Quan s’obrin les portes

1. Manuel Vilas parla d’aquest “estrany sentiment que oscil·la entre el Nadal i la fi del món”. No sé descriure millor el desassossec que tant em porta a furgar en els clàssics a la recerca d’experiència com a cronometrar la seqüència de pas dels cotxes per davant de casa o caminar compulsivament passadís amunt, passadís avall, mentre parlo per telèfon. Les hores passen al ritme dels alts i baixos emocionals perquè quan creus que has trobat la comoditat en el confinament reapareix impertinent l’angoixa que, en el fons, el sosté: la por d’acabar a la UCI en un allunyament agreujat.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: