Portades: una lliçó americana

L’afer en què coincideixen les portades d’avui són les revoltes a nombroses ciutats dels Estats Units arran de la mort a mans de la policia de George Floyd, un home afroamericà detingut per pagar amb un bitllet fals de 20 dòlars. Dues autòpsies independents atribueixen la mort a l’acció policiaca —es tractaria d’un homicidi. Vint dòlars falsos i una setmana després, almenys 39 ciutats i comtats de 21 estats han imposat el toc de queda i hi patrulla la Guàrdia Nacional, una mena d’exèrcit en la reserva.

Bona part dels cossos i forces de seguretat desplegats pel país van com gossos salvatges pel carrer, atacant la gent a tort i a dret. El Press Freedom Tracker compta més d’un centenar d’atacs a periodistes que cobrien els avalots, tants com els últims tres anys. Ja has vist també els incendis i destrosses causats per les protestes més violentes. Els aldarulls han arribat a la mateixa Casa Blanca i el president Donald Trump es va tancar unes quantes hores al búnker subterrani que es fa servir en cas d’atacs terroristes, cosa que no li ha impedit de tuitar com un milhomes tota mena d’amenaces, insults, provocacions i conspiranoies.

Els comentaris bel·licosos de Trump a Twitter només amaguen la resposta tèbia i vacil·lant del seu govern al conflicte. The Washington Post explica que el president no es decideix a adreçar-se al país perquè “encara no té res a dir ni tampoc cap política ni decisió clara que anunciar”. Tot això casa malament amb els tuits agressius i els insults als governadors, que són els responsables de la seguretat al carrer. Trump només calla i s’amaga al búnquer. Fins i tot, diumenge a la nit, va fer apagar la il·luminació exterior de la Casa Blanca, com si provés d’amagar-se del caos.

Quan va prendre possessió, al gener del 2017, Trump va descriure el país en tons molt negres i va parlar de “la matança americana” (American carnage). Ho recorda avui Jennifer Senior, una columnista de The New York Times. Senior ho emparella amb un altre discurs, aquest davant d’agents i oficials de policia, de fa tres estius. Trump els va aconsellar que no calia que acompanyessin amb la mà el cap dels detinguts quan els posen dins el cotxe. És una escena que tots hem vist en mil pel·lícules i telenotícies. The Washington Post en va informar amb aquest titular: “Trump diu a la policia que no es preocupi si fereix els sospitosos en detenir-los”. Els policies assistents van riure.

No és difícil unir aquests punts —se’n poden esmentar molts més— i veure-hi dibuixat el cadàver de George Floyd. Una cosa porta a una altra cosa i a una altra… Passa als Estats Units i també a qualsevol altre país —no cal anar tan lluny— on els poders públics envien aquests missatges, explícitament o implícita, per acció o per omissió, als cossos i forces de seguretat.

LV

EPC

ARA

EM

EP

LR

EPA

ABC

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: