Puigdemont sabia que la DUI acabaria en desastre

El periodista Ernesto Ekaizer, habitual col·laborador de TV3 i Rac1, ha reconstruït en el seu llibre “Catalunya any zero” (Espasa) aquella nit al Palau de la Generalitat en què el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va prendre la decisió d’anar a eleccions tot i que l’endemà -per la pressió del carrer i de les xarxes socials- es va desdir. El País publicava aquest diumenge un avanç editorial amb les converses que hi va haver aquella nit, fins i tot de matinada, a Palau entre els membres de la Generalitat i altres personatges que formaven l’anomenat ‘estat major’ del procés. Puigdemont reconeix, sempre segons l’obra, que “cal preguntar-se si, honestament, tenim a punt el bàsic per fer efectiva la DUI, considerant que vivim en una societat moderna que gaudeix d’un relatiu confort. Crec que no tenim a punt el bàsic. La sensació que des de la presó es pot fer política és una sensació i res més; no és possible, no passarà”. “La meva opinió -els diu llavors- és que el més convenient en aquests moments és convocar eleccions”. L’afirmació -a Catalunya la convocatòria d’eleccions és competència exclusiva del president- provoca disparitat d’opinions. El vicepresident Oriol Junqueras, s’oposa. “Hem fet -afirma- tot el que podíem per fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. Hem fet coses molt difícils i ara no podem tirar-nos enrere”. Clara Ponsatí, per la seva banda, diu que “no puc aconsellar-te res, president. Jo hauria declarat la independència”. Dolors Bassa, una de les condemnades pel Suprem, anuncia que “no estic a favor de convocar eleccions”. Lluís Puig (Cultura) -ara en Bèlgica- i Santi Vila (Empresa) sí que estan per avançar la convocatòria electoral mentre que Jordi Turull (Presidència) afirma que “no suport la convocatòria d’eleccions, però recolzaré el que decideixi el president fins al final” i Meritxell Borràs (Governació) considera que “les nostres decisions no poden provocar que tot quedi arrasat, president. Suport les eleccions”. L’editor Oriol Soler, un dels fundadors del diari Ara, exposa que “si proclamem la Declaració d’Independència, no tenim diners ni capacitat operativa per a res. Hem de reconèixer que no estem preparats per assumir el relat que no teníem res a punt”. Però després intervé la secretària general d’ERC, Marta Rovira: “He de dir-vos la veritat tal com ho sento. I és que estic molt incòmoda amb el format de la reunió, perquè hem esperat dues hores, aquí hi ha massa gent, perquè la desconfiança va en augment, hi ha filtracions, sento una gran decepció”. “La meva gent em demana explicacions. Res del que fem s’aturarà el 155. Així que de cap manera eleccions, perquè estarem indefensos. Si convoquem eleccions, seguirem sent un assumpte intern d’Espanya”, insisteix. “Cal aguantar -reitera-. Hem d’anar a la Declaració d’Independència i aguantar, fins i tot si es produeix violència. Ernesto Ekaizer explica que, arribat aquest punt, “la secretària general d’ERC es posa dret, crida i no reprimeix el plor, mentre beu aigua mineral de l’ampolla sense parar”. També recull el testimoni del cantant Lluís Llach, que estava igualment en la reunió: “Us vaig creure i a molta gent li he donat la meva paraula. Sóc cantant, no polític. Li hem mentit a la gent del carrer. Tinc dues conviccions. La primera és que les eleccions són al pitjor escenari per a ells i per a nosaltres. La segona és que aquesta gent ve per quedar-se. No evitarem el 155. Nosaltres sempre hem estat la part feble i per això rendir-nos no és acceptable”. En la seva opinió, “les eleccions desmunten l’ecosistema actual, frustren el catalanisme dels propers vint anys, fan que millorin els resultats de Podem i generen un desastre electoral per a ERC i PDeCAT. President, no et rendeixis i resisteix. Anar a eleccions no és acceptable. El preu de no intentar-la -la Declaració d’Independència- és impagable”. Puigdemont intervé llavors una darrera vegada: “Deixem de fabular. Com volem que acabi tot això? Amb un referèndum negociat. Espanya mai negociarà i la gent es cansa de rebre bufetades. Tinc el convenciment que, si fem la Declaració d’Independència, l’escenari resultant serà devastador. En canvi, amb unes eleccions autonòmiques podrem gestionar millor les coses”. “Expliquem la veritat. Podríem proclamar la independència si suméssim quatre milions de persones. Trenta anys de presó no serviran de res. L’1-O és un joc de nens davant del que està preparant l’Estat. La derrota és segura. No em veig fent ara els decrets per desplegar la Declaració d’Independència”, prossegueix. Anar a la font – e-noticies

Deixa un comentari

%d bloggers like this: