Quan els tribunals sí que rebutgen entrar en política

Fa dos dies, es va produir a Edimburg una circumstància que, per la voràgine informativa actual, ha passat bastant desapercebuda. El jutge lord Raymon Doherty, que presideix el Tribunal de Sessions d'Edimburg, havia de dictaminar sobre una demanda presentada per un grup de 75 diputats britànics que van utilitzar la via judicial per impedir que el primer ministre britànic, Boris Johnson, suspengués temporalment el Parlament de Westminster. Tot això, fins i tot pocs dies abans de la sortida de la Unió Europea i guanyar així un temps preciós per aconseguir que els detractors del Brexit poguessin frenar-lo. El Parlament britànic, en aquestes últimes 48 hores, ja ha trobat com lligar de mans Johnson, fent-lo perdre diferents votacions, i fins i tot la Cambra dels Lords ha aprovat una llei que impedeix al premier de portar endavant el Brexit dur.

Però l'escrit del jutge Raymon Doherty val la pena llegir-ho pel que representa quant a la separació de poders a aquell país, en una situació certament dramàtica i anguniosa. Diu Doherty que la qüestió no és assumpte dels tribunals ja que es tracta d'un tema polític que hauria de ser jutjat pel Parlament i l'electorat. Tenint en compte la separació de poders no era voluntat del tribunal interferir en la tasca governamental i l'Executiu ret comptes davant del Parlament. Raymon Doherty ressalta en diferents moments del seu escrit que hi ha situacions que no han de ser resoltes pels tribunals i que cada poder de la nació ha de ser al lloc que li correspon. La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, que pensa dur a terme un nou referèndum d'independència abans del 2021, ja parla d'un fort nacionalisme anglès sobre els de fora.

Ara que es compleix l'aniversari dels plens del Parlament de Catalunya del 6 i 7 de setembre de 2017 en què es van aprovar les lleis de desconnexió, que som en vigílies de l'aniversari del referèndum de l'1 d'octubre i a poques setmanes de les sentències que dictarà el Tribunal Suprem sobre els presos independentistes catalans que segueixen en una injusta presó provisional, l'escrit del Tribunal de Sessions d'Edimburg és com una glopada d'aire fresc, perquè evidencia com en altres països els polítics es limiten a fer de polítics i els jutges de jutges. Això tan senzill i que tant costa de fer entendre a Espanya, on el que la política no s'atreveix a fer es deriva cap a la justícia que, a més, dona una pàtina d'indiscutible, equilibrat i lògic al que més aviat és el contrari.

La presidenta del Parlament Carme Forcadell ha estat un dels bocs expiatoris de l'Estat espanyol per haver autoritzat la celebració d'aquells plens de setembre. Com els Jordis, Cuixart i Sánchez, com a presidents d'Òmnium i la ANC. El Parlament va actuar com a Cambra sobirana en la qual es pot parlar de tot i que pot dur a terme votacions amb les majories corresponents. Carme Forcadell ho va respectar: ni ho va liderar, ni es va amagar. Ho va respectar. Com així ho han constatat fins a 500 diputats i exdiputats de diferents països. Algú s'imagina el Tribunal Suprem tornant la pilota als polítics? Potser les coses haurien anat d'una altra manera i, si més no, s'hauria enfortit la democràcia.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: