PP i Cs exhibeixen contra Alemanya el ranci nacionalisme espanyol

Rate this post

Abans errar per l’espai sideral que acceptar el que han decidit els jutges alemanys… o gairebé. El PP i Cs han respost amb una exhibició irada del més ranci nacionalisme espanyol davant la decisió de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein de rebutjar l’extradició del president Carles Puigdemont per rebel·lió o sedició, fins al punt de demanar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que suspengui l’aplicació del Tractat de Schengen a Espanya. 

Tot el castell de ficcions i postveritats judicials i polítiques construïdes pel bloc del 155 i el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els presumptes “colpistes” catalans s’ha ensorrat aquest dijous de juliol. Només queda en peu contra Puigdemont l’acusació de malversació, que ja al seu dia van descartar tant el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, com el mateix president del Govern espanyol i del PP i avui registrador de la propietat en exercici Mariano Rajoy.

El pitjor escenari ja va ser previst per una part de la premsa madrilenya més espanyolista quan, el 5 d’abril, es van acumular les patacades de la justícia espanyola a Europa: a Alemanya, a Bèlgica, a Suïssa… on Puigdemont i els consellers i altres exiliats després de la declaració d’independència del 27-O continuaven en llibertat. La portada del diari ABC, antològica, assenyala amb contundència la línia discursiva visceralment antieuropeista que han seguit aquest dijous els portaveus del PP i Cs davant la -possiblement definitiva- rebolcada al tribunal alemany.

 

ABC Puigdemont

L’estat d’ànim de l’espanyolisme ha evolucionat des de l’eufòria per la detenció a Alemanya de Puigdemont, el 25 de març passat, a la fúria desfermada contra l’RFA, un fenomen sense precedents a la democràcia espanyola. Albert Rivera, líder de Cs, recordava cofoi des del seu compte de Twitter el 26 de març passat que un país com Alemanya tracta “amb igual o més duresa penal” que “l’Espanya autonòmica” la “rebel·lió/alta traïció”.

En canvi, aquest dimecres, Rivera ha mudat la seva fe en Alemanya i les democràcies europees per una oberta decepció davant el que considera una “paradoxa”. És a dir, que, segons ell, els líders independentistes que “van donar la cara davant la justícia” seran jutjats per tots els delictes de què se’ls acusa mentre “els que fugen, com el senyor Puigdemont”, poden tenir premi. Per això, ha obert la porta a “reconsiderar en un futur” el mecanisme de l’euroordre. L’Ordre de Detenció Europea obliga tots els països de la UE des del 2004 a entregar persones reclamades per un altre estat membre però impedeix jutjar-los per delictes diferents d’aquells que admeti el país on són. 

Espai d’impunitat europeu

La decepció, encara mesurada, de Rivera, era fúria rojigualda pura i dura de vell lleó ferit en la boca del diputat de Cs Juan Carlos Girauta qui, interpretant fidelment la línia marcada per aquella portada de l’ABC ha titllat de “canallada” la decisió de la justícia alemanya. Per ell, la decisió suposa un avenç cap a un fantasmagòric “espai d’impunitat europeu”.

El 2015, en l’avantsala de les eleccions del 27-S, el llavors ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va parlar d’una Catalunya que vagaria pels segles del segles per l’espai sideral si assolia la independència. La (presumpta) expulsió de la Catalunya independent de la UE era una de les grans idees-força de l’ofensiva contra el procés. Els independentistes eren assenyalats com una colla de populistes i euròfobs que, a més de trencar Espanya, pretenien dinamitar Europa i els seus valors.

Vet aquí, però, que la decisió sobre Puigdemont ha dut el PP fins als temps de l’antieuropeisme espanyol més fatxenda. Espanya, segons el portaveu dels populars al Parlament Europeu, Esteban González Pons, hauria de suspendre l’aplicació del tractat de Schengen “fins que s’aclareixi si l’euroordre serveix per alguna cosa o no serveix de res”.

Pablo Casado, candidat a la presidència del PP en la “segona volta” de les primàries del partit, el congrés de la successió de Rajoy, també s’ha sumat a la croada amb paraules de gruix calibre contra Alemanya: “Si soc president del PP no toleraré aquesta mena d’humiliacions”, ha esclatat des del seu compte de Twitter. I, fins i tot, ha superat González Pons parlant sense embuts de “suprimir l’espai Schengen” (sic) “si no hi ha garanties que a Espanya se la respecti”. Espanya es va adherir el 1995 als Acords de Schengen, claus en la superació de les fronteres interiors i la lliure circulació de persones i mercaderies. 

En canvi, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, la candidata més votada per la militància del PP per succeir Mariano Rajoy, s’ha estimat més expressar el seu “respecte” per la justícia alemanya i posar l’accent en què Catalunya no ha estat reconeguda com a país independent per la resta d’Europa. Segons ella, Puigdemont no és al Govern ni el presideix i haurà de retre comptes davant la justícia. Sí que ha afirmat que “haurà d’explicar perquè ell tindrà distinta condició que els seus companys”, però no ha anat més enllà.

La justícia europea s’ha convertit en un insospitat adversari dels partits que s’han omplert la boca d’exigir respecte a les lleis i els tribunals a l’independentisme espanyol. I Àngela Merkel és la nova bèstia negra del nacionalisme espanyol. La temuda mà que bressa Puigdemont.   

Anar a la font
David González

Powered by WPeMatico

Translate »