Quan la teva existència és perimetral i la teva vida, un estat d’alarma

La veïna torna a netejar els plàtans amb lleixiu. No es refia de ningú. Només del que diuen a la tele. Restaurants i bars tancats per la pandèmia, mentre la gent fa cua per anar a buscar el pollastre a l’ast. No hi ha cines ni teatres, però els nens s’apinyen a la cua del gronxador de la plaça. Són els mateixos nens que només es relacionen amb el seu grup bombolla. A la resta, ni ensumar-los. Els centres de depilació estan tancats per frenar l’expansió del coronavirus, però les perruqueries continuen obertes. No hi ha visita als avis. De dia es viu en estat d’alarma permanent i en confinament perimetral de cap de setmana, i quan cau la nit s’activa el toc de queda. El pare es va fer la primera PCR mentre l’amiga de la nena de cinc anys està, segons les seves pròpies paraules, confinada i en quarantena. Ben aviat seran els mateixos nens els que es facin la prova d’antígens, abans de sortir de classe i col·locar-se la mascareta. És la nova normalitat i aquest és el llenguatge que ens deixa el coronavirus.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: