané va prevenir abans de curar: “Un dia abans ja vaig pensar que això passaria, així que vaig anul·lar alguns viatges”. L’atzar va ser del costat del compositor, que només ha tingut cancel·lacions d’obres que no eren estrenes, que porten molta més feina darrere o, com diu ell mateix, “afectació mínima”. 

Joan Magrané ha previst passar el confinament amb… “La subscripció gratis de l’Orquestra Filharmònica de Berlín per veure peces de Bruckner”.

El redescobriment de Marilyn Monroe d’Elisabet Casanovas

Elisabet Casanoves Actriu Teatre Nacional SergiAlcàzar 14

L’actriu Elisabet Casanovas es trobava immersa en els assajos de l’obra de teatre Monroe-Lamarr, escrita per Carles Batlle i dirigida per Sergi Belbel i d’un pel·lícula, però ara tot ha quedat aturat. “Ho veia a venir una mica per com estava anant el virus a Itàlia, però per altra banda em va agafar per sorpresa que el govern espanyol no prengués mesures abans”, explica. Ara que la producció teatral ha quedat parada, continua amb projectes professionals i es retroba amb aficions de sempre: “Aprofito per veure pelis clàssiques, que són referents per l’obra que començaven a assajar. Faig assajos per videotrucada, memoritzo texts i, paral·lelament, cuino, dibuixo i toco el violoncel”. Casanovas fa una crida per quan acabi el confinament: “Vull reivindicar que, quan tot això acabi, la gent vagi molt al teatre i al cinema, i que es fomenti la cultura”.

Elisabet Casanovas ha previst passar el confinament amb… “La segona biografia de la Marilyn Monroe i la pel·lícula Opening Night, de John Cassavetes”.

El confinament bucòlic d’Àlex Susanna

Alex Susanna Fundacio Vila Casas - Sergi Alcàzar

Qui no voldria passar aquests dies amb vistes a una vall en comptes de contemplar paisatge d’asfalt? És la gran sort d’Àlex Susanna, escriptor i director de la Fundació Vila Casas, que viu a les afores de Gelida: “Passo el dia en contacte permanent amb els equips de la Fundació, fent avançar la majoria de projectes amb cautela, sí, però encara convençuts que podrem -majoritàriament- dur-los a terme, i dedico vespres i nits a llegir, escriure i escoltar música”.

Susanna, a més, reflexiona sobre el futur de la societat tal com la coneixíem: “Dubto que res torni a ser igual, ni en pla personal ni el col·lectiu: el dia després de la batalla serà un paisatge devastat a tots els nivells. Un simple virus ha punxat el globus de la globalització quan més cofois n’estàvem i ens ha explotat davant dels propis nassos: el món de sobte s’ha aturat i fet més petit i vulnerable que mai”. I recalca la importància de ser conscients del que estem vivint: “O en sortim reforçats d’una manera o altra, o és que no tenim remei i el món prosseguirà la seva cursa cap a l’autodestrucció final. Però no ens posem més apocalíptics del compte: està al nostre abast trobar la manera més eficaç o reconfortant de surar i fer front a l’angoixa d’aquestes setmanes”.

Àlex Susanna ha previst passar el confinament amb… l’escriptura: “He reprès un dietari que em serveix per fer-me ressò del xoc d’una experiència que mai no hauria imaginat que viuríem, així com del seu caràcter ambivalent: el confinament provoca per força moments d’introspecció que haurien de servir-nos per alguna cosa”.

El creixement personal de Paula Jornet (Pavvla)

pavvla 22 còpia

A poques funcions d’acabar La importància de ser Frank al Poliorama, els assistents cada cop eren menys i havien de seure amb butaques de distància. “Era estrany, no sabíem què fèiem allà”, confessa l’actriu i cantant, que a més ha hagut de cancel·lar concerts amb Pavvla, el seu projecte musical. Tot i això, Paula Jornet reflexiona sobre la situació: “El món necessitava una aturada com aquesta, òbviament sense les morts que el coronavirus està causant”, admet, i explica que està utilitzant aquesta aturada “per créixer personalment i reflexionar”, a més de “fer música i altres projectes fent teletreball”.

Paula Jornet ha previst passar el confinament amb… “Llibres de teoria que no son gaire recomanables (riu) però hi ha un monòleg a Netflix de Bo Burnham que es diu Make Happy, és meravellós”.

Preparar el futur d’Aleix Fauró

Aleix Furro + Isis Martin

El confinament pot servir per, efectivament, preparar-se pel que vindrà després. Són pocs però suficients els dies de confinament viscuts per poder palpar les conseqüències reals de projectes emprenedors com els de la companyia de teatre La Virgueria, de la qual una meitat pensant és l’Aleix Fauró. Tallant en sec els assajos d’uns tallers amb en Marc Artigau a la EÒLIA i de l’obra La textura de l’ombra –que s’havia d’estrenar a la sala Atrium-, Fauró es troba immers decidint què passarà amb la companyia: “Estem preparant el futur de La Virgueria. Tenim idees a desenvolupar i espero poder donar-li forma en els propers dies de confinament”.

De les filigranes per fer viable el projecte, però, no se n’escaparan: “Per sort o per desgràcia -perquè les nostres pèrdues seran intangibles i no computables- vam fer l’últim bolo d’El pes del plom a instituts el dia abans del tancament dels centres educatius i la setmana anterior acabàvem la temporada de Demà, de l’Helena Tornero, a la Sala Beckett durant tres setmanes”. Fauró, a més, passa aquests dies cuinant i veient més cinema de l’habitual, però reivindica la necessitat del no-res i les bondats de poder-se avorrir: “Intento fugir d’aquesta espècie d’obligació capitalista hiperproductiva de ser més creatiu que mai i d’escriure i de no deixar de generar material. Sota l’amenaça de que ‘Shakespeare va escriure El rei Lear en dues setmanes de confinament’ sembla que haguem de sortir d’aquests dies havent escrit una peça teatral que revolucioni l’escriptura dramàtica i això no és així. Cuidem-nos per sobre de tot!”

Aleix Fauró ha previst passar el confinament amb… la pel·líucla What we do in the shadows, de Taika Waititi i Jemaine Clement, i els llibres Lanny, de Max PorterMierda bonita, de Pablo Gisbert. Sobre aquest últim, revela que un dels textos “parla sobre el no fer res, sobre l’avorriment com a una acció (o no acció) profundament anticapitalista: no ens deixem emportar, ara que estem confinades, pel capitalisme que entre per sota la porta i a través de totes les pantalles”.

El confinament previ i voluntari d’Isis Martín

Isis Martin confinament

Els projectes teatrals perden molt pel camí amb el teletreball: “Gestar un nou projecte, les trobades i l’intercanvi de parers, les improvisacions, els debats i la creació col·lectiva s’han vist bruscament interromputs”, explica Isis Martín, l’altra meitat de La Virgueria. Però la notícia li va arribar amb moltíssimes ganes: “Trobava a faltar els meus fills i els dos dies abans del tancament de les escoles em vaig quedar a casa amb ells, amb l’objectiu de fer una gran excepció, un dia amb cada un. La intenció era que fos excepcional! Poc ens imaginàvem que a partir del divendres ens hauríem de quedar a casa durant un mes!”, exclama, i afegeix que al seu marcador de dies confinats sempre n’han d’afegir dos més “per voluntat pròpia”. 

És dur estar tancada a casa amb nens? “El confinament amb dues criatures no és gens avorrit! Tinc ganes de dedicar temps al Pau i la Bruna i d’ajudar-los a jugar amb els temes d’escola, tot i que no creiem gaire amb el concepte ‘que no perdin el tren’; penso que perquè no facin feina escolar durant un mes no els passarà res i que no han de ser sempre productius quan només tenen 6 o 8 anys”. Irònicament, també és important recordar ara Itàlia per la dolce far niente.

Isis Martín ha previst passar la quarantena amb… els llibres Els Homes, d’Angelika Schrobsdorff;  La campana de vidre, de Sylvia PlathCuarenta y tres maneras de soltarse el pelo, d’Elvira SastreVernon Subutex, de Virginie Despentes Ya nadie se llamará como yo + Poesía reunida (1998-2012), d’Agustín Fernández Mallo.

Documentar allò que passa a la casa de Maria Contreras Coll

Maria Contreras Coll

En una quarantena global, la voluntat de registrar què està passant també passa per documentar el que passa dins de les cases. És al que s’està dedicant la fotògrafa Maria Contreras Coll, que juntament amb el col·lectiu Women Photograph han creat un projecte conjunt per documentar la vida diària del confinament. “És un moment per reflexionar i ser molt interns”, explica, i afegeix: “Estar documentar el dia a dia em fa sentir part d’alguna cosa i m’ajuda”. Per casualitat i sort, aquest era l’any tranquil de Contreras Coll, que havia decidit quedar-se aquí aquest any per engegar projectes locals.

S’ho veia a venir? “No ens ho preníem gaire seriosament, però parlar amb dues amigues de Milà em va canviar la perspectiva. Vaig veure que la cosa es posava malament, així que vam anar a comprar per prevenir una mica. No em va sorprendre gaire quan es va anunciar l’estat d’alarma. 

Maria Contreras Coll ha previst passar el confimanet amb… “Mientras dure la guerra, d’Alejandro Amenábar: és una pel·lícula que trobo que és molt poderosa, que parla sobre la Guerra Civil amb la figura intel·lectual d’Unamuno”.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: