QUADERN El confinament sacseja la taula

Una de les imatges més icòniques dels dies de la pandèmia és la del rider obrint-se pas a cop de pedal pels carrers buits de la ciutat. Fàcilment identificables pel color cridaner de la caixa que transporten, aquests genets postmoderns desafien el vent, la pluja i també el virus per fer-nos arribar a casa des d’un paquet de tabac a dotze peces de sushi. Tot i ser un fenomen relativament nou, ja ens estàvem acostumant a la seva presència fugissera, sempre camuflada enmig del trànsit urbà. Però d’ençà de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, aquests repartidors s’han fet més visibles que mai, volant sobre rodes per fer de lligam entre les plataformes de delivery i milers d’estómacs confinats. Els caps de setmana representen el pic de demanda en el lliurament de menjar a domicili, i els riders malden per no despenjar-se en el sistema de punts controlat per l’algoritme de l’aplicació. Com més entregues fetes —en el menor temps possible—, més punts, els quals fan possible de treballar més hores per poder així completar més comandes. Aquest frenètic ritme de funcionament intern contrasta amb la màxima de “llibertat i flexibilitat” que proclamen els defensors de la gig economy. En nom de la innovació, assistim a una generació permanent de microfeines desregulades que redefineixen les relacions entre treballador i empresa, sovint tensant-les enormement. Ja fa temps que el conflicte entre les parts ha passat de l’opinió pública a les sales dels tribunals, on les sentències, de moment, no han dilucidat qui imposa el seu discurs, tot repartint raons entre riders i plataformes amb alternança salomònica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: