Putes autònomes: el gran debat que divideix al feminisme

Rate this post

Treballadora sexual i feminista. Així es defineix Georgina Orellano, secretària general d’Ammar, un sindicat fundat el 1995 que agrupa centenars de prostitutes de tota l’Argentina. Orellano té 31 anys i en fa gairebé tretze que s’hi dedica.

“Entre les opcions a l’abast, que són treballs precaris, dedicar-me a la prostitució era el que més em retribuïa econòmicament i el que més em cridava l’atenció”, explica. Orellano és un dels referents del moviment sindical de prostitutes i l’octubre passat va visitar Barcelona per participar en diverses conferències sobre el paper que poden tenir les treballadores sexuals com a part de la classe obrera.

La seva sola presència sembla provocar urticària en alguns debats feministes. “La veu en primera persona fa caure molts prejudicis i estereotips. Defensar el treball sexual genera tota una sèrie de discursos violents que acaben per invisibilitzar un sector històricament condemnat a la clandestinitat i exposat a violència i extorsions”, assegura.

Després de la pseudolegalització del sindicat Otras i amb el debat sobre la legalització de la prostitució més candent que mai, testimonis com el d’Orellano pretenen ser una guia per encoratjar les prostitutes a participar en una discussió extremadament polaritzada.

Sindicat de treballadores sexuals Jordi Jon Pardo Anton Rosa

Un model d’esclavitud

La Plataforma Catalana pel Dret a no ser Prostituïdes lluita des del 2011 per l’abolició de la prostitució. “El treball sexual no ha d’existir, no pot ser una opció laboral per a les dones”, afirma Sylviane Dahan, una de les portaveus. La gran fita d’aquesta entitat és el manifest Pau de els dones. Segons l’escrit, la prostitució és equiparable al tràfic d’éssers humans i suposa un model d’esclavitud i de violència estructural contra les dones.

La pugna de l’organització per guanyar visibilitat no ha donat fruit fins aquest mateix any, quan un centenar de personalitats de diferents àmbits han acceptat firmar el document, entre les quals l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo i la directora de cinema Iciar Bollain.

També tenen el suport de la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic, que el 8 de novembre va organitzar un acte de firma simbòlica del manifest, presidit per l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, entre d’altres.

Putes Autònomes Jordi Jon Pardo Anton Rosa

En plena lluita per fer-se sentir, Paula Ezquerra ha trobat en la prostitució un mecanisme d’apoderament com a persona i dona en aquesta societat. “Em vaig veure fora de casa molt jove. El treball sexual no és el somni de cap persona, però va ser la meva solució“, explica aquesta dona de 47 anys, nascuda a Buenos Aires, però amb mitja vida al barri del Raval de Barcelona.

Ezquerra afirma que, malgrat que no és la professió de la seva vida, se sent agraïda d’haver pogut dedicar-se a la prostitució. “Representa una ruptura amb el patriarcat, una societat on les dones ens apoderem de la nostra sexualitat”, defensa.

Alçar la veu

Amb aquest propòsit va néixer l’assemblea Putes Indignades, de la qual és una de les representants. Aquesta entitat —que aspira a desenvolupar-se com a organització sindical— advoca per defensar els drets de les treballadores sexuals i posar fi a la “demonització” de la prostitució, sense pretendre idealitzar-la. El seu objectiu és tenir la veu que tantes vegades se’ls ha negat en els debats feministes.

Putes autònomes Jordi Jon Pardo Anton Rosa

“No només soc treballadora sexual, soc independent i concebo aquesta feina de manera cooperativista”, diu Verónika Arauzo. Aquesta activista de 44 anys concilia la defensa dels drets de les persones transgènere amb la prostitució des de fa més d’una dècada. Malgrat que ha provat sort nombroses vegades com a cambrera o empleada d’un càtering, entre d’altres, Arauzo sempre ha tornat al treball sexual. “Em dona autonomia. Jo soc la meva pròpia empresa i qui dictamina com, quan i on“, diu.

Despenalització

Una de les entitats que més ha lluitat per garantir el dret de les dones a exercir de prostitutes és Genera, una associació establerta a Barcelona amb més de 15 anys d’experiència en el camp. “No diferenciar entre dos fenòmens com la prostitució voluntària i la forçada no permet abordar-ne cap d’una forma rigorosa i d’acord amb les necessitats de les persones implicades”, lamenta Anna Saliente, portaveu de l’entitat.

El primer pas per fer-se lloc en el debat feminista sembla clar per a Orellano: la despenalització del treball sexual. “Ens espera un futur de lluita per guanyar espais, per tenir respecte en la societat. Encara que a alguns els molesti, les putes també som treballadores; i unides, mai no serem abolides”.

Anar a la font
Anton Rosa i Jordi Jon Pardo

Powered by WPeMatico

Translate »