President Mas, calleu

Rate this post

Sigui dit parlant-vos de vós, sigui dit amb respecte, però president Mas, francament, calleu d’una vegada. Mossegueu-vos la llengua, muts i a la gàbia, guardeu-vos alguna cosa al pap, passeu al silenci. Us he defensat moltíssimes vegades des d’aquesta columna sense haver-vos votat mai, us he admirat durant anys per haver tingut el coratge d’escoltar el poble i de passar-vos a l’independentisme, per haver buscat una sortida digna als vostres quan, un bon dia, Jordi Pujol va acabar amb el pujolisme tot solet, per haver sabut retornar a la presidència de la Generalitat el poder polític que necessitava la nació. Però un bon president ho és també quan continua respectant el càrrec després d’haver deixat la presidència, un bon president és qui no només ha fet tot el que ha pogut durant la seva administració sinó també aquell que deixa que els seus successors facin també el que poden. Excepte en ocasions d’emergència nacional, com es avui el cas del president Obama quan s’ha alçat públicament davant de la ignomínia i l’estupidesa del president Trump, tots els bons ex presidents del món democràtic es fiquen digníssimament la llengua al cul i són solidaris, lleials, amb els seus successors. Els bons ex presidents callen com mòmies egípcies, fins i tot sota tortura no baden boca com els millors agents secrets.

Acabeu de manifestar-vos obertament en contra de Carles Puigdemont i de Quim Torra quan heu dit que preferíeu un Govern de Sánchez a un Govern del PP i Ciutadans. O el que és el mateix, que no esteu d’acord amb la decisió del president Torra de retirar el suport parlamentari als socialistes, de deixar de col·laborar amb els que, amb un somriure a la boca, continuen amb la repressió i persecució de l’independentisme polític. Vós també somrèieu molt, ho recordo perfectament, vau ser un somriure permanent a Madrid, el somriure de la gent d’ordre que, amb les millors maneres, buscava una sortida civilitzada al conflicte català. Ja heu pogut veure de què han servit, al capdavall, tantes rialles, tant deformar-vos la boca, tant de fregar l’esmalt de les dents amb la brosseta de les millors intencions. Tant de demanar unitat dins de l’independentisme quan éreu el cap de files de Convergència, tant parlar com parlàveu d’unitat d’acció del separatisme i, vet aquí, que heu acabat donant-li la raó a José Maria Aznar, que abans es trencaria Catalunya que Espanya. De fet, avui vós esteu participant, amb les vostres paraules, en la santa aliança contra la política resistent de Carles el Gran, en la santa aliança que va de Vox a la CUP, passant pels socialistes i membres dels partits sobiranistes. Sou part del tots contra Puigdemont. Si us sentíeu loquaç, president Mas, per exemple, podíeu haver explicat per què, després d’haver-vos intentat arruïnar personalment a través de la persecució judicial, vau quedar transformat en una admirable estàtua de sal, no precisament bíblica. Si teníeu el dia parlador, oi, potser hauria estat millor que parléssiu de la gestió dels pempis que va fer el vostre delegat Germà Gordó, l’únic independentista que té la muller al Consell General del Poder Judicial, a Madrid. Avui, president Mas, he sentit molta vergonya per vós i ja que no us heu posat vermell en manifestar-vos contra la política del nostre Govern legítim, permeteu-me que em posi vermell en el vostre nom. Algú ha de tenir una miqueta d’amor propi i de respecte per l’alta institució que representeu, una alta institució que us remunera encara avui a final de mes, us té el cotxe oficial parat davant la porta i us manté l’oficina personal.

No, no és millor un Govern del PSOE-Podemos que un Govern del PP-Ciutadans, senzillament perquè són el mateix. No, no teniu cap dret a contradir públicament i en privat, com fa mesos que feu, l’estratègia que ve marcada des de Brussel·les. L’independentisme no forma part ni pot formar part del règim polític de 1978 perquè senzillament ha nascut contra aquest règim. No tenim tanta gent a la presó i a l’exili, no hem patit i patim la repressió, no hem arribat fins a aquí perquè ara vós vulgueu muntar una pastisseria amb Miquel Iceta. I us previnc: té bona dent.    

Anar a la font
Jordi Galves

Powered by WPeMatico

Translate »